dijous, 17 d’abril de 2008

Visitants que s’avorreixen a la platja

Com tothom jo també tenc familiars i amics que d’una manera directa o indirecta treballen al sector del turisme. Fa poc aquesta gent em comentava que, en tost d’allargar-se, d’ençà uns anys la temporada turística s’escurça. Gran problema. Tant de parlar de la necessitat d’allargar la temporada, i resulta que els esforços, si és que realment n’hi ha hagut, no han servit de res. Deien els quimesmana de la cosa que aquest és el primer problema i que per tant les polítiques havien d’encaminar-se cap a l’atracció d’un sector dels visitants que tinguessin altres coses a fer que no sigui saturar les platgetes de l’illa i posar-se com una gamba al sol. No hi ha res a fer.

Però la pregunta clau és què han fet els menorquins per allargar la temporada. Hi ha hagut cap actuació de prou abast perquè els turistes també venguin durant els mesos de març i abril i octubre i novembre? Jo no en conec cap de seriosa.

Ara per ara Menorca ofereix ben poca alternativa a l’oferta de sol i platja. Record que hi van haver fins i tot cartes al director de turistes que justament es queixaven d’açò, durant la temporada alta!, a ple estiu, quan tenim tres festivals de música clàssica i alguna representació teatral de pes al Teatre Principal, a més de les festes tradicionals de cada poble. Tot i que a mi em rebenta haver de parlar d’oferta cultural de cara al turisme perquè em sembla que allò que s’organitza no és per mostrar la nostra cultura, els millors productes culturals de què disposam, sinó l’estricte ocupació del temps d’oci dels visitants. Entendre la cultura així és desvirtuar el sentit profund que té. Lentament el turisme visitant que consum cultura es desvia cap als parcs temàtics que les zones turístiques de les costes catalanes, valencianes i balears ens hem anat configurat. Entreteniment enllaunat i digerible, importat per les multinacionals, un autèntic empobriment per a les cultures pròpies.

Per fer-ne només una llista precipitada, us diré que Menorca no compta amb uns mínims que serveixin als visitants per fer-se una idea d’on han anat a parar. Per exemple la música pròpia és desapareguda, ni hi ha cap centre on es pugui conèixer quina és la música que hem fet per aquests rodols. Per exemple, les mostres d’art plàstic són pobres. El Museu de Menorca recull una petitona part, el museu Torrent és molt digne, però és poc visible. No tenim cap lloc on mostrar la pintura contemporània. Més greu encara és la manca d’un equipament on puguem explicar les nostres tan famoses festes de cavalls. El visitant s’haurà d’acontentar amb quatre postals i quatre DVD. El nostre valuós patrimoni marítim està estotjat a trossos a la pedrera de Robadones, gràcies a la tasca dels Amics de la Mar i que tanmateix poca consideració i poca ajuda reben per a la feina que fan. Una llàstima. No tenim cap auditori on poder celebrar grans trobades musicals, teatrals...i hi ha empentes per trobar una entrada a les òperes de Maó. Per descomptat que tenim molta part del patrimoni arqueològic abandonat, sense possibilitat d’entendre res amb la visita a part dels quatre que sí són arranjats per a les visites.

En fi, els turistes que ens visiten, i també els que hi vivim, tenim poques possibilitats de saber què té d’interessant i propi i peculiar el lloc on passen les vacances. Per sort, hem sabut preservar un dels aspectes més importants de l’illa: el seus valors naturals. Els valors culturals encara són assignatura pendent.