tag:blogger.com,1999:blog-19638198224233559762024-02-06T18:36:03.244-08:00prova de lletraFRANCESC FLORIT NIN
Provem de viure i de conviureflorit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.comBlogger224125tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-24553390277662292392022-07-25T01:38:00.000-07:002022-07-25T01:38:16.040-07:00En record d'en Joan López<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE64g2q1EHpB4Ukpz7YXS_4j6iVk4avWHiCe-M9lZB9GTx4MFJAzuQ1wByaCE68m-o0DpeZWls5P-ayxQXbzkK8afxOV764MKb2x0iUf91HtHjKKxUBVvSeG0NNmgDDuEJKOMOqsHARUajV0UQwEC1xOaPij_XqgTWdFxr40537khY7NziwEX7QC8FPg/s4262/IMG_1356.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3169" data-original-width="4262" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE64g2q1EHpB4Ukpz7YXS_4j6iVk4avWHiCe-M9lZB9GTx4MFJAzuQ1wByaCE68m-o0DpeZWls5P-ayxQXbzkK8afxOV764MKb2x0iUf91HtHjKKxUBVvSeG0NNmgDDuEJKOMOqsHARUajV0UQwEC1xOaPij_XqgTWdFxr40537khY7NziwEX7QC8FPg/w400-h297/IMG_1356.JPG" width="400" /></a></div><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><b>Estimat Joan, ens queden encara paraules.</b></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;">Francesc Florit Nin</p><p style="margin-bottom: 0.21cm;"> </p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;">Ara que ens has deixat, te’n diré quatre. Primer vas ser el meu profe a l’institut, llavors em vas mostrar els rudiments de la gramàtica catalana fora de l’horari escolar, on era proscrita. Amb tu vaig aprendre a escriure les paraules que em sortien de l’ànima. Més tard em vas guiar pels estudis de filologia a la Universitat. En poc temps vam ser col·legues docents al mateix institut i a partir de llavors vam compartir moltes batalles en tants de fronts. Coincidíem en tants de llocs! Te’n vas massa prest, teníem encara molts moments a compartir, ens queden paraules sense dir, i somriures i emprenys contra tantes injustícies i desigualtats!</p><p style="margin-bottom: 0.21cm;"> </p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;">Compartir el temps i les incerteses, departir entre les conviccions i les preocupacions, tot açò ens ajuntava. No vull repetir tot el que s’ha dit de tu aquests dies arran de la teva mort. Aquesta era la teva dimensió pública. Tothom ja coneix les teves virtuts. Ara que em pots escoltar amb tota l’atenció còsmica, jo només et vull fer present en els moments plegats, els vertaders, els que donen sentit a l’amistat, aquelles estones que són intranscendents però que ocupen de ple el pit. Amb tu he jugat a futbol, amb tu he obert molts bòtils de vi, amb tu hem dinat i sopat a ca teua o a ca meua, amb tu hem sortit pel camp a voltar i hem viatjat per terres foranes, i hem vist créixer els nostres al·lots. Hem menjat el mateix pa.</p><p style="margin-bottom: 0.21cm;"> </p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;">M’has presentat llibres, t’he presentat llibres, hem recitat els poemes plegats, hem compartit lectures, em deixaves llibres, te’n deixava, i hem segut a mil reunions. Hem escrit articles a quatre mans i avaluàvem els mateixos alumnes. I sobretot hem compartit amistats, aquest és el tresor més preuat: els teus amics eren els meus, els meus eren els teus. Viure que és conviure, que dius en un llibret. Açò mateix hem fet. Viure que és estimar, continues dient. I acabes: “I viure, que és sentir la soledat, les pors, les amistats, la tristor o l’alegria: formes concretes dels miracles quotidians”. Açò mateix em queda ara. T’ho dic aquí, al diari, perquè el dolor em sigui més lleuger. Cagondena, Joan, com et trobaré a faltar!</p><p><br /><br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-60999944729228505132022-06-01T07:54:00.003-07:002022-06-01T07:54:29.429-07:00Visita virtual a l'expo Dins el mirall<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKDX71gJ_RqNEgLptZ3huZi6vXUQBRT1df6EXO0ZJodnzKWvFMUa2Dmf6vJc9OPdIVQ4tkUj45YLwX5VuWfTIQzdeHXADdaYCcW10boVkdOhrBa45TSrKVxQsPxPGARePc8AivpQkCw8um8XuFJIF2Jwmp7lSi3wIhlhhhAHskn9AB2cMxh9guDYI4iQ/s977/Captura%20de%20pantalla%202022-06-01%20a%20les%2016.52.57.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="456" data-original-width="977" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKDX71gJ_RqNEgLptZ3huZi6vXUQBRT1df6EXO0ZJodnzKWvFMUa2Dmf6vJc9OPdIVQ4tkUj45YLwX5VuWfTIQzdeHXADdaYCcW10boVkdOhrBa45TSrKVxQsPxPGARePc8AivpQkCw8um8XuFJIF2Jwmp7lSi3wIhlhhhAHskn9AB2cMxh9guDYI4iQ/w400-h186/Captura%20de%20pantalla%202022-06-01%20a%20les%2016.52.57.png" width="400" /></a></div><p></p><p>Molta gent m'han dit que "em sap greu, però no he vist la teva exposició a El Roser" Tot i que ha estat oberta més de dos mesos, sempre n'hi ha de despistats que deixen passar l'ocasió. Aleshores, per a tots aquells que no l'han pogut veure, he fet unes notes audiovisuals amb el mòbil i el meu fill Macià ho ha muntat: heus-lo en aquest enllaç a Youtube.</p><p><a href="https://youtu.be/XADbOAW7jNA">https://youtu.be/XADbOAW7jNA</a></p><p><br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-41114069621608613402022-03-13T10:09:00.001-07:002022-03-13T10:09:52.097-07:00<p> referit del'exposició a El Roser a IB3:</p><p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=SwiRsESOzqI&t=108s" rel="nofollow" target="_blank"> https://www.youtube.com/watch?v=SwiRsESOzqI&t=108s</a></p><p><br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-80314167230969400082022-03-06T00:43:00.000-08:002022-03-06T00:43:04.338-08:00La poesia propera de Joan Triay<p> <br /></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-size: 16pt;"><b>La poesia propera de Joan Triay</b></span></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"><span face="Arial, sans-serif"><b>Els <i>poemes de barraca</i> acosten el lector a una experiència personal i transferible</b></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"><span face="Arial, sans-serif">Francesc Florit Nin</span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #222222;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhZMleEfIQGd5-Wz3BjvqW0bD6Vkdd3ZIAdbkBWKPz-CExPrRyWglQeU0O5GD8mvR58Prp_ffaCizI3k2DCA13MDaKZGByePlVWMrfdGBhNYqhnhjhIIHApbC60oKSxik3Rc-huXcRvnw895m6FGQomgUuXS89V40rkMY2USXHlx3O2w3wGLpB5g-nJKQ=s3252" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3252" data-original-width="2288" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhZMleEfIQGd5-Wz3BjvqW0bD6Vkdd3ZIAdbkBWKPz-CExPrRyWglQeU0O5GD8mvR58Prp_ffaCizI3k2DCA13MDaKZGByePlVWMrfdGBhNYqhnhjhIIHApbC60oKSxik3Rc-huXcRvnw895m6FGQomgUuXS89V40rkMY2USXHlx3O2w3wGLpB5g-nJKQ=s320" width="225" /></a></span></div><span style="color: #222222;"><br /><span face="Arial, sans-serif"><br />Els <i><b>poemes de barraca</b></i> no necessiten cap interpretació, perquè és lletra planera, directa, concreta, sincera. Les paraules de Joan Triay arriben netes sense cap filtre, clares sense cap tapall i no pretenen sentits ocults.</span></span><p></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"> </span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"><span face="Arial, sans-serif">El títol del llibre és prou revelador: <i><b>poemes de barraca</b></i>, escrit en minúscula, amb una clara intenció de presentar-se de forma modesta, com un refugi on s’aixopluga de les inclemències, on trobar-se protegit de les tempestats de la vida, com un abric per caminar pel món.</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"> </span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"><span face="Arial, sans-serif">El llibre conté 50 poemes agrupats en vuit parts, la lectura de les quals et condueix per un itinerari vital que segueix el cicle de la vida, amb una estructura diguem-ne biogràfica, com un recorregut vital ordenat per les etapes de les edats de l’home: origen, terra de naixença, la coneixença personal i de relació amb altres, la recordança i els enyors, els homenatges i reconeixements i finalment el comiat, l’adéu a tot açò. Els poemes de barraca són un seguit de moments viscuts al llarg d’una vida viscuda amb intensitat, amb observació, amb delicadesa, amb tendresa, atenta als moments de les ferides poètiques.</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"> </span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"><span face="Arial, sans-serif">La concepció de Triay sobre la poesia té una llarga tradició que s’anomena poesia de l’experiència, que es contraposa justament a una poesia més centrada en el joc formal. En la poesia de l’experiència la comunicació està per sobre de les floritures lingüístiques. El tema central d’aquest tipus de poesia és la vida simplement, l’experiència, la concreció de les vivències amb un fort component personal, subjectiu, però que traspassa les fronteres de l’interès individual. És una poesia que fuig de tot excés literari, que usa un llenguatge comprensible, comunicable. En tots els casos es tracta d’una profunda recerca de reflexió personal que va més enllà de l’interès propi i es fa així social. El mateix poeta ho diu d’una manera a Buscant veritats (pàg.83): “<i>fer-ne/ un llenguatge/ amb què parlar/ sense més enganys”.</i></span></span></p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span style="color: #222222;"><span face="Arial, sans-serif"><br />Els poemes parteixen d’una vivència que l’autor ha formalitzat, ha exprimit fins a dotar-los de l’elegància i la substància d’un símbol vital, en el moll de l’os de la vida. Eleva l’anècdota, la història de cada experiència, en símbol, en una marca per la qual reconeixen uns valors i uns principis. A “Banqueta” (pàg. 64) el “<i>moble evocatori</i>”, hi ha el seu correlat simbòlic: la banqueta il·lustra una manera de treballar, lligat a l’artesania, que permetia una relació més humana entre els obrers i que la mecanització va escapçar.</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.21cm;"> </p><p align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.21cm;"><span face="Arial, sans-serif">La majoria del poemes són breus i aquesta brevetat s’adiu molt amb la idea d’una poesia essencial, que destria el gra de la palla, que no vol ser redundant i expansiva sinó tot el contrari, concentrada en una píndola. És la mateixa concepció que regeix la cultura popular d’arrel tradicional, com les cançons, les dites i els refranys, com condensacions de vida, d’un ensenyament encapsulat, una perla del coneixement, com el poema “Mon pare”: “<i>Sempre és curta/ la vida de l’home bo,/ i mai és prou el temps/ per recordar-lo”</i></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.21cm;"> </p><p></p><p style="margin-bottom: 0.21cm;"></p><p></p><p align="JUSTIFY" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.21cm; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"> </p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-71744579532118316092021-11-20T09:50:00.001-08:002021-11-20T09:50:45.082-08:00Creus que això li interessa a algú?<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Hoc7JOCBB51QNj7JsdIpYO1GB3Ph0Lz7PYMH1bXAT9444UgMAP09YLZbI99sg6uehNBUL4X2bkSEfvwPPq5Qj1RtraEiH8yWUQXU6x3KD_-JvfNe1HD9rI6a4PfcJFAbD474uO2s8AU/s2048/Foto+3+Motse+Bulbena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Hoc7JOCBB51QNj7JsdIpYO1GB3Ph0Lz7PYMH1bXAT9444UgMAP09YLZbI99sg6uehNBUL4X2bkSEfvwPPq5Qj1RtraEiH8yWUQXU6x3KD_-JvfNe1HD9rI6a4PfcJFAbD474uO2s8AU/w400-h266/Foto+3+Motse+Bulbena.jpg" width="400" /></a></div><br />
<p></p><p class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Teatre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Creus que això li interessa a algú?</i></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Docudrama, autoficció i encaix de llenguatges</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Francesc Florit Nin</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Per regla general en art i especialment en art escènic, es treballa com una
formigueta, pacientment, llargament, reconstruint tot el temps, provant i
rectificant. El resultat és un prolongat procés de conceptualització,
experimentació, assaig-error i materialització... en el qual es pasta molt, es
mastega encara més i es digereix amb lentitud. Crec que aquest és el cas de la darrera
obra posada dalt l’escenari per Jordi Odrí, sota el títol una mica provocador, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Creus que això li interessa a algú?</i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Idò sí que va interessar al públic assistent en la seva estrena el proppassat
dissabte 13 de novembre al Teatre del Born de Ciutadella, atès el llarg aplaudiment
que va rebre i també, en som testimoni, de les reaccions del públic durant
l’espectacle. Dirigida per Matilde Muñoz, escrita per Jordi Odrí i interpretada
per ell mateix al costat, ben arran, de Joan Taltavull, a més de les intervencions
musicals de Miquel Plana i Maria Camps, tot plegat una obra que plana per sobre
les etiquetes acostumades: un drama, una tragèdia, una comèdia, un musical, una
dansa, una ficció, una realitat, un poema, un crit, una ràbia, un odi i un
amor. Una difícil classificació. O un tot integral. Una obra que s’ha anat
confegint en un procés de creació d’encaix de diversos llenguatges.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Potser estam davant d’una provatura que experimenta amb les quatre parets i
la quarta, que sol ser invisible, de cop aquella virtualitat es torna real, cau
el vel de la ficció i els actors que prenen el paper de personatges ja no són
personatges que interpreten un “com si” sinó les persones de carn i os, amb nom
i llinatges que tots coneixem. Un joc que en la dramatúrgia actual n’és plena
de premisses en les diverses formes que pren el docudrama. L’efecte de sorpresa
és xocant i ressitua l’espectador davant el mirall de l’artifici que és el
teatre. O dit així: ei, que açò que us explicam i que esteu veient és<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tan real com la vida mateixa. La il·lusió
escènica, al final, és tan extra-ordinària com ho són les nostres vivències de
cada dia. En Jordi Odrí fa de Jordi i demana: Escolta Joan, tu que saps ballar,
perquè no balles? I en Joan Taltavull, excel·lent ballarí, fa un esment de
passos i prou, però després, recollint aquella proposta ens regala un moment de
dansa preciós. En aquest sentit, l’obra té un cert relat d’autoficció. Persona
i personatge es van trabucant informació i actituds talment com si fossis vasos
comunicants. De forma planera, els actors s’interpreten a ells mateixos, entren
i surten d’escena, des de la imaginació hipotètica a la concreció real.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Tot aquesta jocositat troba el seu contrapunt en uns moments delicats,
pensarosos, de profund colpiment per mitjà d’un diàleg dur, greu, feridor entre
pare i fill, arran d’un abisme que els separa a punt del precipici, hereus d’un
passat que carreguen a coll i que l’espectador va deduint o imaginant. La
concatenació de les escenes configura unes vides d’anades i vingudes,
d’encontres i desencontres de dos caràcters ben oposats però que es necessiten.
Potser el final resulta precipitat, fent un salt sinòptic que s’aparta
excessivament el llenguatge fins llavors usat.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Trobam en l’escenografia una depuració d’elements, fins a la nuesa. Perquè
allò que realment importa d’aquest teatre és justament la paraula dita, el
mínim que necessita el gènere teatral, algú que diu a un altre. La resta és l’embolcall
que fa de les diverses situacions el moment poètic, o el moment dramàtic o el
moment cruel, o el moment evocador: una tauleta, dues cadires, unes fotos
projectades, una cançó, una baralla i el final de la vida sobre cadira de
rodes.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">No és la primera vegada que Jordi Odrí porta a escena un text propi.
Recordem la magnífica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La comunió va ser
ahir</i> del 2015, entre d’altres. La seva escriptura, també com a poeta,
resulta d’una estranya i punyent mescla de tendresa poètica i sarcasme
contingut. En la peça <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Creus que això li
interessa a algú?,</i> el procés d’escriptura ha estat llarg, fruit de pausades
reflexions entorn de la incomunicació, de les debilitats, l’esdevenir de la
vida amb la mort com a rerefons. Un text que ha estat propici per a la parella
actoral Odrí-Taltavull, el que ells cercaven, el que ens han ofert i el que hem
gaudit.</span></p>
<p><style>@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073786111 1 0 415 0;}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-no-proof:yes;}.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}div.WordSection1
{page:WordSection1;}</style></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-21302030152570016332021-11-01T01:52:00.002-07:002021-11-01T01:52:33.503-07:00Els amants sobrehumans al teatre des Born<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDFFsZSC9l5h05UCaaaI3lLAQzdy6Kgtdp7TTwcDIyQ-dcKIvQLDXXxAOFHPj-Orbzz08QDC8K3B6mnwU8B9a86ElCW4O_2llBhpjoqrAyaH6O-VdfleLLGDTKbBT5wX0hdEsFtl-Lo-k/s1600/IMG-20211024-WA0017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDFFsZSC9l5h05UCaaaI3lLAQzdy6Kgtdp7TTwcDIyQ-dcKIvQLDXXxAOFHPj-Orbzz08QDC8K3B6mnwU8B9a86ElCW4O_2llBhpjoqrAyaH6O-VdfleLLGDTKbBT5wX0hdEsFtl-Lo-k/w400-h266/IMG-20211024-WA0017.jpg" width="400" /></a></div><br />
<p></p><p class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Estrena <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els amants sobrehumans</i></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1;"><span lang="CA">El Cercle Teatre
ha ofert una representació d’alta qualitat escènica en la nit del XLVI Premi
Born de teatre 2021</span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1;"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 1;"><span lang="CA">Francesc Florit
Nin</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">M. Antònia Campins Pons</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Enguany la representació d’un text dramàtic del Premi Born de teatre ha
anat a càrrec de la mateixa companyia del Cercle Artístic. El cercle per tant
es tanca en el bon sentit: l’entitat cultural centenària a més de convocar el
premi més prestigiós també porta a terme la posada en escena d’un text premiat
d’una convocatòria anterior. No és fàcil fer coincidir tot això. El passat dissabte
23 d’octubre, a la cerimònia del guardó, es van conjuminar els estels per fer
una nit completa. El premi tornava a casa, al Teatre del Born de Ciutadella
després de més d’una dècada, l’obra representada, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els amants sobrehumans</i> de Ruth Gutiérrez Álvarez, va ser Premi Born
de teatre el 2018, i la funció va ser esplèndida.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Tenim sovint el prejudici que el Premi Born ha d’anar acompanyat amb una
representació del millor teatre que permetin els pressupostos i pensam que ha
de ser una companyia de fora de l’illa, professional, que ja vengui avalada per
la seva estrena a Barcelona. Teníem una certa reserva que un text com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els amants sobrehumans</i> pogués aconseguir
rigor en la interpretació a càrrec d’un grup local de teatre amateur. Ens
equivocàvem: ni local ni amateur. Estam davant d’una companyia que malgrat la
seva joventut, nascuda el 2013, s’enfronta a obres difícils amb molta solvència
i professionalitat. Ens van sorprendre molt gratament, i els donam la nostra
més sentida enhorabona per la feina feta.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Els amants sobrehumans</span></i><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> és un text difícil en molts sentits: pel tema
que tracta, per la intensitat de les emocions, pel perfil dels personatges
protagonistes, per la duresa d’alguns fragments, per la intercalació de somnis,
per la durada... I tanmateix el Cercle Teatre ens va colpir profundament, ens
va remoure l’ànima i van arribar al cor de les sensibilitats. Van conduir el
públic cap al centre de la tragèdia: quan el verb es fa carn carregat de sentit
i de reflexió. El cor de la tragèdia és justament aquest viatge cap a la
condició humana tot explorant els costats foscos i els lluminosos, amb dilemes
fotuts, amb dubtes irresolubles. Cada personatge mostra tota la complexitat i
la interpretació dels actors la tradueix en gestos i paraules. Ens va agradar
especialment com els personatges evolucionaven, canviaven, mostraven matisos
nous i registres diversos condicionats per les pròpies vivències. Però no volem
parlar de l’obra en si sinó de la posada en escena de la companyia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Volem també ressaltar altres tres grans encerts: el model de llengua, l’ús
de la projecció audiovisual<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i una
escenografia senzilla i eficaç. Els directors Damià Bosch i Mari Genestar han
optat per una escrupolosa fidelitat al text, una acurada traducció al català de
l’original castellà. Era la millor opció perquè el text és magnífic, poètic i
violent alhora, ple de referències. Mai es va caure en un català col·loquial,
sinó que mantenint l’accent menorquí van parlar amb un registre culte com
pertoca al teatre d’aquestes característiques.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">El recurs de la projecció era molt indicada per a la representació dels
somnis perquè hi donava un aire d’irrealitat i la separava de la resta de les
escenes “reals”. Els audiovisuals eren tractats d’una forma segmentada, talment
flaixos, molt evocadors, gairebé anticipadors del que succeirà en el final
tràgic. L’austera escenografia, molt pròpia del teatre contemporani, dona
primacia a la interpretació dels actors, el mobiliari mínim no hi és per
decorar res ni ambientar l’escenari, sinó com un just suport al gesti i la
paraula. No hi ha canvis d’escenari sinó que són simultanis amb una simple
il·luminació dels espais específics.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">Per acabar volem destacar la peça que canta na Clara Enrich Genestar
acompanyada del violoncel, una cançó preciosa (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ombra negra</i> de Maria del Mar Bonet, música de Carlos Nuñez i text
de Rosalía de Castro) que va donar un alè de tendresa i assossegament, com el
descans després de tant de patiment.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;">La representació <i style="mso-bidi-font-style: normal;">d’Els amants
sobrehumans</i> del Cercle Teatre traspassa les fronteres de l’illa per oferir
un producte escènic d’alta qualitat, exportable als millors escenaris. Seria
desitjable que així succeís perquè els esforços fets sota condicions precàries
d’un grup local mereixen els aplaudiments d’altres públics.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-no-proof: no;"> </span></p>
<br /><p><style>@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073786111 1 0 415 0;}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-no-proof:yes;}.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}div.WordSection1
{page:WordSection1;}</style></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-48349842335613554782021-10-30T04:17:00.002-07:002021-10-30T04:17:33.880-07:00CAU, on ens recollim. Expo a AM Arte Contemporaneo<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXnpKR1eVWq7suhg2RnJR-esHGlicRYE4i4Tj69mF7SgnhWsMqo2dtwD0HOUDOQvWE281rrd2Fw-RHqDIdq1mc-tb7Gb2E7Ktbgl-GwSGfF8rXbB3kgEvVhEgg_mgEqtpGRP3cDqRo22U/s640/CAU+1+FRANC.+FLORIT.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="451" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXnpKR1eVWq7suhg2RnJR-esHGlicRYE4i4Tj69mF7SgnhWsMqo2dtwD0HOUDOQvWE281rrd2Fw-RHqDIdq1mc-tb7Gb2E7Ktbgl-GwSGfF8rXbB3kgEvVhEgg_mgEqtpGRP3cDqRo22U/s320/CAU+1+FRANC.+FLORIT.jpeg" width="226" /></a></div>D'aquí dos dies acaba l'expo a la galeria MA Arte Contemporàneo de Palma. Ha estat un plaer.<br /><p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-33366967803865625492021-04-30T04:10:00.002-07:002021-04-30T04:10:23.373-07:00expo al Diario de Ibiza amb la Fundació Baleària<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbWAdlKUqYHRTUzaV9JlFMX-8RMddBEobRi5p_yy3QKnHmDEmmWbDvxUGBN2rZsWudFI2OsLjlG-LYBLfj2egkybsXjWD5xahriVwsGc_XGV4vAG-rluoAWJFgH2vP5JfOlyzDk8BdYK8/s649/Captura+de+Pantalla+2021-04-30+a+les+13.08.40.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="367" data-original-width="649" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbWAdlKUqYHRTUzaV9JlFMX-8RMddBEobRi5p_yy3QKnHmDEmmWbDvxUGBN2rZsWudFI2OsLjlG-LYBLfj2egkybsXjWD5xahriVwsGc_XGV4vAG-rluoAWJFgH2vP5JfOlyzDk8BdYK8/w640-h362/Captura+de+Pantalla+2021-04-30+a+les+13.08.40.png" width="640" /></a></div><br /> <p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-77719815966719740992020-12-22T07:49:00.003-08:002020-12-22T07:49:18.011-08:00<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj2yDibzX2AZsEHBSB9HStnx52h-RhTvMN2c4w5booD5eWc15O8M1BMc1V0neUDIf0OPm9vKz5VtI8zdSXhwbrjMoDt1dXAoYnpaCHhLIsxrzmaUHtX6yw53WaaQrAMgmh8jbZCuWMiJk/s3056/Triptic+de+lament.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1029" data-original-width="3056" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj2yDibzX2AZsEHBSB9HStnx52h-RhTvMN2c4w5booD5eWc15O8M1BMc1V0neUDIf0OPm9vKz5VtI8zdSXhwbrjMoDt1dXAoYnpaCHhLIsxrzmaUHtX6yw53WaaQrAMgmh8jbZCuWMiJk/w640-h216/Triptic+de+lament.jpeg" width="640" /></a></div><br /> Tríptic de (la)ment<br /><p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-70607497486839915292020-10-14T08:41:00.003-07:002020-10-14T08:41:49.884-07:00una moixada<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWY5Gs99VUj2OQDaEvg59kcpDx_6Ba8vTl4UlQj_HQvTZvaQz9182xuQcVpBqkfBF3NtbwRVDT0LHeWzDpjI1CGSK6zguVMZbd6rRtg5O2PEMZDK8UX3uR7cV7tX4_NLHywgskxNdY0_s/s2949/IMG_1824.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="2949" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWY5Gs99VUj2OQDaEvg59kcpDx_6Ba8vTl4UlQj_HQvTZvaQz9182xuQcVpBqkfBF3NtbwRVDT0LHeWzDpjI1CGSK6zguVMZbd6rRtg5O2PEMZDK8UX3uR7cV7tX4_NLHywgskxNdY0_s/w640-h232/IMG_1824.JPG" width="640" /></a></div><br /> Ara tenim 9 moixos a ca nostra. No sé com ho farem...<br /><p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-23864485491866131902020-06-02T00:27:00.003-07:002020-06-02T00:27:47.693-07:00La pandèmia és un avís de Gaia
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">Aquesta és l'entrevista que Carles Jiménez m'ha fet per al diari Menorca, apareguda el diumenge 31 de maig de 2020</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXLZALf4Y-M8TtwtrxSam37utwMFcS6VBDcna1CREIKi2orONUGcFAwKVIpI5HycYp2iPA-HgEq1j2dVLfWHYc49Mw0XrKNvfeX33NNsG5quwYeA-ZtqN7XoBha_AswnKuW6kAoNXreeI/s1600/Captura+de+Pantalla+2020-06-02+a+les+9.25.17.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="1394" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXLZALf4Y-M8TtwtrxSam37utwMFcS6VBDcna1CREIKi2orONUGcFAwKVIpI5HycYp2iPA-HgEq1j2dVLfWHYc49Mw0XrKNvfeX33NNsG5quwYeA-ZtqN7XoBha_AswnKuW6kAoNXreeI/s640/Captura+de+Pantalla+2020-06-02+a+les+9.25.17.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia d'Antxon Castraneda</td></tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">DIÀLEGS
MENORQUINS EN LA DISTÀNCIA (MÍNIMA DE 2 METRES)</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA">LES
ARTS EN TEMPS INCERTS. FRANCESC FLORIT NIN, PINTOR I POETA</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #595959; mso-themecolor: text1; mso-themetint: 166;">La cultura està
demostrant en aquest confinament ser un bé de primera necessitat. En ella estem
trobant benestar, alleujament i consol. Un llibre, una música, un quadre, un
poema és, per a molts ciutadans, un motiu de felicitat, d'unió amb els altres.
Què en diuen els seus creadors?</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Com has
viscut el confinament i com vius aquests temps d'incertesa? </span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">De manera ambivalent. El confinament és una
situació antinatural a l’animal social que som. Ens priva de llibertats, ens
engabia, ens limita i ens atrofia les relacions, ens estressa i ens
emmalalteix. Però també ens ha servit com a toc d’alarma, ens obre els ulls a
les coses realment importants. A mi m’ha servit per concentrar-me i poder
treballar de forma més pausada i atenta. Jo em solec confinar habitualment i
voluntària. És una necessitat per poder pintar i escriure. Certament que vivim
temps interessants, de grans canvis, que comporten també sofriment de moltes persones.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">De
sobte la globalització ens ha mostrat la seva cara més fosca. Una pandèmia s'ha
escampat a una velocitat vertiginosa. Som molt més vulnerables del que creiem!</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sempre hem estat vulnerables, però ara
suportam pitjor la nostra fragilitat. En el món desenvolupat hem creat les
seguretats i ens hem volgut amos del planeta. Però el planeta ja no aguanta més
la nostra prepotència. Hem arribat al límit. Aquesta pandèmia i d’altres
catàstrofes “naturals” són avisos de Gaia, com a símptomes d’una malaltia que
si no la curam amb més humilitat com a espècie, ens matarà. No només tenim una
crisi sanitària i econòmica, sinó també una crisi de l’antropocè.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Cristóbal
Gastó, psiquiatre, digué que la felicitat es troba en la capacitat de dur a
terme una activitat creativa, per petita que sigui (un hobby, per exemple). Hi
estàs d'acord?</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hi estic d’acord. Tanmateix hem d’entendre que
la creativitat no se circumscriu a les activitats artístiques o als hobbys. La
creativitat és una manera de procedir innovadora que aporta solucions i des
d’aquest punt de vista es pot ser creatiu en les relacions socials o en política
o en <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ciència. Crec que avui és molt més
necessària la creativitat en aquestes esferes que dic, i, la veritat, anem mancats.
Des del punt de vista personal, la creativitat fa una vida més plena, no sé si
més feliç. Me’n fa dubtar el fet que algunes personalitats creatives han estat
profundament infelices. És el cas de Kafka, de Van Gogh...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Les
distintes manifestacions culturals sembla que han jugat un paper destacat en
les activitats de la població confinada. Aquest benefici sembla estar en
contradicció amb la precarietat en què la cultura es mou habitualment. Penses
que això canviarà en veure la importància que està tenint?</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És difícil predir què passarà. De moment es
reforça la cultura de l’entreteniment. També que es tendeix cap a la
virtualitat i cap a un consum cada vegada més “confinat” als espais
individuals. M’agradaria que es valorés més la feina dels creadors. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Quines
mesures se t'acut que caldria prendre per a potenciar el sector cultural?</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Difícil pregunta. Resposta llarga. Cal més
professionalització per part dels creadors; cal un tractament fiscal més
beneficiós i ajudes públiques; caldria crear circuïts de consum cultural i de
nous públics. És difícil parlar en general perquè cada àmbit té la seva
idiosincràsia: teatre i literatura, arts visuals, música i dansa... Però crec
que cal valorar el productes i que aquests siguin de qualitat, que la gent
estigui disposada a pagar per una cosa que val la pena. L’administració pública
ha de vehicular-ho per mitjà d’equipaments i programes d’incentivació. Per
suposat que cal omplir de continguts artístics l’educació dels infants. I crec
que els canvis seran llargs. Els mitjans de comunicació hi tenen un paper
divulgador important que no poden eludir. A Espanya mai s’ha entès la cultura
com un servei públic com ho és la sanitat o l’educació.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Com
afirma Yuval Harari, historiador i filòsof, la història s'està accelerant i ens
trobem en una cruïlla on hem d'escollir, d'una banda, entre la vigilància
totalitària i l'empoderament ciutadà, i de l'altra entre l'aïllament
nacionalista i la solidaritat mundial. Què en penses?</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agrada molt Harari. Té tant d’interessant
com d’inquietant. És ric, crític però també agosarat. Ara necessitam més que
mai poders públics compromesos amb el benestar comunitari i una ciutadania
atenta i crítica. Alguns polítics estan encara al s. XX. Què hi feien els
militars en la gestió de la pandèmia? No és una guerra! És una urgència
sanitària que reclama la col·laboració internacional. Es tracta de fer
exactament el contrari del que diu Trump. No necessitam despeses militars, sinó
inversions en sanitat pública, en recerca científica, en educació i en atenció
als sectors vulnerables: majors, pobres, aturats... Cal deixar de banda d’una
vegada el masclisme que tot ho destrossa i tenir cura dels altres. Això tan
necessari que hem relegat a les dones, idò ara és essencial. No ens equivoquem
d’enemic: l’enemic és a casa amb el model de vida que portam. Tenim virus
perquè som immunodeficients a causa del maltractament de la natura. Em fa més
por el virus de Vox que el covid-19, perquè és una veu cega que crida molt,
pensa poc i s’equivoca. A veure si som capaços d’aprendre la lliçó: més
raonament, més ciència, més educació i més art.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Les
empreses tecnològiques estan aprofitant la crisi per a accelerar el procés de
digitalització de les societats promovent la teleeducació, el teletreball, la
telesanitat... Què en penses?</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No oblidem que la tecnologia és una eina i com
a tal ha d’estar al servei de les persones. Les grans corporacions i alguns
poders estan temptats a posar les persones al servei de les seves tecnologies
per així consolidar el seu domini, que no és altra cosa que el seu negoci. La
teleeducació (o el teletreball) té els seus avantatges i els seus inconvenients
i obre oportunitats. Tanmateix no hem de permetre que faci augmentar la
desigualtat o que desincentivi la participació crítica. Quan els gurús de la
tecnologia parlen d’educació virtual, a distància, tot lloant els avantatges
obliden la funció primordial de l’educació: la socialització, l’aprenentatge de
la convivència i dels valors de viure en societats democràtiques i açò només
s’aprèn compartint l’espai i interactuant amb la diversitat. Aquests dies que
hem fet l’educació des de casa he pogut comprovar que els meus alumnes amb més
necessitats han estat els que més ho han patit. De moment l’educació per
Internet produeix més desigualtat, provoca marginació i destrueix el
coneixement de l’altre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">En la
teva obra, tant pictòrica com poètica, la metàfora juga un paper destacat i està
associada a la llibertat i a la vida. Vivim temps en el que les associacions
entre sentiments, experiències, formes i sentits determinaran la gestió que en
fem d'aquests temps d'incertesa.</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Probablement aquets temps incerts ens demana
de ser més creatius i a estar més atents a les emotivitats. Si bona part de les
tasques mecàniques es poden delegar a la tecnologia, cal centrar-nos en allò
que ens caracteritza com a humans: la intel·ligència emocional, la capacitat de
crear comunitats solidàries. I en aquest camí l’art hi té un paper formador
important perquè ens afina la sensibilitat. Jo reivindic l’experiència
concreta, la materialitat, el contacte. L’art apel·la als sentits i dels
sentits a les emocions i d’aquestes a la comprensió de la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">En les
teves pintures de dones-arrel i homes-fulla la natura i el silenci són un clam.
Els necessitem ara especialment?</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Mir que la meva obra sigui un lloc de trobada
per a la comprensió. Fa poc em van dir que una senyora havia comprat un quadre
meu perquè s’hi va sentir reflectida, no perquè el rostre pintat s’hi
assemblava, sinó perquè li recordava l’experiència profunda i dolorosa d’una
malaltia que havia superat. La meva obra vol ser un antídot contra la cridòria
del món.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1791491579 134217746 0 131231 0;}
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:14.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:JA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:14.0pt;
mso-ansi-font-size:14.0pt;
mso-bidi-font-size:14.0pt;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-ansi-language:EN-GB;
mso-fareast-language:JA;}size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}</style>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-76440341551372610342020-04-13T04:38:00.000-07:002020-04-13T04:38:53.384-07:00ConfinsVideo sobre l'obra realitzada durant el mes de confinament, abril de 2020<br />
<br />
<a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://player.vimeo.com/video/406630605&source=gmail&ust=1586860785502000&usg=AFQjCNHIDk3LAuWhgZrNNHMckvDKJiQSaw" href="https://player.vimeo.com/video/406630605" rel="noreferrer" target="_blank">https://player.vimeo.com/<wbr></wbr>video/406630605</a><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzKBmzhOssENXfk7GErdi-a4oBxKw9XxJVrt7Yg1A5Y4tt_ZDiIHNldMbDFEJap6PSDozguJPWKJYKCKIkg7g' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-42064718330403526022020-02-12T08:32:00.001-08:002020-02-12T08:32:17.557-08:00Ocell a l'ampit de la finestra, pròleg a Desaillant l'art
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 19.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> <span style="font-size: small;">Heus aquí el pròleg que he escrit per al</span></span></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 19.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"><span style="font-size: small;"> magnífic</span></span></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 19.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"><span style="font-size: small;"> llibre <b><i>Desaillant l'art </i></b>de Carles Jiménez. Ed. IME.</span>
</span></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 19.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiif5X94NjryZe69jlO5L5bHSkNe_24gWmNoT55LLG_r3vPjbQFkk6SAMQkQvOrW7A1n7gOYfkLdKFTQYOchbxifRl8l1dfxzg3_aePP4yIVIgt8dM9BM957ta65UiIjj9UJU7QaV51xwU/s1600/Captura+de+Pantalla+2020-01-13+a+les+17.15.19.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="690" data-original-width="1360" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiif5X94NjryZe69jlO5L5bHSkNe_24gWmNoT55LLG_r3vPjbQFkk6SAMQkQvOrW7A1n7gOYfkLdKFTQYOchbxifRl8l1dfxzg3_aePP4yIVIgt8dM9BM957ta65UiIjj9UJU7QaV51xwU/s320/Captura+de+Pantalla+2020-01-13+a+les+17.15.19.png" width="320" /></a></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 19.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ocell a l’ampit de
la finestra</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Art a Menorca, entre
l’illa i el món</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black; font-size: 14.0pt; line-height: 120%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Francesc Florit Nin</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Desaillar l’art per a
illar-lo. Sembla un joc de paraules, però deixau-me explicar. És habitual que
els articles que es publiquen a la premsa periòdica prenguin el format de
llibres quan l'interès del seu contingut va més enllà de la immediatesa
informativa. Aquest és el cas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant
l'art</i> de Carles Jiménez</span><span lang="CA">, talment s’ha fet amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Al temps de les formes</i> de J.F. Yvars, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Crítica en acto</i> de José Jiménez o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La gana de l’artista</i> d’Antoni Llena.<span style="color: black;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Carles Jiménez recull alguns
dels escrits publicats al diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Menorca</i>
durant els cinc últims anys (2014-2018). És una selecció ordenada, no
necessàriament cronològica, i que abasten un gran ventall de temes,
observacions i preocupacions. Són en total 59 articles dividits en dues parts: </span><span lang="CA">l<span style="color: black;">a primera tracta </span>aspectes<span style="color: black;"> generals de l'art i </span>l<span style="color: black;">a
segona se centra en l'art a Menorca. La primera </span>és <span style="color: black;">de caire universal, amb reflexions </span>sobre<span style="color: black;"> la naturalesa de l'art, dels condicionants i dels entorns,
de l'educació artística i dels valors estètics; la segona </span>és <span style="color: black;">de caire local amb ressenyes d</span>’algunes d<span style="color: black;">e les exposicions rellevants a Menorca i d'al</span>tres
manifestacions<span style="color: black;"> de l'art en l'àmbit menorquí, així com
valoracions d'alguns artistes de l'illa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">El llibre és una
autèntica novetat bibliogràfica dins la nodrida activitat editora menorquina.
Cal recordar que Menorca és rica en publicacions, «l'illa estudiada» que deia
Josep Pla, profundament investigada des de tots els àmbits del coneixement, amb
l'<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Enciclopèdia de Menorca</i> com a
estendard d'aquest fet. Però, ai, l'art contemporani semblava quedar al marge
d'aquest interès. És clar que s'han editat catàlegs d'exposicions i </span><span lang="CA">edicions molt estimables com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Menorca.
Pintors d’avui</i><span style="color: black;"> i que el segon tom de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història de l'art</i> de l'Enciclopèdia
estudia l'art menorquí fins a l'actualitat amb la generació d'artistes nascuts
abans del 1950. Però si ho comparam amb altres disciplines, crec poder afirmar
que l'art contemporani a Menorca ha rebut poca atenci</span>ó<span style="color: black;">. Ja s'entén que cal una mica de perspectiva temporal i que
la contemporaneïtat fa de mal resseguir mentre s'està produint, almenys des del
punt de vista acadèmic. </span>Crec que<span style="color: black;"> </span>per<span style="color: black;"> primera </span>vegada <span style="color: black;">a Menorca
es publica un llibre de crítica d'art actual. Aquesta és la novetat. En una
comunitat petita com Menorca dif</span>ícilment pot subsistir una publicació
especialitzada en l’art que s’hi produeix, de manera que la poca crítica que es
fa surt al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Menorca</i>, el diari de
l’illa. Les revistes d’art s’editen a les grans ciutats i gairebé mai no es fan
ressò de l’activitat artística de la perifèria de la perifèria. Si qualque
artista vol aixecar el cap i fer-se visible ha d’optar a traslladar-se als
centres generadors de les grans ciutats; entre altres raons perquè un artista
s’alimenta de l’art dels altres, antics, moderns i coetanis i Menorca ofereix
en aquest sentit un aliment escàs. Per tot plegat, els articles de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant l’art</i> fan una feina impagable
al món cultural de l’illa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">No és tasca fàcil
escriure sobre art. Només amb una formaci</span><span lang="CA">ó rigorosa com a
bagatge<span style="color: black;"> i prove</span>ït d’<span style="color: black;">una
sensibilitat afinada hom pot enfrontar-se als reptes de la crítica d'art.
Exercir de crític d'art és una activitat exigent. Cal posar en joc tot un
seguit d'habilitats, de capacitats i d'aptituds complexes: descriure i exposar,
explicar i comparar, sintetitzar i interpretar, opinar i argumentar, educar,
comprendre, valorar i saber transmetre, és a dir, saber expressar amb precisió
amb una llengua entenedora tot un seguit de conceptes, sentits i emotivitats.
Si aquesta tasca s'aplica a l'art d'ara mateix, com ho fa Carles Jiménez en la
majoria dels seus articles, la valentia és doble. Perquè la crítica artística
és un metallenguatge amb tots els perills que comporta l'aprofundiment d'una
producció que és viva, batec de l'actualitat que sovint no té la perspectiva
segura que dona el sedàs de la història. La cr</span>ítica d’art és també un
art que s’alimenta d’intuïcions i conjectures.<span style="color: black;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">El risc de traduir en
paraules allò que s'ha manifestat com una experiència essencialment visual té
molts d'inconvenients. Qui sap fer-ho i se'n surt és digne d'elogi, perquè la
crítica d'art forma part de la nostra modernitat. De fet neix amb la modernitat
</span><span lang="CA">de la mà de<span style="color: black;"> Baudelaire com a
capdavanter. Sorgeix la necessitat de reflexió i de comprensió d'un art, el
modern i el contemporani que s'ha fet complex i, cal dir-ho també, problemàtic,
de la qual cosa Carles Jiménez en dona plenament compte en aquestes pàgines.
Amb tot, necessitam de les paraules per comprendre el que diem, el que fem, el
que produïm en altres llenguatges no verbals. La crítica d'art s'ha fet
imprescindible com a ingredient de l'art actual, fins arribar als extrems de
l'art conceptual que substitueix l'obra pel discurs. I encara una altra
derivaci</span>ó perversa que ha pres en algunes ocasions la crítica d’art:
aquella que ha passat de facilitadora de la comprensió a la de reclam<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>publicitari com una estratègia més del
conjunt de mecanismes de la propaganda mercantil. <span style="color: black;">Però
sovint la crítica d'art dota de sentit i transcendència l'obra a la qual es
refereix</span> i avui art i discurs van en paral·lel, íntimament lligats. En
conseqüència qualsevol exhibició artística que es vulgui respectable ha de
contemplar el text d’un catàleg i de conferències al seu voltant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En l'estètica de la recepció, l'obra
no és obra fins que algú no la contempla amb una mirada significativa, vull
dir, fins que uns ulls proveeixen de sentit una obra que per a altres ulls ha
restat muda, hermètica, impenetrable. Aquesta nova mirada ve mediatitzada per
una sensibilitat i un grau de comprensió alt, per una ment desperta i un
cervell informat. </span><span lang="CA">Així l<span style="color: black;">a
crítica d'art intervé doncs en la gestació creativa de l'obra. Per aç</span>ò<span style="color: black;"> consider</span>a<span style="color: black;">m la crítica com
un acte creatiu en si mateix, com ho és la feina d'un comissari d'art. Carles
Jiménez fa justament això: dialogar amb els artistes i la seva obra i servir-se
de l'escriptura com a pont que permet </span>el traspàs<span style="color: black;">
de les experiències estètiques i la comprensió de les diverses poètiques. Allò
que l'artista ha fet per coneixement intuïtiu, el crític ho explicita amb
coneixement formal amb la seva capacitat</span> d'anàlisi, <span style="color: black;">interpretació, penetració, s</span>íntesi<span style="color: black;"> i valoració.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Tanmateix la crítica
d'art no es vol unànime i objectiva, cosa impossible </span><span lang="CA">en <span style="color: black;">els afers humans que treballen sobre emotivitats i
sentiments. En </span>la trama<span style="color: black;"> de cada escrit s'hi
barreja el gust personal, una concepci</span>ó<span style="color: black;"> de
l'art, unes idees particulars. Avui la crítica d'art s'enfronta als mateixos
problemes a què estan sotmeses totes les àrees del saber</span>:<span style="color: black;"> destriar el gra de la palla, discernir entre informació i
renou, sobreposar-se a la saturació i a l'estandardització... a extreure els
diamants d'entre l'escòria, cada vegada més abundosa. Alhora la cr</span>ítica
d’art ha d’encarar-se a les incerteses i al desconcert dels temps líquids (Zygunt
Bauman) i al temps de l’estupefacció icònica (Paul Virilio).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA">La tesi central del llibre s’explicita
al títol. Desaïllar, deixar d'estar aïllat i per tant això ens remet a la idea
de connectar amb les realitats artístiques d’enllà de la mar. Però també, en un
sentit més general, la de connectar l'art amb els ciutadans, la de tornar a
relligar el llenguatge artístic de la contemporaneïtat a la comprensió del
públic, notòriament allunyat de les revolucions estètiques que s'han produït
d'ençà les avantguardes dels inicis del s. XX. Desaïllar l’art implica trencar
amb la invisibilitat, la incomunicació i la perifèria que sovint (però no
necessàriament) comporta crear des de Menorca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Desaïllar l'art també
ens remet, -almenys a mi m'hi remet- a les condicions amb què s'ha desenvolupat
l'art a Menorca: amb un clar retard respecte a l'evolució general de l'art i,
en conseqüència de l'evolució i els canvis en els gustos. Poc moviment
renovador, llenguatges molt encastats en el passat, pervivències de gustos
històrics, una tradició de lenta maduració en els llenguatges estètics, tant
des de la producci</span><span lang="CA">ó com des del consum<span style="color: black;">. Podem dir, i qualcú ho trobar</span>à <span style="color: black;">exag</span>erat<span style="color: black;">, que els artistes
menorquins més innovadors han tingut serioses dificultats per fer el seu camí i
trobar el seu lloc en el panorama illenc. Crec que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant l'art</i> es proposa per una part posar en relaci</span>ó
l’art interior illenc amb l’art <span style="color: black;">de l</span>’exterior.
I per l’altra <span style="color: black;">salvar la</span> <span style="color: black;">bretxa que separa els públics, en plural, de les
manifestacions artístiques de la plàstica actual,</span> per<span style="color: black;"> acostar-los-hi. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Sovint la crítica
d'art és confusa, el que popularment en diem afegir més llenya al foc. Un dels
motius d'aquesta confusió ha estat el problema de l'autoreferència, l'art com a
crítica de l'art, la filosofia com a tema de la filosofia... en un exercici de
circuit tancat que no porta enlloc ni aporta gaire res. L'autoreferència dels
llenguatges tancats són propis de la nostra condició pòstuma, </span><span lang="CA">en expressió de <span style="color: black;">Marina Garcés. El circuit
tancat aparenta moviment, però és aigua estancada. Un dels principis, en canvi,
que guia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant l'art</i> és
justament el contrari</span>:<span style="color: black;"> </span>el<span style="color: black;"> d'obrir els camins de l'art cap a noves vies, cap a altres
àmbits. Carles Jiménez surt del cercle de l'art i el relaciona amb la pràctica
concreta, amb la filosofia, amb l'ètica i l'estètica, amb l'economia i la
indústria cultural, amb les polítiques públiques, i, en definitiva, amb la
condició humana (pòstuma, però humana tanmateix). I així fa derivar el centre
d'atenció de l'art envers els valors i els sentits de l'experiència estètica,
en experiència de llibertat, de dignitat, de recerca, d'emancipació de les
persones. </span>L'interès d'aquestes pàgines no s'esgota en l'art, tot i
ser-ne el centre. No podia ser d'altra manera si es té en compte la franquesa i
el sentit crític amb què enquadra les obres artístiques. Una visió que en
diríem integral o holística, d'horitzons amplis, ambiciosament extensa.<span style="color: black;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA">Els articles<span style="color: black;"> de
Carles Jiménez es relacionen</span> directament<span style="color: black;"> amb
la seva feina de comissari d'exposicions a Menorca. </span>C<span style="color: black;">osa que és d'agrair en el panorama cultural illenc. El seu
compromís el mena a exercir la professió una passa més enllà de l'estricta
organització expositiva (concepció, documentació, materialització i muntatge) i
es desplega en la comunicaci</span>ó i la <span style="color: black;">difusió, i
endem</span>és <span style="color: black;">a muntar actes entorn de l'exposició:
xerrades, visites guiades, tallers, col·loquis</span>..<span style="color: black;">.
Aquest és el cas de les exposicions "L'emancipació del paper",
"Matias Quetglas, la pintura nua", </span>“<span style="color: black;">Toni
Vidal, des de dins", </span>“<span style="color: black;">Mongofra, la
col·lecci</span>ó de les meravelles<span style="color: black;">" i l'última
dedicada a Francesc Hernández Mora</span>. “Inèdit”<span style="color: black;">.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">La varietat de temes </span><span lang="CA">de<span style="color: black;"> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant
l'art</i> no dispersa l'atenció ni li resta coherència al conjunt. Hi ha unes
constants que perfilen tot el discurs, que travessen els articles com una
diagonal que els trava. Una d'elles és la reprovació i condemna d'algunes
formes fraudulentes de la pràctica de l'art, des del mercantilisme fins a la
folklorització, des de la futilitat fins a la superficialitat d'algunes obres.
N'és exemple la crítica a les franquícies o l'especulació de les subhastes
d'art. Una altra constant és </span>que vertebra <span style="color: black;">el
discurs des d</span>’uns<span style="color: black;"> </span>principis<span style="color: black;"> generals que es concreten més tard en els resultats
tangibles de les obres, de manera que l'estructura </span>deductiva <span style="color: black;">del contingut</span> genera<span style="color: black;"> una
lectura ordenada. Una tercera constant és la de partir d'una experiència
personal, una vivència subjectiva que es realitza en un moment i un temps ben
concret davant d'obres singulars, sovint d</span>’una exposició<span style="color: black;">. D'aquesta experiència llavors es construeix el sentit, o
els sentits de les obres o del fenomen que és objecte de l'article. I aix</span>ò,
encara que sembli obvi, és rellevant perquè les paraules de Carles Jiménez
brollen directament dels seus propis ulls arran de la visita a una exposició o,
millor encara, del comissariat<span style="color: black;">. Les obres d</span>’una
exposició esdevenen motiu, és a dir, motor del discurs.<span style="color: black;">
La quarta constant és el tractament territorial dels temes, especialment, és
clar, </span>a<span style="color: black;"> la segona part. Quan Carles Jiménez
parla de l'art de Menorca, ho fa des d'una perspectiva de la singularitat del
territori, i per tant relaciona l'obra o l'artista amb les característiques de
l'illa com a lloc de creació i del gaudi de l</span>’art<span style="color: black;">. I encara una cinquena constant que hi veig és la voluntat didàctica,
pròpia certament d'aquest gènere periodístic, amb què impregna Carles Jiménez
els seus articles. Per açò uns quants dels seus escrits parlen directament
d'educació artística.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">La lectura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant l'art</i> </span><span lang="CA">suscita
preguntes que són <span style="color: black;">recurrents en els àmbits de la
cultura menorquina: què vol dir crear des d'una illa? Què implica per als
artistes treballar des de Menorca? Si, com diuen, l'ambient i l'entorn de
Menorca és propici per a la creació, en què consisteixen aquests beneficis? Donam
per fet que a Menorca l'art està en un grau o altre "aïllat"? Ho va
estar en èpoques passades? Quina és l'aportació menorquina a l'art en general?
Guillem Frontera a</span> <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black;">L'art i la vasa</span></i><span style="color: black;"> (Ed.
Moll) explica que hi ha hagut un endarreriment secular i per tant una
asincronia de l'art de les illes Balears respecte els successius moviments
artístics d'Espanya i d'Europa, i n'apunta dos factors: la geografia (la
llunyania dels centres generadors de cultura) i una "tenaç resistència de
la societat illenca a incorporar tot allò que signifiqui alterar els seus
ritmes o de renovar les fonts de la tradició". Si parla sobretot de
Mallorca</span>,<span style="color: black;"> crec que amb més motius ho podem dir
de Menorca. I és que quan es vol innovar dins societats prou recloses com una
illa (ara no tant, cada vegada menys</span> i tanmateix amb èpoques prou
connectada com el s. XVIII<span style="color: black;">), d'altra banda, com arreu
del món, es paga car amb la incomprensió i amb la indiferència. L</span>a
renovació<span style="color: black;"> radical de Hans Hartung i més tard del Grup
Menorca no van deixar cap estela en els artistes locals i l'art menorquí va
continuar el seu plàcid estancament en la bassa del postimpressionisme, ja
estantís, i que arriba fins ben entrat el s. XXI</span>,<span style="color: black;"> dedicat quasi exclusivament al paisatgisme, i amb plena acceptació
popular. A diferència de Mallorca i sobretot d'Eivissa, a Menorca ha costat
molt més </span>assumir<span style="color: black;"> la influència d'artistes </span>forasters/estrangers<span style="color: black;"> que s'hi estableixen, fins i tot alguns de renom hi passen
completament desapercebuts. Hi han estat, pocs, però no s'han imbricat en el món
artístic local. Mentre a Eivissa s'obria a nous llenguatges i emprenia una
dinàmica que va donar com a fruit el Museu d'Art </span>C<span style="color: black;">ontemporani, magn</span>ífic,<span style="color: black;">
Menorca resta durant dècades del s. XX capficada, retreta, com si el m</span>ón
no l’afectés,<span style="color: black;"> sense gaires connexions exteriors, i en
conseq</span>üència<span style="color: black;"> sense donar lloc a </span>un<span style="color: black;"> centre d'art similar al d'Eivissa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Els marges cronològics
que abasten els articles de Carles Jiménez són amplis. Van des de figures com
Pasqual Calbó (1752-1817), passa per Joan Font i Vidal (1811-1885), Hernández
Sanz (1863-1949), Vives Llull (1901- 1982), Hernández Mora (1905-1980) fins
arribar al temps </span><span lang="CA">actuals<span style="color: black;"> amb els
artistes </span>d’ara mateix<span style="color: black;"> que són en plena
producció. Ben mirat, les pàgines de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant
l'art </i></span>articulen<span style="color: black;"> una breu història de l'art
modern i contemporani de Menorca. En total són tractats gairebé una seixantena
d'artistes (una dotzena d'històrics i una cinquantena d'actuals) i per tant el
panorama és ampli i divers. </span>Igualment són amplis els marges geogràfics:
van dels més internacionals a les expressions més locals, des de la Bienale de
Venècia a la Migjornale des Migjorn Gran, des del Metropolitan de Nova York a
la galeria Artara de Maó, des del Musée d’Orsay de París al Roser de
Ciutadella.<span style="color: black;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Una de les propostes
que més m'han agradat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllant l'art</i></span><span lang="CA"> <span style="color: black;">és la idea subjacent a l'article "Un
Guggenheim a Menorca?", amb interrogant, com pertoca a una visió crítica
de la situació. Idò bé, per a Menorca Carles Jiménez, i li don tota la raó,
suggereix que cerqui el seu propi model, un model que situa en la intersecció
d'un triangle format per </span>Natura<span style="color: black;">, Patrimoni i
Cultura, al centre del qual es trobaria l'art, amb la complicitat i el
compromís del sector públic i privat. Tot un debat. Igualment voldria ressaltar
pel seu interès els articles “Radiografia d’una cultura” i “Els museus en
xifres de visitants”, ambdós sobre dades de consum cultural a Menorca
comparades amb les que es donen a Espanya, com per exemple un botó: la sala
municipal d’exposicions del Roser de Ciutadella rep el doble de visitants per
habitant que el MNAC de Barcelona segons la respectiva població. El que se sol
dir sobre la gran activitat cultural de l’illa pren aquí una cara empírica.
“Menorca és doncs un bullidor de cultura” –conclou Carles Jiménez. I tanmateix
aquest fet no el deixa cofoi, ans al contrari: hi constata mancances i
amenaces, com la qualitat de l’oferta i l’obertura a nous públics.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Pensem tanmateix que
una bona part dels articles aquí recollits versen sobre un artista, o sobre una
exposició que ha fet un artista. En aquests articles és on podem copsar de
forma més clara la penetració analítica i la finor en la comprensió </span><span lang="CA">i<span style="color: black;"> gaudi de l'art. En citar</span>é<span style="color: black;"> només un cas que podria servir per a altres atès la
precisió amb què observa les obres plàstiques fins a donar-nos una imatge molt
definida de l'estètica específica d'un artista o d'una obra. En la ressenya
dedicada a Carlos Roters, Carles Jiménez posa en valor l'estètica que la sosté
i la relaciona amb altres artistes de reconegut prestigi universal (Kandiski,
Miró, Torres García) amb els quals hi troba afinitats i llavors d</span>eriva
cap<span style="color: black;"> a una crítica i a una reivindicació: la millora
en la conservació d'una obra </span>de Roters<span style="color: black;"> i el
seu entorn p</span>úblic <span style="color: black;">amb la suggerència afegida
de divulgar la seva obra. Així </span>en<span style="color: black;"> un breu
article</span>, de forma sintètica<span style="color: black;">, </span>C<span style="color: black;">arles Jiménez aglutina tot un seguit de funcions de la
crítica: coneixement, descripció, valoració, difusió, en el context del seu
temps i en l'espai específic, </span>tot<span style="color: black;"> establint
lligams amb la història sense renunciar a una proposta de futur per a polir el
gaudi de l'experiència estètica.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA">Alguns diuen que Menorca inspira. En
realitat això ho diu qui ve de fora, pel contrast que li suposa la
tranquil·litat, la qualitat de la llum, el silenci, les distàncies curtes…
Diuen que l’illa és un bon lloc que permet la concentració i la creació. Pot
ser. No vull negar una percepció perquè no en tenc evidències ni a favor ni en
contra. La imatge del creador “aïllat” produint la seva obra, completament
lliurat a la tasca, sense destorbs ni interrupcions, amb l’a-illa-ment
necessari per al treball intel·lectual, és una imatge molt atractiva,
romàntica, que és reforçada a una illa. Però poca cosa més. També és ben
atractiva la imatge contrària, la de l’artista congregat al cos social,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>participat del bull cultural de la gran
ciutat, que s’hi connecta, s’hi estimula i s’hi aliança, com quan s’anava a
París o es va a Nova York o a Berlín. Ideal seria potser una meitat de cada:
mig entorn serè, mig entorn animat. Els articles de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desaïllar l’art</i> diría que formen part d’aquesta segona meitat pel
fet que ens enriqueix en el debat, en la confrontació d’idees i d’estímuls. Un
exercici necessari. Tot plegat, de la seva lectura es desprèn la impressió que
Menorca, malgrat la seva petitesa, reuneix un bon grapat de bons artistes i que
l’interès per l’art hi és de forma notable, agombolada per una activitat
cultural més que destacable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA">Com de necessari, diria que urgent, és
l’esperit crític com el que impregna aquest llibre. Marina Garcés parla de la
“nova il·lustració radical” com a condició per “exercir la llibertat, de
sotmetre qualsevol saber i qualsevol creença a examen”. La finalitat última de
la crítica (il·lustrada radical) és desemmascarar les credulitats, que en art
n’hi ha unes quantes, i contribuir a la dignitat humana. Aquestes pàgines ens
remeten justament a aquesta actitud, i en concret a exercir el refinament de
l’experiència estètica per la via de l’apropiació íntima de les obres d’art i,
en últim terme, a enriquir la condició humana en la lluita per l’emancipació i
la dignitat. Mala cosa seria que aquesta crítica quedés reclosa al món de la
cultura i prou. Conscient d’això Carles Jiménez en parlar d’una obra, d’una
exposició, d’un pintor, traspassa l’objecte immediat de les seves reflexions i
ens condueix a consideracions de tipus èticosocials. I en aquestes
consideracions apareix de forma reiterada la relació entre art i poder, art i
educació, art i globalització, art i domini econòmic, art i institucions… Això
obre portes i obre ulls: desaïlla. Extrapolant les paraules de Marina Garcés,
bé les podem aplicar a aquest tramat articles: “ens retorna la capacitat
d’elaborar el sentit i el valor de l’experiència humana des de l’afirmació de
la seva llibertat i dignitat”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify; text-indent: 36.0pt;">
<span lang="CA" style="color: black;">Reprenc l'inici per
desembarbussar el joc de paraules. Illar no és aïllar. Singularitzar l'illa en
l'àmbit de la cultura i de l'art no és fer-la més illa. El
"desaïllament" de què parla Carles Jiménez té com a contrapartida o
com a complement, en l'altra cara de la moneda, la idea també expressada en </span><span lang="CA">aquestes<span style="color: black;"> pàgines de l'illament, la idea que
l’activitat artística (per extensió cultural i medioambiental, econòmica i
social...) dels menorquins aprofundiria en l'arrelament a l'illa, en la seva
singularitat tot incorporant la condició d'illenc en el mapa conceptual de la
seva estètica, tot aportant-hi la seva excepcionalitat mundial, allò
irrepetible, allò únic; tot assumint els trets d</span>’<span style="color: black;">identitat</span> i<span style="color: black;"> de personalitat que l'illa
de Menorca pot oferir de la plàstica autòctona al món, en la l</span>ínia
propugnada per la UNESCO d’afavorir la diversitat cultural i el pluralisme
democràtic en un món cada cop més globalitzat i uniforme<span style="color: black;">. "Illament" entès així significa l'altra cara d'una obertura:
volta el món i torna al born, beu de les possibilitats de l'exterior per
enriquir la realitat interior.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; line-height: 120%; margin-bottom: 7.0pt; mso-border-shadow: yes; mso-padding-alt: 31.0pt 31.0pt 31.0pt 31.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}
@font-face
{font-family:"Liberation Serif";
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Liberation Serif";
mso-fareast-font-family:"Liberation Serif";
mso-bidi-font-family:"Liberation Serif";
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:"Liberation Serif";
mso-ascii-font-family:"Liberation Serif";
mso-fareast-font-family:"Liberation Serif";
mso-hansi-font-family:"Liberation Serif";
mso-bidi-font-family:"Liberation Serif";
mso-ansi-language:CA;}size:595.3pt 841.9pt;
margin:2.0cm 2.0cm 2.0cm 2.0cm;
mso-header-margin:0cm;
mso-footer-margin:0cm;
mso-page-numbers:1;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}mso-level-text:"";
mso-level-tab-stop:none;
mso-level-number-position:left;
margin-left:0cm;
text-indent:0cm;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}</style>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-91642870849928720602020-01-29T10:48:00.001-08:002020-01-29T10:48:29.234-08:00in ment: què hi tens al cap?de pinzellada més o menys ràpida, d'execució més aviat intuïtiva, sense pensar-hi gaire, un llibres de dibuixos i, després, una vintena de petites teles, com sempre amb pintura acrílica i grafit. Prou. Poc color, tons terres d'habitud.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSd3rT5uxTk8VS2cpB49_UTcHNMpCnI0oRxQixjyTjaeObtzy_7sU_A7zAz0eTkjr2w8_Hn7dEJxwi9-SVa69fTfiYoWZiKcQfrxvw6V8RvwYeSloSdh2RL3-U5xuhHl6-QtFgJqWA388/s1600/IMG_2708.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSd3rT5uxTk8VS2cpB49_UTcHNMpCnI0oRxQixjyTjaeObtzy_7sU_A7zAz0eTkjr2w8_Hn7dEJxwi9-SVa69fTfiYoWZiKcQfrxvw6V8RvwYeSloSdh2RL3-U5xuhHl6-QtFgJqWA388/s640/IMG_2708.jpg" width="640" /></a></div>
<br />florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-88233454912761012432019-02-19T07:56:00.001-08:002019-02-19T07:56:10.682-08:00Biblioteca: socialitzar els bens culturals<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-k_PTGhWmt70vGlK9JHNO0zDvnwagiM2Bf0_UBm74r-Y_ih5UQr_e1VpUWbdbrNWTqx7XT6cDHepy5rZ6Ibcfl7mn4VRZ4wlVAIjaA6jL-Ac8-0SjzRKqQwnjA0Z0XtMqk7-JoUi4OnY/s1600/IMG_0162.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-k_PTGhWmt70vGlK9JHNO0zDvnwagiM2Bf0_UBm74r-Y_ih5UQr_e1VpUWbdbrNWTqx7XT6cDHepy5rZ6Ibcfl7mn4VRZ4wlVAIjaA6jL-Ac8-0SjzRKqQwnjA0Z0XtMqk7-JoUi4OnY/s320/IMG_0162.jpeg" width="320" /></a></div>
Biblioteca significa, etimològicament, casa dels llibres. I aquest és el seu origen. Però qui entri<br />avui en una biblioteca hi trobarà tot d’altres coses i serveis que no són pròpiament llibres. Al<br />llarg dels anys s’han anat incorporant altres “productes” i altres serveis culturals. No pot ser<br />d’altra manera si volem que la biblioteca sigui una entitat de profit per als ciutadans i açò<br />implica que s’ha d’anar adaptant a les necessitats de cada moment i a les circumstàncies de<br />cada època. Si una entitat no s’adapta, es momifica, perd el sentit de la seva existència i mor.<br />Cal entendre idò les biblioteques actuals no tant com a casa de llibres sinó com a centre<br />d’intercanvi cultural. En aquesta línia, al seu moment les biblioteques van afegir al fons altres<br />documents amb altres suports (música i audiovisuals) i últimament tot de productes digitals i<br />dels serveis que presta Internet. A partir del s. XXI moltes biblioteques deixen de centrar-se en<br />la col·lecció que alberga i s’encaminen cap a una funcionalitat de serveis digitals. Altres també<br />integren serveis d’aprenentatge de molt diversa índole: tallers específics, laboratoris de<br />pràctiques, intercanvis de coneixements, banc de recursos educatius, formació digital, grups<br />col·laboratius, seminaris temàtics, etc. La biblioteca d’Oakland presten eines de ferreteria, la<br />de Surrey del Canadà presta persones amb habilitats, la d’Annecy a França presten<br />instruments musicals, la de Hamilton a Anglaterra presten bicicletes, la de Toronto presta<br />ormejos de pesca, i algunes presten els propis espais: les històriques per fer-hi noces, les<br />sensibles per a refugi dels sensesostre com la d’Edmonton als EEUU.<br />Si miram l’evolució que han tingut les biblioteques en els últims anys, ens podem adonar que<br />es tracta de llocs on se socialitzen els bens, productes i serveis culturals. Entenem la biblioteca<br />com un servei públic bàsic, que com l’educació i la sanitat, són d’accés universal i gratuït,<br />gestionat pels fons de l’administració pública (ajuntaments, diputacions, governs). Tots hi<br />aportam perquè tots ho aprofitem.<br />Amb l’objectiu d’obrir-la a les noves funcions, la Biblioteca Pública de Maó engega a partir de<br />setembre una nova modalitat de préstec, la d’obres d’art original d’artistes de Menorca. La<br />idea és molt senzilla: de la mateixa manera que els usuaris es poden emportar a casa un llibre,<br />una revista, un disc de música o una pel·lícula en dvd, ara també se’n pot endur una obra d’art<br />en préstec. Hem elaborat una normativa per a aquesta nova modalitat per regular-ne el<br />préstec. Tots som conscients que prestar obres d’art és una forma especial de préstec.<br />L’objectiu és que la gent amb carnet de la biblioteca majors d’edat puguin disfrutar de l’art a<br />ca seva de la mateixa manera que disfruten d’una lectura o d’una pel·lícula.<br />Tenim la sort que els artistes que hi participen han acollit de bon grat la iniciativa i tots han<br />expressat que la troben innovadora i atractiva. Els agraïm el seu entusiasme. Amb ells o amb<br />les galeries que els representen la biblioteca ha signat un contracte complint amb el conveni<br />signat entre l’Associació d’artistes Visuals de les Illes Balears i el Consell Insular que estipula<br />que els artistes rebran en mínim del 15 % del cost de l’activitat a què van destinades les obres.<br />I de retop donam una mica més de visibilitat a la seva producció artística. La llista inicial és de<br />18 artistes i la selecció s’ha regit per criteris de diversitat: de totes les tendències i estètiques,<br />amb tècniques diverses, de joves i consagrats... perquè la nostra intenció és que responguin als<br />gustos també diferents dels nostres usuaris. En total són prop de 100 obres. Per a la millor<br />gestió i facilitat hem acotat les obres en formats petits i en suports en paper. Hem catalogat<br /><br />totes les obres i seran mostrades en un expositor perquè els usuaris les puguin veure i triar.<br />Igualment hem fet un blog on es poden també visionar totes les imatges amb les seves<br />característiques a https://obresartmenorca.wordpress.com/ . Una volta escollida l’obra, la<br />biblioteca hi posaria el marc que prèviament ja tenim `preparat i l’obra ja està llesta per ser<br />penjada a la paret de casa i gaudir-ne per un període de 2 mesos. Aquets són els artistes<br />disponibles: Joan Brotons,Pacífic, Commeleran, Pau Faner, Jaume Fedelich, Alan Florit, Paca<br />Florit, Blas Garcia, Hutchinson, Marc Jesús, Kodomos, Adolf Lloveras, Pol Marban, Carles Moll,<br />Matias Quetglas, Xavier Salvador, Tomeu Sánchez i Mitico Shiraiva.<br /><br />Ara es tracta d’una experiència pilot que si es consolida s’haurà d’ampliar amb noves obres de<br />nous artistes i també es podria estendre a tota la Xarxa de biblioteques de Menorca.<br />
<br />florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-87004779220151520412018-12-09T01:48:00.000-08:002018-12-10T11:05:25.341-08:00expectatives entorn de Cicatriz de Sara Mesa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit8bkMQ7WO_177JkF8D4t5NOgM0l-twEvUXrTcmVr5UEW54cNcg5T1_HaFEmWh2Fog0HO957v3gUIhS2bKO4ZPHFx4cOPXYN2MFy5eeB9ak_r5_NHm8dzVPXtzF0_jr7zdLPRQA2MLPRw/s1600/cicatriz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="359" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit8bkMQ7WO_177JkF8D4t5NOgM0l-twEvUXrTcmVr5UEW54cNcg5T1_HaFEmWh2Fog0HO957v3gUIhS2bKO4ZPHFx4cOPXYN2MFy5eeB9ak_r5_NHm8dzVPXtzF0_jr7zdLPRQA2MLPRw/s320/cicatriz.jpg" width="203" /></a></div>
Aquest dissabte ens trobam de nou el club ( o grup) de lectura de la llibreria VaDllibres. Vaig comprar l'exemplar amb la típica faixa on l'editor reprodueix les frases d'elogi a l'obra per part de reconeguts crítics o escriptors. "<span class="textContent">literatura de alto voltaje trabajada con precisión de orfebre» (Rafael Chirbes)"; "</span><span class="textContent"><span class="textContent">atrapados por esta fascinante escritura, que es a un mismo tiempo, oscura y luminosa» (J.A. Masoliver Ródenas)"; "</span></span><span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">Hay mucha belleza en <i>Cicatriz</i>, y yo diría que se trata de una belleza de concepción, de inteligencia narrativa…(Martín Schifino)"</span></span></span><br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">En fi, com moltes d'altres novetats, el llibre ve precedit de una notable feina de publicitat i propaganda que fa grans promeses avalades per autoritats literàries. Serà una molt bona lectura. Però ja portava una cinquantena de pàgines i ja em deixava d'interessar, i quan portava la meitat del llibre estava per deixar-lo... però vaig continuar llegint fins acabar-lo. Hi ha un cert pudor encara a deixar les lectures a mitjan astre, com el plat que és servit a taula que la bona educació et reclama que t'acabis encara que no t'agradi.</span></span></span><br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">Idò en contra de totes aquells elogis dels grans crítics, em sap greu de dir-vos que, pobre de mi i temerari com som, <i>Cicatriz</i> no m'ha agradat en general tot i que hi reconec qualitats. Vagi en primer lloc una excusa. És possible que la meva formació literària hagi quedat encallada al s. XX i que em costi reconèixer en les ficcions del s. XXI. Potser.</span></span></span><br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">La història d'una estranya atracció entre els dos protagonistes no m'ha enganxat. Tot i que hi ha una clara progressió, cada vegada més perversa entre ell i ella, em donava la sensació que tot era voltar la mateixa mata, amb variables, o amb ingredients una mica més picants, una mica més atrevits o una mica més neuròtic. El llibre crea a l'inici moltes expectatives que llavors decepciona. Els salts de temps, envant i enrere, que cada capítol fa no veig que hi aporti gaire cosa d'interès. Igualment l'alternança de capítols breus amb títols i els més llargs amb referències temporals no crec que estigui prou justificat. Sembla que els breus indiquen com un resum del que passarà i llavors es van desgranant els detalls de la relació. Però açò realment és significatiu? hi té prou rellevància?</span></span></span><br />
<br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">A part de la subtilitat i l'aprofundiment en la mena de relació morbosa entre ell i ella, no hi vaig cap altra tema que consideri desenvolupat. La crítica parla de la crítica al consumisme. Jo no l'hi veig. També de la reflexió sobre la literatura. Sincerament es donen quatre noms i quatre vaguetats sobre l'art d'escriure. Es parla de la incomunicació, però no fan altra cosa que comunicar-se. Açò sí, rarament s'entenen i la relació el que sí provoca és aïllament amb els tercers.</span></span></span><br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">Una altra cosa que, perdonau la meua inaptesa lectora, és la mania de destriar amb la lletra cursiva un suposat estil directe. Se suposa que és el text dels mails? Però tanmateix quan no és cursiva, i reprèn l'estil indirecte lliure aleshores continuen parlant els personatges. Aleshores de què serveix aquesta diferenciació?</span></span></span><br />
<br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">Els personatges tenen el seu interès. Knut és incomprensible, continua tot el relat en la mateixa obsessió, no hi ha cap canvi en tot el temps. Sonia és insubstancial, supòs que és presa de la situació i per descomptat que resulta poc convincent. Però com que són tan raros, tan de ficció, que no reparam gaire en la seva versemblança... </span></span></span><br />
<br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">En canvi m'ha agradat el llenguatge ràpid, les frases breus i concises, té ritme i fluïdesa i, per acabar, la notable capacitat de crear una atmosfera asfixiant. Tot està com envoltat d'una boira, res es concreta</span></span></span><br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">Però la novel·la enganya, crea expectatives inútils, al final no passa res de substancial en la vida humana. Crec que l'autora ha caigut en aquesta moda d'avui en dia de ficcionar rareses, com més estrambòtiques millor, com més anòmales millor. Crec que el motiu que m'ha mogut a acabar-la de llegir no ha estat la curiositat sinó el voyeurisme. Tal vegada aquesta sigui la gràcia i el poder últim de <i>Cicatriz</i>: que converteix els seus lectors en Sonias i Knuts i els atrapa en la seva xarxa d'obsessió i repulsió. Tot el relat es converteix en un relentiment, en una contínua espera que passi alguna cosa per la qual valgui la pena seguir llegint... però no passa gran cosa.</span></span></span><br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent">Diuen que la gran literatura posa a prova els humans, els porta als límits de la seva naturalesa. No és el cas de Sara Mesa. Perdó: d'aquesta obra seva. Les altes no les he llegides. Sincerament crec que hem caigut en les trames de la publicitat comercial. Però tot són gustos.</span></span></span><br />
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>
<span class="textContent"><span class="textContent"><span class="textContent"><br /></span></span></span>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-89208035801220461022018-12-04T01:07:00.001-08:002018-12-04T01:07:06.676-08:00Pintar és una expansió de l'ànima. Entrevista a EL TEMPSEn Carles Jiménez ha fet per a la revista EL TEMPS, una bona entrevista. Gràcies pel vostre interès. Per mi ha estat una oportunitat de parlar en públic les coses que en privat em vaig dictant al diari de l'obrador.<br />
Aquest és l'enllaç per qui la vulgui llegir.<br />
Pintar és una expansió de l'ànima <br />
<br />
<a href="https://www.eltempsdelesarts.cat/delesarts/5713/pintar-es-una-expansio-de-lanima">https://www.eltempsdelesarts.cat/delesarts/5713/pintar-es-una-expansio-de-lanima</a><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUZteappARE5xWwZwvacsMNbA7uhbrbRKYLeaHzXpBc2srfjNGbhu5qYc1NFyw7AFFydP8DJYFa6z-herpkNoUZj2HYE8kSeldbfqK1u1EfFW6XZ2MpdYgMrDMzF16Stwsjs-1dupsfPo/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="419" data-original-width="742" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUZteappARE5xWwZwvacsMNbA7uhbrbRKYLeaHzXpBc2srfjNGbhu5qYc1NFyw7AFFydP8DJYFa6z-herpkNoUZj2HYE8kSeldbfqK1u1EfFW6XZ2MpdYgMrDMzF16Stwsjs-1dupsfPo/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span id="goog_2039822231"></span><span id="goog_2039822232"></span>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-65664623224367628762018-10-28T01:04:00.001-07:002018-10-28T01:04:32.827-07:00Valors plàstics i estètics del paisatge de pedra en sec
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">XVI Congrés Internacional de la Pedra en sec</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">COMUNICACIÓ: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Valors plàstics del paisatge de pedra en
sec<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>(26.10.18)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">AUTOR: Francesc Florit Nin</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIamSczakNqkqyMIy8mQtwp9oNntilJlzaIt2fB5H6wIxzIQdp7TdgsuTA6Fev-wx-_i1Gwk21zOgPWJ9l_Ll3o69DRkp0ajVoH1iJsLq2CnjL8jB2UHh_njIQdootqWHD6D_VC_XiNZw/s1600/IMG_0072.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="937" data-original-width="1600" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIamSczakNqkqyMIy8mQtwp9oNntilJlzaIt2fB5H6wIxzIQdp7TdgsuTA6Fev-wx-_i1Gwk21zOgPWJ9l_Ll3o69DRkp0ajVoH1iJsLq2CnjL8jB2UHh_njIQdootqWHD6D_VC_XiNZw/s640/IMG_0072.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La comunicació pretén indagar sobre els valors plàstics del paisatge que ha
configurat l’art de la construcció de pedra en sec. Aquests valors es troben
perfectament manifestats en el paratge de Punta Nati, en ser aquest paratge un
exemple magnífic de l’art de la construcció de pedra en sec. La revalorització
d’aquest paisatge que s’ha produït en aquestes últimes dècades, a causa en bona
part de projectar-hi una mirada estètica, més enllà o més ençà dels valors
etnològics i dels agrícoles-ramaders.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Va ser la nova sensibilitat romàntica de finals del XVIII i inicis del XIX,
una autèntica revolució estètica que encara perdura, que va atorgar a la natura
uns valors plàstics i emotius. Així va néixer el paisatge com a motiu artístic.
Hereus d’aquella sensibilitat, ara miram el paisatge com encarnacions d’uns
estats anímics que s’apropen o s’assimilen a l’experiència estètica de la
contemplació gratuïta de l’art. La natura com a quadre. Aquest text és el
desenvolupament d’uns apunts que vaig escriure fa temps. Eren una mena de
reflexió emotiva que em despertava el paratge de Punta Nati i que llavors es va
convertir en un llibre d’artista amb uns dibuixos senzills.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Punta Nati és un paisatge que amalgama natura i artifici. És una paratge
fortament humanitzat, com ho és gairebé tota Menorca. Un paratge podríem dir
“construït” sobre una base mineral. I aquesta construcció és feta bàsicament
per l’artesanat de la pedra en sec, amb una gran diversitat d’elements, però
marcat sobretot per tres: la paret seca, les barraques i els ponts. Es tracta
per tant d’una paisatge molt sotmès a l’acció humana sobre la terra que perdura
durant segles.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Podríem afirmar que l’interès de tota aquella zona ha passat de la mà a
l’ull. Dècades enrere eren uns llocs d’intensa activitat agrícola. Alguns com
Ses Truqueries considerat llavors com una de les millors finques d’explotació.
Però actualment ja són en gran part terres abandonades improductives, només dedicades
a la ramaderia de bens. Això ha causat una erosió del sol i que per contra ha generat
un panorama que deixa contemplar tota la trama de paret seca i de construccions
d’interès etnològic. Si abans hi havia un interès d’ús per a la sustentació
vital dels homes, ara podem dir que Punta Nati s’ha desplaçat cap a l’interès
contemplatiu, com experiència visual i com a camp d’estudi del patrimoni etnològic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així es presenta avui el paratge de Punta Nati com un paisatge singular,
digne de ser preservat pels seus valors de patrimoni etnològic i paisatgístic.
Aquesta transferència de la ma a l’ull és avalada per l’interès de ser plasmat
pel llenguatge de l’art visual. El seu atractiu es constata per ser objecte
d’atenció d’estudiosos i d’artistes i punt de focalització turística. La
celebració d’aquest congrés també n’és una prova.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan repassam la mica de bibliografia sobre el tema ens adonam que el
llenguatge es carrega de connotacions. Per exemple, i només és un exemple, Tomàs
Vibot al llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Menorca. Per la passa i
la mirada</i> (El Gall Editor. 2017) en referir-se al paratge de Punta Nati usa
uns termes que són més propis de la creació literària que no de la descripció
geogràfica: “oceà de pedra”, “territori primari i colpidor”, “silenciosa
cadència que fa fins al més insensible tornar a l’origen de les coses”.
Aquestes paraules ens remeten a l’ús de metàfores, i la metàfora, com sabem, és
el recurs usat per a l’expressió de l’inefable, el camp en el qual es
manifesten les experiències estètiques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quins són els valors estètics que produeix el camp construït per la pedra
en sec? Aquests valors contrasten amb la imatge més comuna de Menorca, la
Menorca blanca i blava de platges i pinars ubicats a les costes, sobretot de
migjorn. Ha estat més recentment que s’ha “descobert” una altra Menorca, una
Menorca més interior, podríem dir més íntima, formada per parets i tanques
llaurades, amb construccions de l’arquitectura popular més austera i senzilla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com a pintor i com a poeta he fixat l’atenció a aquesta Menorca interior i
he fet una reflexió pels motius pels quals l’atracció d’aquest paisatge ha
inspirat artistes i poetes. Els valors d’aquesta estètica es caracteritzen per
l’austeritat, la geometria trencada i el buit, valors que connecten amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la sensibilitat del wabi-sabi japonès.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es tracta d’un paisatge amb ànima perquè alberga una sedimentació humana
molt profunda i carregada d’història, diríem que és un lloc ple de memòria.
Cada pam d’aquest paratge parla de l’esforç humà i de la tragèdia de sa costa.
En ser un paisatge molt despullat d’anècdotes, és susceptible d’expressar
l’essencialitat. No és un paisatge amable i això força l’espectador a ser més
subtil i més sensible a la seva comprensió, demana per això un esforç d’entesa.
Aquestes condicions lliguen amb la idea de sublim, categoria estètica
desenvolupada per expressar els límits dels sentits i properes a les ànimes
desolades, desvalgudes, solitàries. Els adjectius que ens venen al cap són auster,
pobre, humà, abandonat, ample, castigat, obert, historiat, naufragat. Fruit
d’una emoció continguda, Punta Nati es mostra tot ple de presències latents
malgrat ser alhora tan despullat perquè és un paisatge que acumula sofriment i
tristesa amb un punt de llarga desesperació, perquè darrera la majestuositat de
la seva grandesa, hi alena la mort. La impressió que produeix és la d’admiració
que sentim pel savi pobre de pertinences i tanmateix ric d’experiències interiors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Des d’un punt de vista més formal, el paratge de Punta Nati té una
coloració gastada com de pàtina del temps. Hi predominen els tons grisos i
sienes, amb el contrast blau d la mar i del cel. Sovint queda emboirat per la
calitja de l’aire o la boirina de la mar de manera que sembla un dibuix
difuminat. El format és molt horitzontal, és tota una planura amb lleugeres
ondulacions en la llunyania. Aquesta planura és trencada ara i adés per
aquestes petites construccions piramidals o rectangulars de barraques i ponts.
Tot el conjunt és estructurat per línies que dibuixen un laberint de parets
seques com una geometria infinita digna de Borges</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un paisatge humà però sense concessions, sever però afectuós, evident i
difuminat al mateix temps, que traspua una solitud extrema i una atmosfera
neta, de geografia pelada, de terra eixuta, esmaperduda i exprimida, d’una
regularitat gairebé minimalista, de llunyanes distàncies i amb properes
sintonies de línies tènues. Una plàstica de la nuesa, de pocs recursos retòrics,
sense anècdota. Una plàstica d’aproximació abstracta, d’estructura horitzontal,
una planícia coronada de llum imponent. Una textura ruda, gastada com les mans
de llaurador, callades, un codolar de temps i d’esforç. L’aire lluminós i net, l’harmonia
ocre, llunyana presència de la mar. Paisatge sense figura i amb moltes mirades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tots aquests valors es vinculen si fa no fa amb l’estètica japonesa anomenada
wabi-sabi que valora les coses imperfectes, inacabades i impermanents, els
processos naturals i la senzillesa, els objectes rústics i gastats per l’ús,
les sensacions de calidesa íntima, connotades de melangia i d’una certa elegància
discreta. Parla d’autenticitat i de naturalitat. Parla, doncs, de Punta Nati.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot i que aquesta comunicació s’aparta dels continguts centrals del
congrés, l’autor creu que una aproximació als valor plàstics i estètics del
paisatge de pedra en sec pot aportar una perspectiva interessant al seu estudi
perquè tanmateix avui valoram aquest patrimoni com un llegat que ens enriqueix
la nostra experiència estètica. En certa manera diria que avui som aquí perquè
ens lliga una relació emotiva amb aquest patrimoni.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073786111 1 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:8.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-82801077443913258032018-10-10T09:25:00.000-07:002018-10-10T09:25:32.601-07:00<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Benvolgut Miquel, estimat
poeta,</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">ara fa just
deus anys que ens vas deixar. Com passa el temps! Aleshores vam
recitar els teus poemes i els vam cantar i vam celebrar la teva
paraula tot deplorant la teva mort. Però la mort, ja ho deies tu, és
aquest hoste insòlit amb qui convivim cada dia, tan present, i ara
et dignifica com mai.</span></div>
<div align="LEFT" style="line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="LEFT" style="line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arialmt" , sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><i>Tu
que em coneixes, saps que sóc aquell que estima</i></span></span></span></div>
<div align="LEFT" style="line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arialmt" , sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><i>la
vida per damunt de qualsevol riquesa,</i></span></span></span></div>
<div align="LEFT" style="line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arialmt" , sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><i>l'èxtasi
i el turment, el foc i la pregunta.</i></span></span></span></div>
<div align="LEFT" style="line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arialmt" , sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><i>Cridat
a viure, visc, i poso la mà plana</i></span></span></span></div>
<div align="LEFT" style="line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arialmt" , sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><i>damunt
aquest ponent que el ponent magnifica.</i></span></span></span></div>
<div align="LEFT" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">Ara
tornam a tu, com sempre tornam a la teva obra, perquè des de la teva
senzillesa ens dónes arguments per viure i a més ens esperones a
ser rebels amb moltes causes. Amb els teus llibres, més de trenta
llibres de poesia, has esdevingut el poeta més llegit de les nostres
lletres, i el més musicat pels nostres músics. Ens has llegat uns
versos preciosos, la paraula viva de qui estima la vida. Ens has
donat la paraula que acompanya els enamorats i els rebels, els que
s’han sentit traïts i també d'aquells que tenen intacte la
capacitat de meravellar-se. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">Deu
anys després de la teva mort, et recordam amb tanta fruïció com
aleshores, potser encara amb més força perquè la teva poesia ens
és ara més necessària en aquests temps convulsos, plens d'angoixes
i d'esperances. Tal vegada les limitacions a què t’obligà la
malaltia crònica va fer possible aquesta poesia reflexiva i
sensitiva alhora. Les limitacions van ser per tu com un repte que fa
avançar, d'anar més enllà, de cercar les possibilitats de
l’esperit, el guany de les fronteres, el caminar pels marges
sorprenents de les descobertes. Llegir i escoltar la teua poesia és
sentir el profund enigma de la vida.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">Benvolgut
Miquel, estimat poeta, tornam a tu com qui torna als consells dels
savis, carregats de l'experiència i del seny. Sovint sentim a dir
que només es pot atendre una gran qualitat literària si abans s’ha
viscut intensament. Viu i llavors escriu, en seria el lema. I pensam
que l’experiència vital ha d’anar plena de riscos, d’aventures,
de rutes incertes, de viatges, de mil i una passes arreu del món.
Una visió certament romàntica. Però tu, Miquel, no en tens res de
romàntic, més tost ets un realista sense remei i la teva vida és
certament plena d’experiència. No de l’experiència dels
trotadors de mons, sinó la vivència d’aquell que sense moure’s
gaire del seu racó de casa, ha emprès l’aventura de la
comprensió, de la interrogació sobre les raons humanes, des de la
pròpia persona, amb generositat i valentia.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">La
malaltia greu, l’esclerosi múltiple que et va diagnosticar amb tan
sols 37 anys, i que et minvava cada cop més les funcions del cos
fins a impedir-te als darrers anys la parla, no et va impedir malgrat
tot viure amb la certitud de l’esperança, de la confiança i del
goig. Una actitud exemplar. La malaltia el va fermar prest a una
cadira de rodes. Però, com més lligat de cos, més lliure era la
seua ment. No vas poder veure gaire món (aquesta dèria postmoderna
de traslladar-nos constantment i frenèticament d’un lloc a un
altre), ans al contrari: el món et visitava.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; line-height: 0.6cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">Benvolgut
Miquel, estimat poeta, ara sabem que no ens deixaràs mai. Tenim
aquesta sort. Ara sabem que et tindrem sempre al costat, per molts
anys que passin. En els teus versos hi ets complet i magnífic i ens
acompanyes en cada lectura per fer-nos més una mica més tendres i
una mica més rebels. Aquesta és la teva saviesa i el teu compromís,
un enteniment profund i una sensualitat triomfant. Poesia de la
reflexió i de les ganes de viure que eixamplen enormement els
nostres horitzons. Quina sort tenir-te sempre al teu costat.</span></span></span></div>
florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-3625556948380332082018-10-10T09:23:00.002-07:002018-10-10T09:23:43.436-07:00Els camins de l'escriptor són inescrutables<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Discurs de
presentació del lliurament Premis Illa de Menorca 2016 de narrativa breu i poesia</span></div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Fa dues
setmanes en aquesta mateixa sala ens vam trobar el Clubs de lectura
de Menorca, una comunitat de persones que ens agrada llegir i
sobretot compartir la lectura. En aquella trobada, els lectors van
expressar els motius pels quals formaven part d'un club de lectura, i
els escriptors van expressar els motius pels quals escriuen. Ara amb
aquesta trobada d'avui, arran de la concessió dels Premis Illa de
Menorca, voldria aprofundir en aquests motius. I farem un recorregut
per algunes de les veus més celebrades de la literatura.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Quan hom es
presenta a un premi literari és perquè alguna cosa l'ha mogut a
escriure. Els qui heu participat teniu cadascú la seva particular
explicació. Per què escrius sembla una pregunta banal. Però
recordem que Newton també es va fer una pregunta banal, per què
queia una poma del pomer? Pregunta banal que va donar lloc a la llei
de la gravitació universal. Aleshores la pregunta és: per què
escriviu, homes i dones presents en aquesta sala. Per a la vostra
informació us he d'advertir que escriure és fàcil. Tothom avui sap
escriure per poc que hagi anat a escola. Una altra cosa és fer-ho
bé, però açò sempre serà relatiu. Els escriptors -escriptors
són un de cada deu mil. La immensa majoria dels que escriuen són
periodistes, professors, policies, tertulians de televisió, molts
funcionaris, capellans, metges, controladors aeris, etc. </span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Només a
Espanya es publiquen més de 90.000 títols anuals, dels quals 18.000
són de literatura, és a dir que cada dia cada dia es publiquen uns
50 llibres de narrativa poesia teatre... No sé si sobren llibres,
probablement. Del que estic segur és que manquen lectors, en aquest
país, i sobretot manquen lectors en llengua catalana, que treu el
cap tímidament enmig de la magnífica i abassegadora potència de la
literatura en castellà. </span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Si us voleu
fer rics, no us poseu a escriure. L'escriptura tampoc us farà
famosos. Que potser té un cert prestigi? Sembla que açò s'acaba. A
més, escriure és una activitat de la qual no reps una resposta
emotiva, que té per exemple un músic o un actor o un futbolista.
Més aviat és solitària, propícia al mal d'esquena i a l'augment
de la miopia. En fi, per què escriviu? Cerquem altres raons que no
siguin la riquesa, la fama o la salut. Descartem-ho. Si encara no heu
trobat la raó pròpia de la vostra escriptura, deixau-me que us
expliqui quines són les raons que han confessat alguns dels grans i
bons escriptors als quals ens agradaria emular.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Parlem
només dels motius de l'escriptura creativa o literària i per tant
deixem de banda tota la resta, la gran majoria dels llibres que tenen
una funció ben predeterminada: un llibre de text, un manual de Flors
de Bach, una guia de viatges, o el quadern d'Alfons Méndez Vidal. <i>El
gin de Menorca. De la llegenda a la història (1717-2013).</i></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">L'escriptor
italià, que ens ha deixat un dels testimonis més esfereïdors de
l'Holocaust nazi, Primo Levi, ( <i>Si això és un home</i>) tenia
també motius ben clars per escriure. Però fent-ne una abstracció
els va resumir en 9: 1. el desig o necessitat, 2. per ensenyar
quelcom a qualcú, 3. per divertir o divertir-se, 4. per millorar el
món, 5. per comunicar idees i pensaments, 6. per alliberar-se de
l'angoixa, 7. per ser famós, 8. per ser ric, 9. per costum.
Cadascun d'aquests 9 motius es poden desglossar, o especificar o
personalitzar. Per exemple n'hi ha que escriuen per aclarir-se, per
ordenar les idees i regular una certa forma de pensament. O per:</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per
respondre les preguntes que ens feim i expressar els nostres dubtes</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per ser
una altra persona, transformar-nos</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per
viatjar al país dels mais i dels enllocs</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per mudar
d'època, passades o futures</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per
somniar desperts o per despertar-nos en somnis</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per
comprovar fins on arriba la nostra imaginació</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per
comprovar on acaba la nostra fantasia</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per dir
l'amor a qui no l'hi podem dir -t'estim, sobre el paper.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-perquè si
no ho escrit, rebentarem</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per dir-ho
de la manera més bella,</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per dir-ho
de la manera més justa o perfecta</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per dir-ho
de la millor manera o per dir-ho d'una altra manera</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per dir el
nom del porc i el nom de la delícia</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per fer
les paus amb el món que ens aterra</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per
recordar, especialment la infantesa</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per jugar
amb les paraules, els sentits i la sintaxi</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-per viure
aventures que mai no viuríem</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-perquè no
ho sabria dir de veu o no en seria capaç de dir-ho de paraula</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-perquè
els néts se'n recordin de mi i posin a la làpida: ESCRIPTOR</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-perquè
som vanitosos i creim que a qualcú li encantarà allò que escrivim</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-perquè
hem estimat molt</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-perquè
l'escriptura és una segona vida</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">-i,
sobretot, guardar memòria del temps que s'ha fugit.</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">N'he dites
25. Qualcú hi vol afegir un altre perquè? Tants com vulgueu perquè
els camins de l'escriptor són inescrutables. Ara, amants com som de
la síntesi, per sobre la diversitat de respostes a la pregunta per
què escrivim, hi ha una base comuna, inevitable, d'obligat
compliment: escrivim per comunicar-nos. Som animals de relació,
socials, basats en la paraula, som en relació als altres i per als
altres existim. Perquè som animals comunicatius. Escrivim perquè
ens llegeixin, encara que només sigui l'àvia. A vegades aquesta
comunicació es fa del jo al jo, com una auto-confessió. </span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><i>Jo
confesso,</i></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">
l'extraordinària novel·la de Jaume Cabré </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">és
una llarga carta de confessió. Comunicar-nos idò amb nosaltres
mateixos i amb el món. </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">A
l'assaig </span></span><i><span style="font-size: small;">El
sentit de la ficció</span></i><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">,
Jaume Cabré </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">diu
</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">«És
un gran misteri i és la pregunta que em fan sovint però que no sé
respondre. Normalment ho soluciono dient que escric perquè, si no,
rebentaria. Aquesta resposta no és una </span></span><i><span style="font-size: small;">boutade</span></i><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">;
és una manera d'explicar aproximadament que les raons per posar-me a
escriure són profundes, íntimes i desesperadament inexplicables. És
clar que també escric per explicar-me. I escric per mirar
d'entendre'm. En secret també sé que quan escric no penso mai en
cap lector concret a qui pugui agradar allò que escric. Confesso que
escric perquè m'agradi a mi </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">(...).</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">
Per tant, m'imagino que escriure amb la intenció de mirar
d'entendre'm, usar l'escriptura com a eina d'autoconeixement pertany
a l'àrea de l'inefable: la creació, entre altres coses suposa
arrencar sentiments, vida, pensaments del no-res verbal i fer-los
sorgir en forma i força de paraules i de sintaxi. D'on véns, on
vas, qui ets, són les preguntes que et fa el policia i que es fa el
filòsof. Però no són els únics: entre d'altres, l'escriptor també
se les fa.» </span></span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Tanmateix,
abans d'escriure cal llegir. I tots els escriptors reconeixen que es
van fer escriptors perquè eren lectors, bons lectors. I com el
fillet que imita l'adult, el lector imita l'escriptor. L'experiència
d'una lectura fecunda ens invita a crear allò que ens ha provocat
aquella experiència de lector, que és una experiència estètica,
amb els mateixos fonaments que provoca l'obra artística: una sonata
de Beethoven, una pintura de Caravaggio, una pel·lícula de
Kurosawa...</span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Escrivim
per viure més? Heus aquí la resposta de Javier Cercas: «<span lang="es-ES">Así
funcionan las novelas; tanto para quienes las escriben como para
quienes las leen, eso son: vidas hipotéticas, caminos que nuestra
existencia pudo seguir y no siguió o aún no ha seguido. Y para eso
necesitamos las novelas: para vivir de mentira lo que no pudimos o no
quisimos vivir de verdad, para enriquecer nuestras vidas, para
ensayar el futuro y prepararnos para él o protegernos de él, </span><span lang="es-ES"><b>para
vivir del todo</b></span><span lang="es-ES">.»</span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Ara, per mi
la resposta més sincera i més senzilla i més autèntica és la
donada per Umberto Eco: «per què escriu? Perquè m'agrada. Per a
què més?». Per què més? El professor ens indica que no cal
justificar-se tant ni calen grans explicacions.</span></div>
<div dir="ltr" id="post-body-49827844509251353">
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">A</span><span style="font-size: small;">mb
paraules de Susanna Rafart, </span><span style="font-size: small;">autora
d'un relats preciosos</span><span style="font-size: small;">
</span><span style="font-size: small;">(L</span><i><span style="font-size: small;">es
tombes blanques</span></i><span style="font-size: small;">)</span><span style="font-size: small;">
: "Som el que llegim. Tenim el que vivim. Per això emprenem
viatges que altres ja han dut a terme abans, per això volem gaudir
dels mateixos indrets, d'idèntiques passejades, de projectes
semblants. No ens val la Grècia contada, la volem habitar. Com
volem habitar la cambra negra de la poesia, pensant tal vegada que
per a nosaltres sí que serà acollidora. I ens equivoquem com els
altres s'equivocaren. Però insistim en les rutes, com els coloms. I
perseguim les icones retopades. Si bé el que retenim després no és
mai la visió fulgurant del millor temple, ni la pàgina magistral.
Sol ser, més aviat, un revolt de carretera en què el sol ens
encegà i on fórem obligats a deturar-nos. Un racó on vam
sentir-nos molestos per aquesta adversitat. Allí on vam baixar del
cotxe, en un quilòmetre imprecís, lluny de qualsevol recomanació
turística. Allí, precisament allí, on hi havia el xiprer solitari
i esquerp, que feia segles que ens esperava." </span><span style="font-size: small;">L'escriptura
és una vivència molt semblant a la del viatge, amb les seves
sorpreses i riscos.</span></div>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Diuen que
l'escriptura és una necessitat, com respirar. I diuen també que qui
escriu és perquè té un problema. Vicent Pagès (<i>Un tramvia
anomenat text) </i><span style="font-style: normal;">explica: «El que
escriu ho fa perquè té algun problema. Normalment, és un problema
d’integració en la societat. L’escriptor acostuma a sentir-se
incòmode davant la societat. Una manera de solucionar aquesta
incomoditat és practicant l’escriptura o qualsevol altre tipus
d’art. L’escriptor es pot sentir estranger o pot tenir alguna
diferència psicològica, fisiològica, moral, sexual o religiosa amb
relació als altres ciutadans. Hi ha hagut molts escriptors jueus en
societats no jueves, o molts autors que vivien en societats que
s’expressaven en una llengua diferent de la seva, com és el cas de
Kafka. Hi ha hagut molts escriptors amb orientacions sexuals
diferents de les tradicionals, per dir-ho tal com es diu ara. En
general, l’escriptura neix d’una inadequació de l’escriptor en
relació amb el seu entorn.» I continua: «</span>Escriure, pintar o
compondre sempre significa aturar-se, situar-se al marge del camí i
mirar les coses des de fora. Per aquesta raó el que escriu se situa
i se sent fora de la cadena. El seu lloc és estar fora de lloc.
Julia Kristeva diu que el que no està enamorat, no es psicoanalitza
o no escriu, està mort. Per entendre’ns, podríem afirmar que al
llarg de la història l’escriptor químicament pur ha estat jueu,
homosexual, tuberculós i comunista. Escriure és una manera
d’enfrontar-se a la realitat creant una realitat paral·lela.
Secundàriament, l’escriptor també pot escriure per guanyar-se la
vida, conèixer gent, crear-se un prestigi... Essencialment, però,
un autor escriu <b>per defensar-se de la vida.»</b><span style="font-weight: normal;">
</span><span style="font-weight: normal;">L'escriptura contra la vida,
al marge de la vida, més enllà de la vida perquè la vida no ens
basta i ens ultrapassa i ens arrossega.</span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">I
</span><span style="font-weight: normal;">açò em fa pensar en un
assaig esplèndid de Vargas Llosa sobre </span><i><span style="font-weight: normal;">García
Márquez: historia de un deicidio</span></i><span style="font-weight: normal;">.
La tesi és que els escriptors jug</span><span style="font-weight: normal;">uen</span><span style="font-weight: normal;">
a ser déu i cre</span><span style="font-weight: normal;">en</span><span style="font-weight: normal;">
el </span><span style="font-weight: normal;">seu</span><span style="font-weight: normal;">
propi </span><span style="font-weight: normal;">univers</span><span style="font-weight: normal;">.
I per açò necessit</span><span style="font-weight: normal;">en</span><span style="font-weight: normal;">
aturar el temps, donar una alternativa que s'adigui a la mesura de la
</span><span style="font-weight: normal;">seva</span><span style="font-weight: normal;">
ànima, per sobreviure. La realitat és massa feixuga </span><span style="font-weight: normal;">per
no inventar-la de bell nou.</span></span></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">L'escriptura
és una eina per perllongar la memòria, aquest va ser el seu primer
encàrrec. L'escriptura que neix per no oblidar, per açò el primer
escrit que es conserva de la història és un contracte comercial:
«tu em deus açò». Va néixer amb aquesta simple intenció, per
recordar més i millor. Una mena de disc extern, diríem ara. </span>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Però no
només açò. Molts d'altres escriptors han dit la seva:</span></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Montserrat
Roig: «Escrius per escapar del tedi, del guió que t’han escrit,
per recuperar el «jo» perdut.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Heus
aquí una bona raó, talment com dir que s'escriu per afirmar-se en
la pròpia persona.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;">Samuel
Beckett: «Les paraules és tot el que tenim». Només tenim les
paraules. Som paraules.</span></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Martin
Amis: «Tot escriptor sap que la veritat es troba en la ficció». </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Uf
la recerca de la veritat ens portaria per camins més inescrutables
encara. Aquesta idea s'ha expressat de formes distintes, com que una
mentida ben dita ens pot obrir els ulls a la veritat...</span></span></b></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Italo
Calvino: «</span></span><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">L’acte
d’escriure té una funció, esdevé eficaç, només si permet
expressar la pròpia interioritat.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Una
nit d'hivern un viatger</span></i></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">,
l'escriptura de la interioritat. </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">P</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">assa
sovint que el fet d'escriure, en lloc de parlar, ens fa tornar més
sincers, ens mostram més com som, com si l'escriptura tingués el
poder de la revelació, com si l'escriptura ens despullés. Ens
exposa. </span></span></b>
</div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Amb
tota la ironia </span></span><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Jean
de la Bruyère: «La glòria o el mèrit de certs homes consisteix a
escriure bé; el d’altres consisteix a no escriure.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Però
qui gosa de dir-te que com a escriptor ets un fracàs que ni els
amics més amics ho fan: no ho fas malament i t'animen a talar més
boscos.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Mercè
Rodoreda: «Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la
màxima simplicitat les coses essencials.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Certament,
escriure és un exercici intel·lectual de primer ordre. Molts metges
prescriuen escriure un diari. L'escriptura és terapèutica. Algú
escriu per curar-se d'alguna dol</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">e</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">n</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">ç</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">a.
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">No
deu curar el dolor, però el deu apaivagar de ben segur.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Un
jove aprenent d'escriptor va demanar l'opinió a </span></span><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Samuel
Johnson: «El seu manuscrit és bo i original, però la part que és
bona no és original i la part original no és bona.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Catacrac.
No sabem si el jove escriptor es va dedicar a sembrar cols.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Baltasar
Porcel: «Escric perquè he llegit, llegeixo perquè visc.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">És
a dir que també escrivim perquè vivim. La vida escrita és una vida
doblement viscuda? I si mentre escrius no vius? Com ens ho agafa</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">m</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
a tot plegat?</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Un
dels nostres referents, </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Josep
Pla: «L’escriptor té una responsabilitat total davant de l’època
que li ha tocat viure. La primera obligació d’un escriptor és
observar, relatar, manifestar l’època en què es troba.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">I
aquesta és la funció primigènia, ser cronista del temps. El gran
mural memorialista de Pla </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">(30.000
pàgines escrites, poca broma) </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">no
és altra cosa que deixar constància del que hem </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">vist</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">.
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">I
això mateix és el que fa l'últim Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx
amb les cròniques dels que no tenen veu en la història. </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Llegiu
sinó el magnífic reportatge </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">Les
veus de Txèrnobil</span></i></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></b></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Us
citaré ara dos poetes, cadascun d'ells va dir a la seva manera una
de les constants de la literatura catalana moderna: la pervivència
de la llengua amenaçada:</span></span></b></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Vicent
Andrés Estellés: «Procure acomplir el meu deure</span></span></b></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"> escrivint
per aquells que no escriuen</span></span></b></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"> parlant
pels qui no parlen encara.»</span></span></b></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br />
</span></div>
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Salvador Espriu: «Però hem
viscut per salvar-vos els mots, </span>
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> per
retornar-vos el nom de cada cosa» <span style="font-weight: normal;">
</span></span>
</div>
<div align="justify">
<br />
<br /></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">José
Luis Sampedro </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">La
vieja sirena</span></i></span></b><b><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">)</span></i></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">«Els
escriptors joves, si poden, que ho deixin. L’única raó per
escriure és no poder-ho deixar.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">amb
les capacitats i unes ganes terribles d'escriure hom es pot fer
escriptor-escriptor. Si t'hi guanyes les garroves ja ho veurem quan
hagis liquidat el 21% d'IVA i els pagaments com a treballador
autònom que ofeguen qualsevol autonomia econòmica. Ets autònom?
No! </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">S</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">om
esclau fiscal. I no en parlem si et jubiles d'escriptor...</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">És
clar que alguns pocs escriptors van deixar d'escriure </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">tot</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
contradi</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">nt</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
la sentència que afirma que qui comença a escriure ho fa tota la
vida. Mentida. Shakespeare va deixar el teatre per </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">dedicar-se
a</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
altres negocis més lucratius, </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">i
mira que era bo!</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">.
Rossini va deixar l'òpera per fer-se pastisser. Rimbaud deixa la
poesia per traficar amb les armes. </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Si
deixau l'escriptura, idò, formareu part d'aquest elenc insigne
d'escriptors universals.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Carme
Riera: «Vàrem inventar la literatura per escriure sobre allò que
hem perdut.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Exacte,
mirem les grans novel·les, són </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">sovint
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">recreacions
de mons que s'han perdut o que estan a punt de ser oblidats: El París
de Proust, la Mallorca aristòcrata de Vilallonga, la Rússia </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">d'abans
de la Revolució d'octubre</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
de Tolstoi,</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Franz
Kafka: «Quan dic una cosa, aquesta cosa perd immediatament,
definitivament, la seva importància; quan l’escric, també la
perd, però a vegades en guanya una altra.» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Enigmàtic
Kafka, paradigma de l'escriptor modern, que escriu per la necessitat
imperiosa de treure el seu món interior, per sobre de tot, fins i
tot de la seva estimada.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Juan
Carlos Onetti: «Escribir me hace feliz» Hi pot haver una raó més
convincent que aquesta?</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">García
Márquez: «L’escriptura se’m va fer aleshores tan fluida que a
estones em sentia escrivint pel pur plaer de narrar, que és potser
l’estat humà que més s’assembla a la levitació.» Crec que, ja
ho hem dit, escrivim perquè ens agrada escriure. Respondre per què
ens agrada ens portaria a tota la resta de les respostes.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">J.M.G.
Le Clézio: És molt difícil parlar del que escrius, perquè escrius
per una raó que no comprens. Si ho comprenguéssim, potser
pararíem...» </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">o
encara allò que diu Philip Roth quan li van demanar per què
escrivia: «No respondré. Necessitaria la vida completa per
respondre».</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Deixem-ho
idò així, no sabem per què escrivim tot i que en tenim moltes
raons, com heu pogut </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">llegir</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">.
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Entre
totes aquestes raons o motivacions per escriure només me'n falta
una, </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">que
només he dit de passada: escrivim per crear bellesa amb les
paraules, per forçar l'expressivitat de la llengua i així fer-nos
vibrar les cordes sensibles de l'ànima.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Per
acabar: la pregunta per què escrivim és una pregunta improcedent de
la mateixa forma que és improcedent la pregunta per què estimes.
Per què estim? Perquè estim! Només es pot donar per bona la
resposta amb la mateixa pregunta. Si la resposta és una altra,
aleshores es desvirtua completament el sentit, és a dir que deixes
d'estimar. </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Si
estimam per alguna altra raó que no sigui la raó gratuïta i
injustificable, ja no és amor sinó una altra cosa potser
inconfessable.</span></span></b></div>
<div align="justify">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Estimau-vos
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">idò
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">i
si us queden forces, escriviu </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">sobre
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">l'amor
que </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">heu
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">gaudi</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">t</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">
o </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">sobre
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">l'amor
que </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">heu
</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">pati</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">t</span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">.
La resta són històries.</span></span></b></div>
florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-37721821059650513992018-10-10T09:14:00.002-07:002018-10-10T09:14:39.167-07:00poema per a Toni VidalAquest és el poema dedicat a l'obra fotogràfica de Toni Vidal que apareix al Catàleg de l'exposició Des de dins<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho0npQsxGSXIDcuC9oDjYoBdLCH6thoUy6l-p-E-u9LtPJVRF0nXQaK1u0e4ne0Zu5dt4G5AeRfGAmfeiul-F5K-D0SbGTqzSryRtCb8Ws4mdbULkhHzfDlxi6g1_ty6iTB654YooeQyg/s1600/IMG_0315.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="640" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho0npQsxGSXIDcuC9oDjYoBdLCH6thoUy6l-p-E-u9LtPJVRF0nXQaK1u0e4ne0Zu5dt4G5AeRfGAmfeiul-F5K-D0SbGTqzSryRtCb8Ws4mdbULkhHzfDlxi6g1_ty6iTB654YooeQyg/s320/IMG_0315.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm; page-break-before: always;">
<b>Què ens deixareu?</b></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.5cm;">
Francesc
Florit Nin</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Qui
viu en llibres, qui en fotografies,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">i
qui, en lloc d'aigua, cerca la set.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Un
home es capfica rere el visor</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">amb
un deix de dolçor i de tristesa.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Sereu
talment testimoni i epíleg</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">dels
ulls del demà forçats a l'oblit.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Qui
escriu en clarobscurs la llum del dia</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">sense
el consol de l'esclat del matí.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Potser
sereu la guia dels records,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">la
memòria plena de nostàlgies,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">la
nostàlgia plena d'instantànies,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">un
panorama d'adeus saturat.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Éreu
Tot just ahir mirada inquieta,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">una
renglera de pedres i núvols,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">casals
i barques, tanques i camins,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">d’arades,
nanses i xarxes al port.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">El
temps parat només ens porta enyor</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">i
el desencís del pas sense retorn.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Proclama
la vida un goig encès</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">més
bell que el raig de sol esmorteït</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">sobre
la pàgina d'aquesta illa.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Que
és tendra i punyent la solitud</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">dels
dies passats, de tants d’anys caiguts,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">de
la fatalitat dels temps perduts.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Ens
deixareu una calma estancada</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">al
fons del cor, un poal d'aigua fosca</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">pouat
arran de les emocions,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">xops
de fragilitats i de silencis.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Les
fotos confessen allò que callen,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">geloses
d'un tresor de porta oberta,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">de
camp llaurat i de canya calada,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">atenta
a pescar la parla i la gesta.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">També
ens deixareu la nostra conversa</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">pels
costers de la vida que s'enfila</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">entre
blancs de calç i ombres de figuera,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">d'ullastres
vinclats, de la mar cenyida.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Es
colga la conversa de remors,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">d'un
brogit que torna a enfilar la vida.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Acceptem
de grat aquestes llavors</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">que
germinaran en dies venidors.</span></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-103534628498745082018-10-07T09:07:00.005-07:002018-10-07T09:07:37.695-07:00Presentació El dia i la nit de Pau Faner<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbLUMS_9Z4Qxb2L6mFDQ2xn6b2L8DmZtUnAKx8zsNxoVTALiY0Xo0v_7Rj4yeMN4RmjstnavIEulXBo-Q9uKVSCyVy-ZOzm8AEUaaWzJHmbD0HzTslA_n6-G4LvqUTmi7OXu7BkNBXgQ/s1600/Captura+de+pantalla+2018-10-07+a+les+18.02.11.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="606" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTbLUMS_9Z4Qxb2L6mFDQ2xn6b2L8DmZtUnAKx8zsNxoVTALiY0Xo0v_7Rj4yeMN4RmjstnavIEulXBo-Q9uKVSCyVy-ZOzm8AEUaaWzJHmbD0HzTslA_n6-G4LvqUTmi7OXu7BkNBXgQ/s320/Captura+de+pantalla+2018-10-07+a+les+18.02.11.png" width="320" /></a></div>
<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-a49119cf-7fff-70a6-de92-102a18491161" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 18pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Presentació </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 18pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 18pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> de Pau Faner</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Francesc Florit Nin</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Cercle Artístic de Ciutadella 28.09.18</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Pau Faner és l’escriptor menorquí més prolífic, el més premiat i el més publicat que mai no hi ha hagut en tota la història de Menorca. Pau Faner ha assolit una gran rellevància en el panorama de la literatura catalana actual feta, en gran mesura, des de la singularitat dels seus textos i des particularitat de l’illa de Menorca. </span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Una novel·la és una història amb una trama i aleshores resulta difícil parlar d’una novel·la sense parlar d’allò que n’és la part més essencial d’una novel·la. És com si a un cirurgià bisturí en mà li demanessin que operi sense obrir. Perquè realment quan una persona ha llegit una novel·la o ha vist una pel·lícula i ens la vol recomanar, quina és la primera pregunta que fem? La pregunta bàsica és “de què va?” “tracta d’un fill bord d’un noble ric a la Menorca del s. XVIII que se’n va de viatge...” Per tant és la pregunta que demana sobre l’argument i la trama, sobre la història que s’hi explica. Si responem fem açò que avui s’anomena spoiler. Mercè Rodoreda va dir que una novel·la són paraules. Ben cert però no només. Tota presentació hauria de parlar doncs de les paraules i de tot allò que envolta el discurs literari: gènere, estructura, estil, o sigui els aspectes probablement més avorrits, però també són els que donen la talla de la qualitat.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">No es poden anticipar aquelles informacions que devaluarien un dels ingredients substanciosos de l’obra: la sorpresa, les giragonses que fa el protagonista i els enamoraments i els morts, que n’hi ha uns quants. No faré la malcriança de filtrar informació clau per xalar de la lectura. Una solució seria que només es permetés l’entrada a qui ja hagi llegit el text i per tant això es convertiria en un seminari.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Si abans Pau Faner escrivia molt i portava un ritme de publicació d’obres considerable, en aquests darrers anys la producció s’ha accelerat a quasi una obra cada any, a part de les traduccions a d’altres idiomes d’obres escrites en català. El seu currículum literari ja acumula més de 40 llibres de contes i novel·les. D’ençà del primer llibre publicat, els ja mítics </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Contes menorquins</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> a l’Editorial Moll l’any 1972, han passat 46 anys d’una carrera literària fecunda, coronada per molts i prestigiosos premis. Tot plegat ha fet que l’any passat l’IME i la UIB dediquessin a Pau Faner un col·loqui internacional</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> en el qual es va analitzar el conjunt de la seva obra literària i pictòrica, que va donar molt de si.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">La narrativa de Faner en la seva globalitat es mou entre realitat i fantasia. En gairebé totes les seves obres l’element màgic hi té una presència en graus diferents. Tracti el gènere narratiu que tracti (narracions d’aire costumista, relats més o manco fantasiosos, novel·la històrica i d’aventures, contes de recreació de la memòria personal, etc.) en tots els casos s’hi produeix un fet, una escena, un personatge, una ubicació que participa de la meravella o del prodigi. S’ha qualificat l’estil de Faner de maneres diverses, potser el més habitual és el de realisme màgic. Tal com ha dit en Joan López Casasnovas</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> “La fantasia és el mitjà creador: Faner l’assumeix amb tota la profunditat de les seves conseqüències”. I les conseqüències últimes a què pot arribar Pau Faner en les seves fabulacions poden ser tan radicals que alguns lectors les perceben com a extremes i de difícil acceptació. Poden arribar fins a l’absurd, fins a l’al·lucinació i fins a la paradoxa. Perquè el fil narratiu ens mena cap a viaranys surrealistes, a vegades incomprensibles i per tant de digestió difícil si no s’accepta d’antuvi que la llei que comanda en el món de la ficció de Pau Faner no és la versemblança, ni la coherència racional, ni la raó intel·lectual ni l’esdeveniment possible de la història sinó la fascinació, el somni i a vegades el deliri. Si tot açò es contextualitza en uns referents històrics coneguts i ubicats en uns espais ben concrets com succeeix en la novel·la </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">, aleshores produeix un xoc en el lectors que només s’explica per la capacitat fabuladora de l’home de crear una realitat de paraules fora de la realitat. Si no s’assumeix aquesta premissa, el lector de Pau Faner va venut.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">En Pau Faner creu al peu de la lletra aquell vers de Shakespeare:</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-left: 35.4pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">[La vida] és un conte explicat per un dement,</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-left: 35.4pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">ple de soroll i fúria, i sense cap sentit</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">paraules de Macbeth, obra que com també a la novel·la de Pau Faner apareixen bruixes que interactuen amb els personatges.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">I aleshores tot és possible i el lector si vol xalar ha d’acceptar-ho. Uns lectors que des dels temps remots que es van avesar a escoltar històries inventades, sempre han acceptat la ficció i tot els graus de mentides per creure i recrear. L’èxit de les rondalles meravelloses que perduren al llarg de mil·lennis, l’extraordinària rebuda de la literatura d’aventures tan grata a Pau Faner de la mà de Defoe, Stevenson, Kipling, Salgari, o la popularitat de lectures com </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El senyor dels anells</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> o </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Harry Potter</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">, i també tot el món de la ciència-ficció, les novel·les gòtiques i de terror, etc., tots es regeixen per la mateixa atracció del prodigi i la meravella. I tanmateix, encara que ens sembli una contradicció, aquestes mentides assumides, aquests “disbarats” literaris que només són producte de la incontinència verbal i imaginativa que permet la paraula creada, tot aquestes quimeres i falòrnies, tots aquets enganys ens ajuden a entendre el món, a comprendre les persones i a eixamplar la vida. Ens obren a l’experiència de la vida. És una paradoxa que funciona. És el que Harari a </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Sàpiens</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> explica com el progrés de la humanitat: és possible gràcies a la nostra capacitat de creure en els relats (religiosos, polítics...)</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">La novel·la </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> és un clar exponent del Pau Faner que coneixem, aquell que mescla sense cap prejudici la realitat i la ficció, la llegenda i la història, la veritat i la il·lusió. Sempre ha estat així l’art de la paraula: des de l’Odissea on Ulisses sent el cant de les sirenes fins ara i aquí on el protagonista Florià escolta la mussa Azhar. És justament aquest personatge, la musa Azhar, la porta que obre la fantasia. La musa intervé en els moments més delicats i compromesos del protagonista Florià, quan la seva ajuda màgica resulta imprescindible per sortir del mal pas en què es troba. Aquesta ajuda es presenta com la força de la bellesa i de la seducció perquè les persones canviïn de parer, ens estovin el caràcter i així el curs de la història afavoreixi el desig i el bé. Més endavant altres personatges que han mort en mans del mal esdevenen també fantasmes que es trasmuden en la consciència del protagonista, que apareixen en somnis i en deliris tot formant part de la trama, de manera que la “solució màgica” forma part natural de la realitat que viuen els personatges, tal com passa amb les rondalles. El nom de la musa Azhar pot llegir-se crec com una metàfora de l’atzar, allò que succeeix sense causes conegudes. També els noms de Florià i Severià no són convencionals, responen a la manera de ser de cadascun.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">D’altra banda </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> incorpora elements propis de la novel·la històrica, com ha fet en altres obres Pau Faner amb molt bons resultats, com </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Flor de sal</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">, obra que també recrea la Menorca del s. XVIII al llarg de les diverses dominacions angleses, francesa i espanyola. Incorpora també pinzellades de la situació política i cultural d’Europa: l’expansió colonial de l’Imperi Britànic, la Il·lustració, la Revolució Francesa, la Guerra de Successió, etc. Són pinzellades breus just per emmarcar l’acció dels personatges en el seu lloc i temps. En aquest sentit </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Flor de sal</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> i </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> comparteixen la mateixa concepció novel·lesca i tenen ambdues obres molts aspectes comuns. En concret la novel·la abasta des del 1757 amb Menorca sota dominació francesa fins el 1818 poc després de la revolta dels menorquins contra la dominació espanyola. Són una seixantena d’anys en una Menorca i una Europa en plena ebullició cap a la modernitat. Els continus viatges del protagonista el porten a París, Montpeller, Londres, Dublín, Lisbona, Amsterdam, Milà, Roma, Nàpols i fins a la Índia. Deu n’hi do. Es tracta per tant d’una estructura cronològica del seguiment dels viatges del protagonista. </span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Joan Mas i Vives en un article de diari on ressenyava el recull de narracions </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Amb la mort al darrera</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> publicat el 1980, parla d’autobiografia al·lucinada en detectar en aquell llibre de Pau Faner referències explícites al mateix autor. Diria que una cosa similar passa a </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> ja que el protagonista de la novel·la podria interpretar-se com un Pau Faner absolutament fantasiós: viatger, escriptor internacional de reconegut prestigi, bondadós fins a la innocència, carregat d’experiències i ens mans de les dones més precioses de la terra, amb l’ajuda inestimable de la musa inspiradora de la vida imaginada... és com si Pau Faner projectés els seus ideals de vida sobre el protagonista. Com si diguéssim, “mirau, si jo fos fet de paraules sobre un paper seria en Florià...” Pensem que l’obra escrita pel protagonista Florià és qualificada per alguns intel·lectuals d’aleshores –enciclopedistes revolucionaris- com un “símbol de la llibertat d’imaginació i fantasia”. Es refereixen a la segona obra publicada per Florià titulada </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Les ombres de la place du Dam</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">. No sembla parlar de l’obra de Pau Faner? És justament allò que diríem de l’estil de Pau Faner, amb obres plenes de la llibertat de la imaginació i de la fantasia.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El to dominant de la novel·la és l’aventura. És de fet una novel·la d’aventures i tanmateix també podríem qualificar alguns dels capítols com de novel·la eròtica, a estones com de novel·la fantàstica, o com de novel·la d’amor, millor dit d’amors i, si estiram el fil també la qualificaríem de novel·la popular per tots els ingredients propis de best-sellers. Que sigui sobretot una novel·la d’aventures ens ho demostra el fet que les parts descriptives i les dialogades es redueixen al mínim. Predomina la narració dels fets. Els personatges i els espais són descrits de forma ràpida, com si Faner ens volgués estalviar als lectors tant com pot allò que podríem anomenar reble, o el que els alumnes en diuen palla. Fins al punt que moltes vegades el diàleg entre personatges és encastat dins la narració, tot seguit. L’aventura del protagonista al llarg de la vida i a l’ample de tot Europa fa que les pàgines siguin una successió contínua de fets i d’accions. La novel·la d’aventures, amb un heroi que va superant amb el seu bon caràcter les mil trampes i putades del seu adversari, el seu germanastre, amb viatges continus i en contacte directe amb els esdeveniments més rellevants de la història, es fonamenta en el desig humà de viure altres vides interessants, és la il·lusió de la virtualitat. </span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Pau Faner estima les novel·les d’aventures, de ritme ràpid, gosaria a dir que accelerat. Les accions s’encadenen una rere l’altra: una pura narració talment fan els gèneres populars de la tradició oral (rondalles, llegendes) però també com fan molts dels gèneres moderns que s’han fet populars com la novel·la negra, la policíaca, el western, i per suposat la novel·la d’aventures. Alguns d’aquests gèneres han patit una certa desacreditació per part de la crítica més o menys intel·lectualoide, amb certse prejudicis, com si fossin formes degradades de l’alta literatura culta. És igual: el deure de tot novel·lista és fer-se llegir i jo crec que en Pau Faner té, en aquest sentit, una dèria ben fonda: ell escriu per tenir milions de lectors.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El títol </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> es refereix al caràcter diametralment oposats entre protagonista i antagonista, entre els dos germans amb dues sensibilitats inverses, contràries però ambdues extremes i molt capacitades. Per sota de les diverses aventures de la novel·la, n’hi ha una de latent que és la lluita entre la bondat i la maldat personificats en els dos germans. La nit i el dia es van succeint com se succeeixen la serietat i la comicitat, les alegries i les tragèdies, les tendreses i les crueltats. Aquest tema de fons em fa pensar que el motiu de la novel·la és la persistència del mal. L’exploració d’aquets extrems és un dels filons de la literatura, com ho va ser a </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El mal de la guerra</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">: fins a quin punt l’home és capaç de... </span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">La novel·la és plena d’ironies i sarcasmes amb algunes escenes com a paròdies. Per exemple, el protagonista quan és estudiant de medicina necessiten cadàvers per fer les pràctiques d’anatomia i aleshores cerquen “un mort prou sofert com per deixar-se estudiar minuciosament”. N’hi ha molts d’altres exemples de situacions còmiques:</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">La narrativa de Faner és molt sui generis, és un cas especial dins la narrativa catalana contemporània, com ho han fet notar alguns crítics. La de Pau Faner es resisteix a ser encofrada en una etiqueta. No n’hi cap que li faci prou justícia perquè és una obra expansiva, desmesurada, incontinent, que no hi cap en un contenidor que és una etiqueta. I en aquest sentit són obres difícils de qualificar. Pau Faner és un artista de la hibridació de gèneres diversos: una mixtura de novel·la històrica, fantàstica, eròtica, d’aventures, d’amor, i d’elements de la literatura popular i tradicional. Pot ser, amb permís seu, gosaria d’anomenar-la “rondalla d’autor”. Així com hi ha una cuina d’autor que partint de l’herència culinària d’un país, en reinventa les receptes, Pau Faner reinventa amb una enorme dosi de creativitat els plats de cada dia. A diferència de la rondalla tradicional, aquí en canvi tenim un llenguatge elaborat, una producció personal, ubicada en un espai i un temps moderns ben concrets i un aprofundiment en la trama i en els personatges. I els ingredients comuns entre la rondalla i l’obra de Faner és primer els recursos meravellosos com alguns personatges fantàstics, les formes lingüístiques col·loquials i les fórmules màgiques, la fixació de personatges amb funcions ben clares i diferenciades, l’estructura del viatge...</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Jo crec que el conjunt de la narrativa de Pau Faner bascula entre dues memòries: la memòria personal i la memòria col·lectiva (històrica). De la primera memòria crea textos com els </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Contes menorquins</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> que inaugura tot un seguit de narracions i novel·les com </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El cant de l’alosa, Lady Valentine, La núvia del vent, Per una mica d’amor</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">, i un dels darrers </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Com s’assembla la vida als somnis</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">. De la segona memòria hi trobam obres emmarcades en períodes històrics diferents com </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Flor de sal, Moro de rei, L’amor del capità Gavina, Les bodes del diable</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"> i aquesta última </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">El dia i la nit</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Aquesta novel·la té tots els ingredients de les últimes obres de Pau Faner. El món de Menorca lligada a Europa per un costat, l’amor com a motor de la narració, les accions trepidants d’aventures, la gran varietat de registres lingüístics, que va del lirisme al col·loquialisme, l’estil fabulador ple de sorpreses de caràcter meravellós, una imaginació fantasiosa. I aquesta llibertat creativa d’escriure sense traves ni prejudicis que té Pau Faner, que és una de les seves marques d’identitat.</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Deixau-me acabar amb una cita d’un crític literari de gran prestigi, Víctor Manual Aguilar e Silva</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">, diu una cosa molt interessant: “Es molt reveladora l’oposició que es dona entre Balzac, el gran mestre de la novel·la tradicional, i Stendhal, el genial eixarmador de molts camins de la novel·la moderna: el primer creia en l’eficàcia d’una “poètica de la novel·la”, en l’art de presentar amb mètode els personatges i els esdeveniments, i de construir una trama rigorosament ordenada; el segon confessava que mai no havia pensat en l’art de fer una novel·la, i, en les seves obres, els personatges apareixen i desapareixen, les aventures s’acumulen, domina el gust de la improvisació i de la sorpresa. Docs bé, la novel·la moderna deu molt a Stendhal, i no a Balzac”</span></div>
<br /><div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Pau Faner s’alinea amb la concepció stenhaliana de la novel·la: més atenta a la intuïció, a la improvisació, a la sorpresa i a l’aventura. Perquè allò que és rellevant en una novel·la no és que sigui creïble perquè les accions, els fets, les situacions i els personatges siguin versemblants, sinó perquè fa el lector crèdul. No és igual. Pot ser increïble com a ciutadà però creïble com a lector. Seduir el lector amb les mentides més meravelloses és la principal feina de l’escriptor.</span></div>
florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-57730637494834541832018-10-03T02:10:00.002-07:002018-10-03T02:10:31.945-07:0025 anys de la Galeria d'art Artara<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuGW6LomGLm3F8hYs3vLq-ipGxXYdRVM8kOeFR03M9ZP3SF6MrIemaLwHED0LZpdPOo5-qUB6RtfH4hu_EBFh4kkwnvNXzZlQxXELP9ETAKSJfmMDU68QSS-LKjKX1rkSwB8moyZuKiLc/s1600/artara.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="513" data-original-width="941" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuGW6LomGLm3F8hYs3vLq-ipGxXYdRVM8kOeFR03M9ZP3SF6MrIemaLwHED0LZpdPOo5-qUB6RtfH4hu_EBFh4kkwnvNXzZlQxXELP9ETAKSJfmMDU68QSS-LKjKX1rkSwB8moyZuKiLc/s320/artara.JPG" width="320" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="375">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:12.0pt;
font-family:"Liberation Serif",serif;
mso-bidi-font-family:Mangal;
mso-font-kerning:1.5pt;
mso-fareast-language:ZH-CN;
mso-bidi-language:HI;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="Standard">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">25 anys d'Artara</b></div>
<div class="Standard">
Francesc Florit, pintor</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt; text-justify: inter-ideograph;">
El proppassat dissabte 29 de setembre ha tancat les portes
la galeria d'art Artara,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la gran casa
que les ha mantingut obertes des del 1993, tot i que la família Moll feia molts
més anys que estava vinculada amb el món de l'art i dels artistes amb la botiga
de material d'art Argos. Llavors a Menorca s'obria una galeria dedicada
exclusivament a la mostra i a la venda d'obres d'art. Artara ha estat
compromesa i bolcada als artistes locals de l'illa, per naixement, residència o
vincles.</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt; text-justify: inter-ideograph;">
Faig aquest escrit d’agraïment a Artara per tots els
serveis prestats, no només a títol personal com a artista sinó també com a
ciutadà. Com a artista perquè a les seves parets hi he exposat nombroses
vegades i hi he celebrat fins a sis exposicions individuals. M’ha ofert la
possibilitat com l’han ofert també a moltíssims artistes de l’illa. Però també
és d’agrair-ho per la seva tasca cultural, per mostrar a la ciutadania de forma
gratuïta i generosa les diverses manifestacions de les arts plàstiques actuals.
Ja que han estat innumerables les exposicions de pintura i escultura que s’han
duit a terme durant els 30 anys de vida. Per les seves sales han passat molts si
no gairebé tots dels artistes de Menorca. Han donat el punt de sortida a joves
promeses, han programat els pintors més reconeguts i han donat cabuda a alguns
artistes residents a l’illa i els de fora de l’illa, la qual cosa enriquia el
panorama artístic local.</div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt; text-justify: inter-ideograph;">
Record la primera vegada que hi vaig entrar i vaig pensar
que ja era hora que tinguéssim una galeria amb unes sales esplèndides per a
exposar-hi obres d’art. Llavors les galeries a Menorca eren botigues que venien
quadros i altres materials. Artara estava dedicada exclusivament a l’exposició.
El casal senyorial disposava de tres espais expositius que permetien una gran i
variada oferta, i en algunes ocasions s’hi feien fins a tres exposicions
simultànies. Eren espais grans que permetien un discurs expositiu ric i ample,
on hi podies muntar des de les delicadeses arrecerades fins a la grandiositat
dels grans formats. Ben mirat, durant molt de temps la galeria Artara ha estat
un focus de difusió cultural de primer ordre a Menorca, més actiu i dinàmic que
altres equipaments públics i privats. La seva oferta ha estat àmplia perquè
totes les tendències i estètiques hi eren representades sota el criteri
primordial de la qualitat, i per tant els clients hi podien trobar allò que
cercaven. Jo he xalat molt tant com a creador com a contemplador amb la feina
feta per la galeria. I crec que com jo molta altra gent li ho hem de
reconèixer.</div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt; text-justify: inter-ideograph;">
Tanmateix, Andrés Moll continuarà com a galerista en
l’espai que també fa anys que funciona com a sala d’exposicions, més modesta, a
Argos. Certament que vivim uns temps complicats per les galeries d'art. Ja
abans de la crisi econòmica però sobretot a partir de la crisi s’ha provocada
un canvi de tendències i de consum cultural que travessen tots els altres
sectors culturals. Amb la crisi del 2008 ha sobrevingut la revolució
tecnològica digital, els temps de les incerteses i una lenta desaparició de la
classe mitjana, consumidora fa unes dècades de l'art local, més assequible. Les
necessitats d'adaptació als nous models culturals i de consum no resulten
fàcils. Diguem-ho clar: costa vendre obres d'art.</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt; text-justify: inter-ideograph;">
La classe mitjana amb un cert sentit artístic i amb alguna
formació era la destinatària de la gran majoria de les obres creades per la
majoria dels artistes a uns preus més o menys raonables. Ara l'art és o molt
car o molt barat. El molt car és el que se sustenta en una minoria de
consumidors d'alt poder adquisitiu i que només (no sempre) compra l'art de les
primeres figures internacionals (i quatre nacionals). L'art molt barat provoca
que la resta dels artistes que componen el gruix de qui es dedica a l'art no
pugui treure's un sou per viure. I açò provoca alhora que molts joves no puguin
créixer, que molts talents no puguin desenvolupar-se i que moltes promeses
quedin malauradament pel camí, desaprofitats, i engreixant la idea d'un país
d'esquena als seus millors valors, empobrint-se.</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt; text-justify: inter-ideograph;">
Però una galeria és més que un negoci. És molt interessant
la relació que estableix la galeria amb els ciutadans: ofereixen un servei
cultural i no demanen res a canvi. Xocant. Els museus demanen una entrada per
gaudir-ne, les galeries no. És clar que són botigues per vendre i per tant la
seva raó de ser és bàsicament la de fer negoci. Però també és cert que
ofereixen una visita, a vegades guiada i personal, a canvi de res, només amb
l'expectativa de fer un client. Sabem però que la majoria de la gent que entra
a la galeria no és per comprar i la galeria els obre les portes igualment. Amb
això vull dir que les galeries d’art haurien de ser tractades per l’administració
pública amb una certa deferència, perquè elles també omplen l’agenda cultural
de la ciutat.</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-9861540752266168332018-04-17T10:38:00.002-07:002018-04-17T10:38:47.096-07:00Criatura que em torba<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMdSTURR1-kx1DyoXaEEfD6ddmzcCxWMDdz_8L8zZaUM7aF90if6IqVOECCGQBxOkAn-d12r-QPmtocuT5NVCAe45TRB6d_Sy7gHWfDe53nCh2jxLLtGcR2Ezp6e6Jh57nRplFs58TYJE/s1600/petitformat2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1597" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMdSTURR1-kx1DyoXaEEfD6ddmzcCxWMDdz_8L8zZaUM7aF90if6IqVOECCGQBxOkAn-d12r-QPmtocuT5NVCAe45TRB6d_Sy7gHWfDe53nCh2jxLLtGcR2Ezp6e6Jh57nRplFs58TYJE/s400/petitformat2.jpg" width="398" /></a></div>
<br />
El dolç i l’inquietant, la dolçor i la inquietud si s’uneixen esclata
una experiència - pensament acoblat a la sensació, sentiment encastat al
concepte. Una experiència difícil de descriure, mala d’explicar, una
comunió inefable. No es tracta tanmateix d'açò?. Unir els dispars, ajuntar les ribes, apropar contraris.<br />
<br />
S’erigeix com un arbre crescut en les
inclemències. S’ha fet robust com un roure alimentat pels elements:
aigua ,
terra, llum i aire. No sap encara (no ho sabrà mai) de quina natura és
fet. Tot i l'aparença d’home hi nien els ocells. Tot i la carn de la
seva matèria hi broten les fulles i les flors.<br />
<br />
Sembla adormit; amb els ulls
clucs albira els somnis que fa temps va abandonar i als quals mai
més no hi podrà aspirar. Es bell i reclama l’atenció de la mirada i és
estrany i fins a l’extrem de deixondir la curiositat de qui el contempla.
És una rara criatura de la imaginació, un ésser tret els anhels i de les
pors. Voldríem ser com ell però sospitem que seria perillós. Resulta
tanmateix tendre els ulls. Preciosa imatge que habita els àmbits del desig.
Només amb tu és possible de sortir de totes les presons.
Només amb tu el món perfà el seu sentit i ens n'allibera
alhora. Només si és amb tu puc ballar la dansa de la Mort i cantar la
cançó de la Vida. Criatura dolcís<br />
sima que fores -va dir Joan Fuster.
Criatura de la inquietud que em trobes - dic ara jo. Criatura
de la quietud que em torba.
florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1963819822423355976.post-39266202961937016562017-12-22T07:29:00.000-08:002017-12-22T07:29:04.648-08:00Les llengües curen
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1107305727 0 0 415 0;}
@font-face
{font-family:"Liberation Serif";
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:SimSun;
panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1;
mso-font-charset:134;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 680460288 22 0 262145 0;}
@font-face
{font-family:"Lucida Sans";
panose-1:2 11 6 2 3 5 4 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-hyphenate:none;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:12.0pt;
font-family:"Liberation Serif","serif";
mso-fareast-font-family:SimSun;
mso-bidi-font-family:"Lucida Sans";
mso-font-kerning:1.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ZH-CN;
mso-bidi-language:HI;}
p.Standard, li.Standard, div.Standard
{mso-style-name:Standard;
mso-style-unhide:no;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-hyphenate:none;
text-autospace:ideograph-other;
font-size:12.0pt;
font-family:"Liberation Serif","serif";
mso-fareast-font-family:SimSun;
mso-bidi-font-family:"Lucida Sans";
mso-font-kerning:1.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ZH-CN;
mso-bidi-language:HI;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:"Liberation Serif","serif";
mso-ascii-font-family:"Liberation Serif";
mso-fareast-font-family:SimSun;
mso-hansi-font-family:"Liberation Serif";
mso-bidi-font-family:"Lucida Sans";
mso-font-kerning:1.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ZH-CN;
mso-bidi-language:HI;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-hyphenate:none;
text-autospace:ideograph-other;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:2.0cm 2.0cm 2.0cm 2.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgThTDcmUaifh0GNeCfrLnmynXDxaodQNNfHUIUmQXY-9qQarMw5yPwc-7KrBGPhrWv_ee9vKe9dauyaPPqy2CCt1JZGudXXgXx10Wvk_jhN_UkbXm2c_-iE4bcd2u_h1xVYnS3LJZu-Hs/s1600/thumb_IMG_5776_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgThTDcmUaifh0GNeCfrLnmynXDxaodQNNfHUIUmQXY-9qQarMw5yPwc-7KrBGPhrWv_ee9vKe9dauyaPPqy2CCt1JZGudXXgXx10Wvk_jhN_UkbXm2c_-iE4bcd2u_h1xVYnS3LJZu-Hs/s320/thumb_IMG_5776_1024.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="Standard">
<b><span lang="CA">Les llengües curen</span></b></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA">Francesc Florit Nin</span></div>
<div class="Standard">
<span lang="CA">Acció Cultural de Menorca</span></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">I tant que curen. Però el matís a introduir i que es vol amagar és que
totes les llengües curen. Sense les llengües es faria difícil curar. Però la
gent que s’oposa que el català també curi, ens volen fer creure que només el
castellà cura. La comunicació segura i fluïda, atenta i pertinent, entre metge
i pacient és de capital importància, ningú no ho pot negar. Tanmateix la
comunicació, ai! es vehicula<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a través de
llengües concretes. Que es faci en català o en castellà o en qualsevol altre
idioma és indiferent mentre s’asseguri la completa intercomprensió. On queda
idò el problema? Que hi ha qui pensa que la seva llengua és millor que la teva
i et vol obligar a comunicar-te en la seva i tu renunciar a la teva. Perquè no
ens voldran fer creure que una llengua cura més que una altra, no?</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Una sanitat sense fronteres lingüístiques? La primera frontera és
obligar la gent a renunciar a la pròpia llengua. Açò sí que és imposar una
frontera. Superar fronteres lingüístiques només es pot fer d’una manera:
aprenent llengües, especialment aprenent la llengua de la terra on vius i
treballes. Tenc entès que els centres sanitaris disposen -o haurien de
disposar- d’un servei de mediació lingüística per atendre pacients que no
dominen cap llengua oficial: turistes o persones immigrants, que necessiten
d’una altra persona (sovint un familiar) per assegurar la comprensió. Per tant
no hi ha d’haver fronteres lingüístiques i molt manco quan es tracta de la llengua
pròpia del territori: qualsevol persona catalanoparlant ha de poder parlar en
català a la consulta i a qualsevol lloc. Elemental.</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Tots els arguments emprats perquè el català no sigui un requisit per
treballar a la sanitat a les Illes Balears no aguanten ni la més mínima anàlisi
seriosa. Es desfan tot d’una quan aplicam aquests mateixos arguments a la
llengua castellana: seria intolerable que un metge no conegués el castellà per
treballar a Menorca. No admetríem que el millor metge del món ens visités si no
ens entengués en passar consulta.</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Tot penja d’una sola tesi ideològica: el castellà és «la llengua» i amb
aquesta n’hi ha prou de manera que ja podeu començar a claudicar els irreductes
de les altres llengües petites, supèrflues, que no fan més que crear
conflictes. En conseqüència, els defensors de «sa llengua no cura» el que
realment diuen, però que callen, és que les dues llengües oficials, el català i
el castellà, no són tan iguals ni tenen els mateixos drets. Que la llengua
catalana sigui cooficial vol dir que el castellà no és també cooficial, sinó
única llengua vàlida de veritat.</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Els mateixos que diuen que la legalitat i l’imperi de la llei és el
primer que s’ha de defensar, per damunt qualsevol altra consideració, en canvi
no ho apliquen a la legalitat lingüística. La llei mana que tot funcionari
públic ha de tenir els coneixements adequats per atendre els ciutadans en
qualsevol de les dues llengües oficials. Així ho van fer els docents ja fa més
de tres dècades, quan tots van fer l’esforç d’aprendre la llengua que havia
estat prohibida en l’educació. Hi va haver certament alguna oposició
minoritària, però va ser superada davant la raó, el dret i la dignitat, cosa
que no ha passat amb el sector sanitari. És clar que hi va haver mestres que s’oposaven
que la llengua catalana no només s’ensenyés la llengua sinó que s’ensenyés en
la llengua. Deien llavors que els continguts escolars són independents de la
llengua en què es donen, i per tant volien continuar que es donessin en
castellà, és clar! Però els arguments de l’ensenyament en català eren sòlids:
millorava la qualitat de l’educació i es restituïa l’estatus de la llengua
pròpia a llengua de cultura i sobretot es recuperava un dret civil fonamental.
Els docents van entendre la transcendència del seu esforç i s’hi van aplicar
amb entusiasme, amb un clar sentit de servei públic. Aquest procés de
normalització no s’ha donat a la sanitat i s’arrossega un conflicte que és més
ideològic que pràctic. Amb tot m’estranya que dins els professionals de la sanitat
no surtin veus a favor de l’ús del català al seu àmbit. ¿Per quin motiu metges
i infermers no poden fer l’aprenentatge que han fet tots els altres funcionaris
públics?</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">El setembre de 2009 vaig escriure un article sobre el mateix conflicte
que avui podria subscriure exactament igual. Amb vuit anys no hi ha hagut cap
avanç en l’actitud contra la llengua catalana a la sanitat. Els metges i
infermers de llavors ençà no han fet cap passa en positiu. Han tingut temps més
que suficient per aprendre la llengua i titular-se en un nivell bàsic, el B1.
Les protestes d’una part del sector han sorgit cada vegada que els hem demanat
un compromís professional amb la llengua del país. I açò ha succeït amb governs
d’esquerres, de manera que les protestes sempre han estat alimentades per la
dreta. No sorprèn idò que a la manifestació del diumenge passat fos ple de
polítics del PP i de Ciudadanos, sempre manifestament en contra de qualsevol
passa a favor de la llengua catalana.</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">No es pot parlar de cap manera d’imposició del català. Açò és una
barbaritat. És ben bé el contrari. Són els pacients que han de poder parlar en
la llengua que vulguin. És demagògic dir que és prioritària la qualitat de
l’atenció mèdica -que bé s’haurà de fer en alguna llengua!- com si atendre en
català exclogués la qualitat de l’atenció. Justament atendre en la llengua del
pacient és la condició necessària per una bona atenció.</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-family: "Lucida Sans";"> La
idea de poder exercir només en castellà vulnera un dels drets fonamentals de
les persones que vivim a les Balears. El sindicat de metges parla d’imposició
del català (i els mitjans de comunicació parlen de la mateixa manera!) quan es
refereixen a una llengua oficial i pròpia.</span><span lang="CA"></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">Diuen també que no hi ha queixes dels usuaris de la sanitat en
qüestions de llengua, que les reclamacions són molt poques. Són poques perquè
la immensa majoria dels catalanoparlants renuncien a la llengua pròpia davant
un metge o un infermer castellanoparlant. Us imaginau per què? Perquè ens han
donat tantes «garrotades» -lingüístiques, que com a cans escalivats, ens hem
avesat a acotar coll i creure a l’amo, no sigui cas que exploti el conflicte,
no sigui cas que per causa de la llengua la consulta no es faci com cal. Per
una por soterrada i molt arrelada al comportament de submissió lingüística. També
passa davant els jutges, davant la guàrdia civil, davant de ... Si no fos així,
les denuncies es dispararien.</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA">I per acabar, i perdonau la llargada de l’escrit. Les pancartes
exhibides eren escrites en aquesta mena de «modalidad» que s’han mig inventat
PP i Ciudadanos (i afins) la qual cosa indica d’on venen els trets. La
«modalidad» emprada no és altra cosa que voler degradar la llengua als racons
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la llengua col·loquial, una de les
estratègies històriques de l’anticatalanisme que tristament es posa en voga en
els últims anys.</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0