dilluns, 22 de setembre de 2008

veure-hi enfora


Miradors

La paraula ja és polida, però més ho és la idea que designa. Els miradors són els llocs privilegiats i alterosos que ens brinden una mirada llarga i extensa sobre el paisatge. Miradors urbans, com la façana marítima del port de Maó, o miradors de camp, com el del Cap de Cavalleria, tenim a Menorca uns miradors magnífics. Les vistes dels miradors descansen els ulls i agombolen l’esperit. Totes les geografies que s’estimen tenen els seus miradors particulars, així com tots les panoràmiques mereixedores disposen de l’indret exacte des d’on la mirada és llegendària.

Quan mostram Menorca a algun amic que no la coneix, el passejam per una mena de Ruta dels Miradors. El central és, clar, El Toro, des de la barana del qual es veu gairebé tota Menorca si tenim la sort d’un dia cristal·lí. Els miradors dels barrancs, els de les torres i atalaies de la costa, el de Santa Àgueda, el del pujol de Son Tica, i els minarets personals de cadascú.

La vida atrafegada a què ens mig obliga aquesta malaltissa societat del tercer mil·leni, en fa oblidar d’aturar-nos en un indret i asseure’ns per allargar la vista sobre l’horitzó. Quina cosa més bona seria que els programes electorals tinguessin aquest detall. El PMP, Partit Mai Piula es proposa crear 10 miradors per tota la ciutat, d’accés lliure a qualsevol hora, dotats d’un espai agradable amb bancs còmodes i cadires per llegir, dos arbres per fer ombra o una ombrel·la. Que cada ajuntament es pensin els seus. Jo des d’ara deman que s’obrin els dos bastions que ens queden a Ciutadella, el del Governador i el del museu municipal. I quan es recuperi el jaciment arqueològic de Montefí, situat en un pujolet, que hi hagi també un mirador.

Que de miradors ens fan falta tant per a descansar la vista com per veure-hi més lluny. De mirades curtes n'anam plens i per açò mateix tropissam una i altra vegada. Ara record el títol d'un llibre ben polit, que justament es diu Mirar lejos, d'Alain, preciós. Una recomanació.