Del catanyol a l'spanglish
Francesc Florit Nin
Acció Cultural de Menorca
Vam trobar-nos alguns
professors en la tancada organitzada pels pares d'alumnes i la
Plataforma per l'Escola Pública a l'institut Quadrado de
Ciutadella, com van fer molts altres centres d'arreu de les Balears.
En aquella trobada va venir la professora Pilar Benejam, sempre
disposada i atenta a la realitat educativa tot i la seva jubilació.
Parlàvem amb ella dels efectes del decret de Tractament Integrat de
Llengües (TIL) del Govern Bauzà, que alguns amb ironia anomenen
ProjecTIL, una bomba a la línia de flotació de la llengua catalana
en l'ensenyament. Na Pilar Benejam, més valenta i més crítica que
molts dels professors en actiu allí presents, va dir estar
completament en contra de l'ensenyament en anglès. La seva
explicació anava més enllà del fet que aquest trilingüisme
imposat a l'escola pretenia eliminar la immersió lingüística a
Primària i arraconar la presència de la nostra llengua a
Secundària. Per fer una classe, deia, cal un registre elevat d'ús
de la llegua, un domini profund de l'idioma en què s'expliquen,
s'argumenten, es debaten, s'exemplifiquen, s'interpreten,
s'analitzen... els continguts curriculars amb la terminologia
específica de la matèria. No és suficient el B2 d'anglès per
donar socials en anglès. Si ja resulta difícil l'aprenentatge i la
docència, molt més ho seran si l'instrument principal de
comunicació flaqueja. Els alumnes rebrien un model de llengua
empobrit que empobreix els continguts, perquè tothom sap que fons i
forma van units. Na Pilar Benejam, experta en didàctica de les
ciències socials, argumentava que la riquesa lingüística del
professor és fonamental per a la qualitat de les seves classes.
Amb aquestes condicions,
la imposició del trilingüisme del projecTIL aprofundirà les
desigualtats dels alumnes. Per als castellanoparlants perquè
l'escola era l'únic àmbit on poden posar en pràctica l'ús, atès
que la llengua de convergència en les relacions socials és el
castellà. Per als alumnes amb dificultats d'aprenentatge, per
suposat. Per als alumnes amb entorns familiars poc estimulants,
perquè també és sabut que allà on més llengua aprenen els
escolars no és a l'escola sinó fora de l'escola.
Molts pares i alguns
professors deuen pensar que equilibrar l'ensenyament entre les tres
llengües perquè totes tres siguin vehiculars és una bona pensada.
El discurs de l'igualitarisme té tota l'aparença d'una proposta
justa i equitativa, a la qual fàcilment hom s'hi pot adherir. Però
només en té l'aparença. Tanmateix, repartir les matèries escolars
en tres llengües és una decisió bastant insòlita en els sistemes
educatius. Evidentment tothom està d'acord que els alumnes han de
tenir més bona competència en anglès que no tenen ara (i plena
competència en els dos idiomes oficials). Però no ens hem de guiar
pels discursos i les bones intencions (bona intenció?) sinó pels
fets i els resultats. Bona part de la comunitat educativa (pares,
mestres i estudiants) així com la comunitat científica (UIB) han
donat arguments prou sòlids com perquè el decret TIL no sigui
aplicat, o si més no, sigui profundament modificat i com a mínim
ajornat, per permetre un consens més alt. No seria tampoc una mala
idea que la posada en pràctica de les idees del Govern es fes d'una
manera graduada i pausada. Primer perquè els alumnes que arriben a
secundària ja tinguessin un cert bagatge d'ensenyament en anglès
per afrontar amb més garantia les matèries que es fessin en aquesta
llengua a secundària i, en segon lloc perquè els professors
poguessin acreditar i millorar la seva competència lingüística en
anglès.
No sé si la nova
consellera ciutadellenca coneix els estudis elaborats pel Departament
de Filologia Catalana i Lingüística General, Llengua i escola
(2012) i l'elaborat pel Departament de Pedagogia Aplicada i
Psicologia de l'Educació, Sobre el model lingüístic escolar de
les Illes Balears (2013). Si no és així convindria, que els
llegís amb atenció. Els arguments de tipus identitari -fer
l'ensenyament en català perquè aquesta és la llengua pròpia-
és un argument de pes que fa servir qualsevol país normal. Però no
és l'argument principal. La principal raó de l'ensenyament en pla,
com diria la consellera,
de la immersió lingüística en
pla, és la seva eficàcia
pedagògica perquè
assegura l'objectiu irrenunciable del nostre sistema educatiu que no
és altre que la plena competència comunicativa en les dues llengües
oficials. Dit altrament: l'ensenyament desequilibrat a favor del
català és la manera d'aconseguir un equilibri en l'ús social entre
les dues llengües. Els resultats de les diverses avaluacions així
ho avalen. Aquesta paradoxa s'explica senzillament perquè la llengua
catalana no es troba en equilibri amb el castellà, sinó més tost
en una franca minorització, amb greus problemes de ser present en
molts àmbits. Es tracta
que tothom domini els dos idiomes perquè no s'obligui a ningú a
abandonar la llengua pròpia perquè una part de la població no en
té competència i així ser veritablement lliures a l'hora d'usar
les llengües. Si no es fa així es condemna a la llengua pròpia a
estar cada vegada més arraconada als àmbits de la intimitat (a què
em sona açò?).
Un
dels símptomes d'aquesta situació és la qualitat de l'idioma,
farcit de castellanismes, més acusat entre les generacions joves. En
don fe com a professor de català només escoltant els meus alumnes.
La pèrdua de genuïnitat del català és avui tan manifesta que en
algunes ocasions es té la impressió d'assistir a una autèntica
dialectalització de la parla, com un pidgin entre català i castellà
que de forma burlesca es referim
com a catanyol. Bé idò,
entre les modalidades insulares
i el catanyol que s'escampa entre els joves, només ens falta que la
llengua estrangera que aprenguin els nostres alumnes sigui
l'espanglish
o inglañol. El
panorama és bastant desolador.