diumenge, 18 d’octubre de 2009

HURACÁN


Presentació Huracán
Francesc Florit Nin

Avui presentam un llibre molt polit. Cada any es publiquen mils de llibres i no els podem presentar tots. Però avui presentam aquest als fillets de Ciutadella perquè la persona que l’ha dibuixat és una mestra de Ciutadella. Ella és na Neus Bruguera. Na Neus és il·lustradora, mestra i llicenciada en comunicació audiovisual. Per ella el món del llibre no té secrets, o els secrets que té els sap tots, ja que sap fabricar paper, sap enquadernar, sap gravar i fer litografies i serigrafies, sap pintar i sobretot sap dibuixar contes.

A Barcelona va fer el Postgrau d’il·lustració Creativa i Tècniques de Comunicació Visual a l’Escola Eina. Ha treballat com a il·lustradora de revistes, ha dissenyat cartells, col·laborat en il·lustracions de llibres de divulgació i també ha il·lustrat llibres per a nens ,com aquets que llegirem avui. Com que ho fa molt bé, la seva feina ha estat reconeguda amb premis. Per exemple En Banyeta de na Teresa Duran publicat l’editorial Destino, que va rebre una Menció per la Innovació Gràfica, el premi de la Critica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil. 29 Historias disparatadas d’Ursula Wolfel de l’editorial Kalandraka, que ha estat seleccionat a una fira internacional d’Alemanya. També ha impartit cursos de formació al professorat. Actualment fa de mestra a una escola de primària.

De petita ja dibuixava com fan molts fillets. Però ella va continuar de major i no ho ha deixat mai fins que ara ja és una professió. Quan viatja, i viatja tant com pot, sempre du una llibreta on escriure i dibuixar i en deu tenir moltes. Jo n’he vist una i són una meravella. Però quan ha d’il·lustrar una conte a partir d’un text aleshores va proves i proves fins que troba el to que s’adiu més amb la història que el llibre explica. Per a na Neus els dibuixos de la il·lustració i el text del conte no tenen per què dir el mateix, són llenguatges que dialoguen entre ells per donar un nou significat, una nova interpretació integrada del dibuix i la lletra.

I açò és el cas del llibre Huracán de l’Editorial Kalandraka. El text original és escrit en basc. L’editora l’ha publicat en castellà i en gallec. A veure si un dia podem disposar també de la versió catalana.

L’autor del text és Txabi Arnal, un escriptor basc que ha publicat una dotzena de llibres de literatura infantil i juvenil. Fa de mestre a un col·legi de Vitòria i exerceix de professor a l’Escola de Magisteri de la Universitat del País Basc. Diu que també toca guitarra, però que li surt millor escriure contes. Que li encanta explicar històries imaginatives i plenes de sentit.

Huracán és una història imaginativa, fins i tot és fantasiosa. Quan obrim un llibre tots ens miram primer els dibuixos. Si els dibuixos ens agraden, ens el quedam, encara que la història que explica tal vegada sigui molt divertida o interessant i entretinguda. Abans de les lletres, el dibuixos reclamen l’atenció. Primer perquè inicialment en color, després en blanc i negre i al final una altra vegada en color: tot té el seu perquè. Són dibuixos fets a base de retxes, només retxes, com si na Neus Bruguera imités l’estil inicial dels infants quan fan els primers garbuixos. Les retxes però no són un garbuix de línies caòtiques, sinó que tenen un ordre molt primmirat i, sobretot tenen un ritme casi musical, com si fos un vent de notes fetes per un violí. Aquestes retxes són fetes amb les eines més elementals de dibuixant, els llapis. Els llapis és la primera eina que agafam per començar a dibuixar i a escriure. Com a eina elemental, la gent pot pensar que poca cosa especial podem fer. Idò no, na Neus és un exemple de com amb gairebé no res es poden realitzar uns dibuixos preciosos. Només amb llapis, amb grafits de diversa duresa, i amb llapis de colors, na Neus traça unes retxes de mestra. Les il·lustracions d’Huracán són, en la seva senzillesa, d’una riquesa cromàtica deliciosa i d’una composició neta, elegant i alhora molt dinàmica, d’acord amb la història del text. Els dibuixos són plens de detalls que demanen una mirada atenta, de personatges mig amagats, de casetes amb forma de cara, d’arbres que semblen flames de foc, de poblets que semblen persones. Els personatges anònims que apareixen dibuixats són tendres, encara que siguin fets d’una manera geomètrica, línies rectes i cercles, que podrien donar un resultat fred. En el cas dels dibuixos de persones en na Neus, la caracterització en canvi es fa molt agradable, molt amable: són per un costat xistosos, i per un altre costat ingenus.

La destresa expressiva de na Neus en aquests dibuixos fa que si no llegíssim el text, només mirant els dibuixos ens faríem una idea molt clara del que passa, de la història contada. M’agraden molt els llibres que no s’han de llegir. Però també m’agrada llegir-los. El llibre Huracán són d’aquells que no necessiten lletra. Però en té i també és una història polida, que treu molta de la saviesa dels contes populars: repeticions, paraules encadenades, estructura circular i trama acumulativa... Del text només us vull dir una cosa: que tracta de les coses importants, és a dir, de totes les coses, perquè totes les criatures per petites i senzilles que siguin tenen molta importància, perquè totes contribueixen a fer el món. Per açò la història del conte Huracán és sobre la imaginació i ens permet una reflexió: que les aparences enganyen i que ens hem de pensar les coses dues, tres, quatre i cinc vegades, perquè la solució pot ser allà on no cercam.