dilluns, 13 d’octubre de 2014

El triple esforç del Premi Born de Teatre


El triple esforç del Premi Born de teatre


El Premi Born de teatre arriba a la XXXIX convocatòria. És un premi a un text escrit, per tant a la dramatúrgia, prestigiós i dels més veterans que es donen a Espanya. També és el premi millor dotat en quantia econòmica, enguany amb 14.000 euros, però que en convocatòries anteriors havia arribat a la xifra de 18.500 euros. Té un palmarès envejable perquè tots els grans dramaturgs actuals s'han fet amb el guardó. La nòmina és llarga: des dels històrics Joan Mas, Alexandre Ballester i el xilè Jorge Díaz fins a les firmes més actuals de la renovació escènica com Sergi Belbel, Jordi Galceran, Lluïsa Cunillé i l'actualíssim Josep M. Miró, que passeja la seva obra El principi d'Arquimedes, premi Born del 2011, pels escenaris de mitja Europa. Creat el 1970, amb el seguiment del premiats es podria fer la crònica de la dramatúrgia espanyola, en llengua catalana i castellana, de les darreres dècades.

Durant tot aquest mes d'octubre Menorca lluïrà les gales del teatre: tallers per a joves i adults, teatre familiar, lectures dramatitzades, tertúlies i grups de lectura, jornades formatives per a professorat, conferències, representacions i cerimònia de lliurament del premi. Finalment dia 25 es posa en escena una obra triada entre les més valorades de la temporada que enguany serà Pulmons, de Ducan Macmillan, produït per la Sala Becket i sota la direcció de Marilia Samper. Tot un programa ambiciós fet des d'un entitat cultural, el Cercle Artístic de Ciutadella, que és tot voluntat i tenacitat per manternir la flama encesa d'aquesta expressió artística complexa, enriquidora i vivencial que és el teatre.

És clar que el millor premi per a un dramaturg és veure que un director es fa càrrec del text i l'eleva als escenaris, perquè només així aquella obra que va ser cuinada en la intimitat i en la sensibilitat d'un home pren la seva potència autèntica, originària i plena, la de ser una obra compartida amb el públic. Però açò voldria dir un major esforç per l'equip que porta a terme la feinada del Premi Born. Només una major implicació institucional ho podria fer realitat. Però no és el cas, perquè les ajudes rebudes són minses, a vegades arriben molt tard i, cosa encara més dolorosa, són escandalosament agreujants en comparació a les ajudes rebudes per altres entitats que també celebren el teatre arreu de Mallorca i d'Espanya. Les xifres: el Festival de Manacor té un pressupost de 135.000 ; el d'Alcúdia, de 150.000 ; el de Ciutadella, 30.000 ; però el d'Almagro, una ciutat de nou mil habitants, perquè deu ser propera a Madrid maneja un pressupost de 1.312.763 .

Com moltes altres iniciatives, el Premi Born de Teatre ha hagut d'ingeniar-se per trobar fórmules per suplir el poc suport institucional que amb l'excusa de la crisi han desviat els doblers públics cap a altres interessos. Una d'aquestes fórmules ha estat el micromecenatge, fet a través de les xarxes socials sota el nom de Crec en el Premi Born. Tanmateix açò entraria dins l'anormal normalitat d'un país carregat d'urgències i d'inconsciències, gairebé oblidat fins a la indecència del pressupost general de l'Estat per a les Balears, del pressupost autonòmic per a Menorca i del pressupost illenc per a la ciutat que cau a l'altre costat. Misèria i companyia. Encara més anormal és lluitar per la pervivència de la cultura en general i del teatre en particular en una ciutat que llueix una política municipal raquítica en l'àmbit cultural. Pitjor encara: treballar en una ciutat que, malgrat el dinamisme associatiu, presenta unes deficiències d'equipaments culturals intolerables. En fi, que el Cercle Artístic a Ciutadella de Menorca fa un esforç triple.

El cas és que l'acte de lliurament del Premi Born, del qual se'n fa ressò totes les revistes d'arts escèniques d'Espanya, se celebra en una mena de cotxeria que el nostre ajuntament anomena Sala Multifuncional del Canal Salat, que a l'hivern fa un fred terrible i a l'estiu t'ofegues de calor. El van batejar així perquè allí s'hi ha de fer de tot i ha de servir per tot però que en realitat no serveix bé per res. Cada vegada que s'hi ha de muntar una obra dramàtica és un drama per les dificultats, les incomoditats i els inconvenients d'una sala sense equipament escènic, per tota la despesa que açò ocasiona cada cop. Mentrestant hem tingut el teatre del Born, just al costat de la seu del Cercle Artístic, tancat durant 10 anys en unes eternes reformes. Era una petita joia que al 1873 es va construir amb tres anys. Diuen les fonts ben informades que la reforma actual del teatre del Born ha estat una endemesa. Tenc la sospita, i la por, que la petita joia hagi quedat malbaratada.

Però no vull acabar l'article amb mal gust de boca. El Cercle Artístic fa una feina admirable i amb l'organització del Premi Born ens regala uns dies d'atapeïda activitat al voltant del teatre, aquesta magnífica trobada d'actors i espectadors per celebrar el goig de la paraula, la meravella de la ficció, el misteri de la creació, el plaer de l'espectacle, la delícia dels sentits. Aplaudiments.