dijous, 29 de gener de 2015

Una anàlisi rigorosa de l'educació


Una anàlisi rigorosa de l'educació
Francesc Florit Nin


Dijous 29 de gener es presenta al Cercle Artístic de Ciutadella l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2014. Es tracta d'un informe llarg i rigorós sobre l'estat de l'educació en aquesta part del món, elaborat pel Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social de la UIB i editat per la Fundació Guillem Cifre de Colonya. Ambdues institucions presten un servei impagable a la societat de les illes, especialment a la comunitat educativa. La publicació, disponible gratuïtament a la Xarxa, recull el batec, els problemes i les propostes de l'escola i per a l'escola. D'ençà ja fa onze anys que es publica i jo diria que mai no ha tingut un reflex en les polítiques educatives dels diferents governs. Mereix la pena de tenir-lo més en compte, entre moltes altres raons perquè és la veu i el cap dels professionals de l'educació, de pedagogs i de mestres, que coneixen com cap altra quina és la realitat i quins són els reptes de l'educació de les Balears.

L'Anuari del 2014 fa un repàs a una legislatura qualificada de convulsa amb una mirada crítica sobre la política educativa del govern de José Ramón Bauzá. Amb tot també s'hi aporten experiències d'èxit escolar i indicadors igualment positius, com són alguns programes que funcionen amb bons resultats. Certament que nostra educació està sota mínims, amb greus problemes, molts de tipus estructurals, de llarga durada i provocats sobretot pel model socioeconòmic assignat a les Illes del turisme de masses. Altres problemes són més circumstancials provocats per decisions errònies i matusseres.

L'Anuari dóna dades empíriques, que van més enllà de les opinions i les interpretacions que generen. Són indicadors contundents, inapel·lables i inqüestionables. Per exemple que a les Balears tenim més de 1000 professors menys d'ençà fa dos anys. Les beques destinades a educació no universitària són inferiors a la mitjana estatal, tot i tenir un dels índexs més alts de pobresa. La despesa en educació pública ha caigut un -17,6 % entre el 2009 i el 2012, xifra que representa la retallada més greu de tot l'Estat espanyol. La inversió en educació respecte del PIB ha estat a les Illes del 2.78 %, per sota de la mitjana estatal. La despesa pública total en educació va suposar un 20.1 % dels pressupostos, també per sota de la mitjana de les Comunitats Autònomes. És a dir que tothom ha invertit més que Bauzá, quan va prometre que la seva legislatura seria la de les autopistes de l'educació. En fi, per no allargar més els exemples d'una gestió nefasta direm que gairebé tots els indicadors són desfavorables en el diagnòstic.

No sé si les autoritats educatives actuals es dignaran a assistir a la presentació de l'Anuari, però farien bé d'escoltar. Fins ara no hi han al·ludit, sinó que més aviat l'han eludit, tot i que soni tan igual. A mi em fa l'efecte que no s'hi refereixen, no s'hi postulen, com si no existís, pel simple fet que és una bufetada a la seva gestió. I malgrat la necessitat de conèixer a fons la situació conflictiva a què han sotmès els centres escolars, no han fet cas a les recomanacions dels experts. Tenim urgències a resoldre i només es pot fer amb una anàlisi rigorosa, amb fonaments i opinions contrastades, per defugir un dels mals d'alguns polítics que es dediquen a difamar i a estendre prejudicis ideològics que fan molt de mal i que no ajuden per res a la millora de l'educació.

Fa més de dos anys que es reclama un pacte educatiu. Es va iniciar des de Menorca i s'ha estès per totes les illes un moviment liderat pels sectors implicats en l'educació, estudiants, professors, associacions de pares i mares... a excepció de la classe política, la més decisiva. Tota aquesta experiència s'ha d'aprofitar per dur a terme un acord que superi les diferències partidistes. Ara en tenim l'oportunitat i em sembla que l'Anuari és un instrument de treball molt a tenir en compte.

Vivim temps de canvis profunds, de modificacions de normatives i d'aprovació de lleis noves. A l'Anuari es fa una dissecció de la LOMCE (LOMQE en català) pel que suposa del rerefons polític en l'àmbit educatiu. El títol que el director de la publicació, el Dr. Martí X. March posa al seu estudi és prou clarificador: «De la LOMCE al TIL: cap a la consolidació d'un model productiu de baixa qualificació, d'un model social desigual i d'un model educatiu elitista». No és aquest el model que volem, sinó més tost tot el contrari.