divendres, 30 d’octubre de 2009

La indignació com estat d'alerta

Diuen també que només la ira o la ràbia et manté despert. La sang bull i els ulls et cremen, els pèls s’ericen i la boca es torça. Mentre açò et passa, el cervell se’t trabuca. Jo diria que és més que estar viu. La indignació és l’estat més punyent de la consciència. Jo estic indignat. Dic que estic barallat amb mig món. M’indigna la poca indignació que tanta i tanta gent mostra, deixa de mostrar, almanco públicament, contra la injustícia. Em rebenta que els rics surtin indemnes dels judicis i se les sàpiguen totes per saltar-se les condemnes, perquè la institució judicial corresponent s’ha mostrat tan lenta perquè el delicte hagi prescrit, o tan permissiva que ningú del carrer n'entèn el resultat. Quina merda de justícia. Com és possible que les presons siguin plenes de desgraciats que es cerquen la vida i tan buida de poderosos lladres amb traje i corbata? Quina ràbia fa que els estafadors públics que s’han embutxacat impúnement dels doblers de la gent del carrer, encara voltin pel món amb cara de fatxenda. No és del tot lògic que els doblers públics són més molt més valuosos que els doblers privats? Per quina raó s'és més permissiu amb els delictes de corrupció política contra els béns públics que contra la propietat privada?

La debilitat de la democràcia produeix monstres i la feblesa dels poders públics fabrica fanfarrons del delicte. A Ciutadella, ciutat sense llei, far west dels caradures, contrada de màfies locals, garita de polítics engreixats, entre altres refinadures, és paradigma per a qui es vulgui indignar i mantenir-se despert. El Ciutadella Desperta, un altre invent del efectes col·laterals del PP, podria començar per aquí mateix. El cinisme polítics ha arribat a cotes insuperables. Per desgràcia nostra, ens semblam cada vegada més a la Itàlia de Berlusconi, on governa la Cosa Nostra.

La darrera consigna per a la indignació és que el delicte, tot i ser reconegut i condemnat, surt a compte. El missatge és claríssim: val més cometre un desastre urbanístic contra tota norma i llei a canvi d’una multeta, que no demanar permisos, pagar impostos, pagar projectes, etc. perquè açò resulta moltíssim més car que la sanció judicial (en aquest país no hi ha sancions administratives municipals a no ser que siguis de l’oposició). Indignant. Amb quina cara podrà l’Ajuntament de Ciutadella predicar el compliment de les lleis. Ara s’explica per què el PP no volia entrar en el consorci de disciplina urbanística. No volien cap disciplina, només la seva, com solen reclamar les organitzacions mafioses.