dilluns, 1 de setembre de 2014

El laberint de Líthica


Líthica com exemple



Líthica farà prest 20 anys, una joveneta que encara té molta vida per endavant. Va néixer la tardor del 1994 de l'amor d'uns entusiastes per recuperar un dels patrimonis aleshores més oblidat. Per celebrar-ho, s'inaugurarà dia 5 de setembre la construcció d'un laberint, una de les velles idees que des de l'inici ja s'havia proposat. Pels menorquins tot això no els vindrà de nou, perquè coneixen Líthica, l'han visitada i molts han contribuït al seu desenvolupament. Però per als mallorquins i eivissencs, Líthica és una perfecta desconeguda. Però farien bé de conèixer-la perquè per mi és un dels projectes i una de les realitats més atractives que ha sabut engendrar la societat civil d'aquestes illes.
És una associació creada per la voluntat de recuperar i rehabilitar les pedreres de marès de Menorca. Com que la tasca és ingent, Líthica ha centrat els seus esforços a les pedreres de s'Hostal, un conjunt gran de pedreres antigues i modernes situades a 2 km de Ciutadella. Com moltes altres pedreres de marès, s'Hostal estava abandonat i condemnat a ser un abocador. L'associació, amb molta il·lusió i molta feina, ha aconseguit convertir-lo en el segon lloc més visitat de l'illa, després de la naveta del Tudons. Ha calgut certament la implicació de l'administració pública, però crec que ha estat insuficient pel potencial que el projecte té.
Tanmateix Líthica no es conforma només a preservar les pedreres com a patrimoni etnològic. Més enllà de la preservació, les pedreres de s'Hostal necessiten trobar una nova vida ajustada a les necessitats contemporànies, una volta ja no són productives per a l'extracció de la pedra. Aquesta nova vida es tradueix en activitat, per un costat en la visita com a lloc d'especial interès pel caràcter de paisatge excavat a la terra que configura un indret espectacular amb alts valors plàstics i històrics, però també com a zona de protecció paisatgística, d'interès ecològic. Per un altre costat a les pedreres de Líthica també s'hi fan tallers d'atesania del marès i intervencions artístiques. I per últim lloc, s'Hostal s'ha convertit en un dels escenaris amb més encant de Menorca, on s'han duit a terme actuacions de teatre, música, dansa i cinema. Avui mateix s'hi representa El cor d'un boxejador de Lutz Hübner a càrrec de Jordi Odrí i Joan Taltavull. Durant aquest estiu s'hi han fet una dotzena d'actes culturals. És un recinte magnífic, de bona acústica i una impressionant escenografia natural.
La feina de Líthica, actualment amb uns 280 socis, ha estat reconeguda pels menorquins quan, just dos anys de la seva fundació, va ser declarada Bé d'Interès Social. El 2000 va rebre el premi a la millor iniciativa turística i actualment les pedreres de s'Hostal formen part de la Xarxa Menorca Monumental, un circuït pels millors indrets patrimonials de l'illa. El valor afegit a aquelles pedreres abandonades ha estat dotar-les d'una nova mirada i d'un nou ús. Vint anys després es pot observar com guanya un espai menystingut quan s'hi aplica una consciència cívica de recuperació. El mateix passaria amb molts d'altres espais industrials obsolets.
Després d'aquests 20 anys, ara s'inaugura una part, important, del projecte del Gran Laberint. Semblava aleshores una cosa utòpica. Però ja teníem el laberint dels vergers que formen el conjunt de les pedreres antigues, com una xarxa d'espais orgànics, excavats a la terra, provocats de forma involuntària per l'activitat centenària dels trencadors, els qui tallaven la pedra. Fa deu anys es va crear el jardí medieval, i enguany al costat s'ha construït un laberint en forma de cervell que juga amb la composició de plantes autòctones aromàtiques. El proper 5 de setembre s'inaugurarà el laberint del Tòtem, a les pedreres modernes, amb una superfície total de 800 m2,, finançat amb participació popular i algunes ajudes públiques. I encara hi ha en ment una proposta agosarada de fer un laberint subterrani de túnels que connecti les diferents espais de s'Hostal i lligui les pedreres antigues amb les modernes.


A tota Menorca hi ha centenars de pedreres de marès, com també a Mallorca i arreu de la Mediterrània. Totes són significativament similars i singulars alhora. Algunes de les pedreres menorquines són realment interessants, tant que reclamen una rehabilitaió com Líthica ha fet amb s'Hostal. Una d'elles és la de Robadones de Es Castell, una joia etnològica que caldria rehabilitar. Aquestes són les atencions que demanaria una política seriosa, atenta a la cultura, respectuosa amb l'entorn i capaç de crear riquesa i valor patrimonial.