perdre la xaveta

Hem perdut la xaveta. L'altre dia una molt important representant política, en l'enèsima presentació del mateix projecte, deia més o menys que l'auditori que es començava a edificar seria una gran aposta per a l'oferta complementària del turisme. Vaig quedar de pedra, perquè la construcció d'un equipament cultural, tot i que sempre serà de profit per al turisme, mai dels mais s'ha de concebre per a l'oferta turística. N'hi ha que pel turisme perden el cul. L'argument esgrimit és ue el turisme a Menorca és la principal font de riquesa i que moltes famílies en depenen. D'acord. Però calcular-ho tot en funció del turisme és un greu error. La darrera de les fetes és del Consell Insular, que per justificar inversions per a l'oferta complementària (em fa gràcia l'expressió "oferta complementària") vol dedicar més pressupost a un Festival Internacional de Música promogut per una empresa privada que el dedicat a molts altres esdeveniments culturals de llarga tradició a l'illa. Açò és perdre la xaveta. Posats a comparar inversions, en Bep Portella, sempre atent, deia que el pressupost assignat a aquesta empresa privada era el que dedicaven els ajuntaments d'Alaior, Ferreries, Es Mercadal i Es Migjorn Gran, tots junts, a la cultura durant tot l'any. És esfereïdor. Si el Consell té les peles - els euros- per a tot açò, no seria mala idea dedicar-la a altres afers més urgents i necessaris.

Fa poc s'ha presentat el programa de la XXXI Escola d'Estiu del Moviment de Renovació Pedagògica. Una proesa en els temps tèrbols que vivim. Té un pressupost de 11.000 euros. Cada any tenen els mateixos problemes de finançament, per a una tasca que crec important. Idò bé, resulta que el Consell de Menorca, que em pensava que era d'esquerres, és capaç de gastar-se el doble per a quatre dies d'escola de vela per a infants. És clar que està bé fer escola de vela. Però em semblarà molt millor de gastar-hi els doblers quan l'Escola d'Estiu per a Ensenyants no tengui les dificultats que té cada any per manca de suport institucional.

Cadscú posa les prioritats en diferents aspectes, per favor. Però perdre el cul pel turisme fins a hipotecar tota l'actuació política, ja passa de mida. Crec, ho podeu ben creure, que els lobbys turístics fan de les seues i els polítics hi van de rossec, amb l'inestimable suport dels mitjans de comunicació que tot el temps comuniquen la dependència i esbomben alarmes contínues sobre l'economia illenca. Perdre el cul.

Mecenes

Ja fa uns anys es va morir l’últim mecenes de Menorca. L’herència que va deixar en la fundació perquè continués el seu mecenatge ha esdevingut un guirigall de desavinences, nombres foscos, acusacions al jutjat, intervenció de la Conselleria i ben poca activitat cultural de signe altruista. El senyor Fernando Rubió i Tudurí, el cavaller i la fortuna, tal com el va batejar Pau Faner en una biografia novel·lada de l'empresari farmacèutic, va ser un dels poquíssims exemplars de mecenes: aquell que inverteix els seus diners en activitats que no reporten beneficis econòmics sinó que revesteixen de prestigi la persona o la institució que representen.

Ara es parla més aviat de patrocinadors i tendeixen a lluir els seus diners en l’esport, pensant que així tenen més incidència publicitària, i per suposat que l'encerten. Algunes poques empreses es fan patrons del Teatre Principal, alguna família paga un premi de pintura anual, una altra sosté espais culturals i poc més. A Menorca no tenim costum de mecenatge, malgrat que hi hagi autèntiques fortunes. Per què? Perquè la idea de mecenatge és pròpia de la burgesia il·lustrada i les fortunes actuals no provenen de la reduïda burgesia il·lustrada maonesa del finals del s. XVIII. Els nostres rics d’ara són en general un grup social d’una generació que no ha mostrat gaire interès pels afers culturals.

El mecenatge cultural no dóna gaire crèdit. Més aviat és vist amb condescendència. I amb açò ets gastes es doblers? No conec cap cas de potentat que es dediqui al foment de joves artistes, a través de beques, d’estades a l’estranger...Sembla que s’han acabat els temps dels honors filantròpics per amor a l’art. Segurament les institucions públiques supleixen avui la tasca dels antics mecenes. Però és ben cert que molts esdeveniments culturals només són possibles per la “desinteressada” aportació de capitals privats. Potser els capitals menorquins s’han deslocalitzat i ja no se senten deutors amb la pròpia cultura. Potser. Trob una llàstima que les fortunes fetes amb l'esforç dels menorquins tengui tan poca incidència en la vida cultural de l'illa.