dimecres, 3 de setembre de 2008

mitjans de poder

Pilar de la democràcia?

Les coses han canviat. Abans dèiem que els mitjans de comunicació eren un dels pilars de la democràcia, ara veim que en són un problema. El dret a una informació veraç és conculcat cada dia. L’economia ha passat davant aquest dret i la política és resultat d’interessos econòmics. Si el poder econòmic cada cop és més concentrat en poques mans, així també ho són els mitjans d’informació. El poder polític que han adquirit els grups empresarials de la comunicació ha estat palesat pel boicot del PP al grup PRISA. Però va durar poc, ja que encara que sigui el mitjà enemic, el necessiten. La primera lliçó que cal que aprengui un polític per sobreviure més enllà de les eleccions és justament que no es pot barallar mai amb la premsa, ni ràdios ni tvs.

La premsa va néixer d’un esperit il•lustrat, enciclopèdic, amb la intenció de difondre el coneixement i aquest procés va ser paral•lel al naixement de les democràcies modernes occidentals. Però les coses canvien i el 1975 la Comissió Trilateral nordamericana determinà que “els medis són una gran font de poder que ha contribuït al fet d’haver-hi un excés de democràcia i en conseqüència una minva de l’autoritat del govern” . És una frase antològica del cinisme de l'exercici de l'alt poder. Per tant ...cal que el govern “reguli” aquest poder i així neixen nyaps tan vomitius com ...posau-hi l'exemple més proper que cenegueu.

Ara la gran preocupació és com aturar aquesta llibertat tant perniciosa en què s’ha convertit Internet. Ja proven de posar-hi filtres censuradors fins que sigui domesticat com ho han estat els altres mitjans convencionals: premsa, ràdio, televisió. Són els encarregats de manipular la veritat, d’ocultar la realitat, de fabricarla realitat i les mentides. Tenen com a base d’actuació la desinformació per un costat i la contrainformació per l’altra.

De pilar de la democràcia, res. Més aviat s’han convertit en propaganda per al consum irresponsable, en producció del fals consens, en manufactura del consentiment per a les pitjors atrocitats, en corretges de consignes polítiques, en desvirtuament desmanegat del llenguatge, en adoctrinament de ments acrítiques i amenaça seriosa per a la democràcia. En tenim exemples locals cada dia.