dissabte, 19 de juliol de 2008
perdre la xaveta
Fa poc s'ha presentat el programa de la XXXI Escola d'Estiu del Moviment de Renovació Pedagògica. Una proesa en els temps tèrbols que vivim. Té un pressupost de 11.000 euros. Cada any tenen els mateixos problemes de finançament, per a una tasca que crec important. Idò bé, resulta que el Consell de Menorca, que em pensava que era d'esquerres, és capaç de gastar-se el doble per a quatre dies d'escola de vela per a infants. És clar que està bé fer escola de vela. Però em semblarà molt millor de gastar-hi els doblers quan l'Escola d'Estiu per a Ensenyants no tengui les dificultats que té cada any per manca de suport institucional.
Cadscú posa les prioritats en diferents aspectes, per favor. Però perdre el cul pel turisme fins a hipotecar tota l'actuació política, ja passa de mida. Crec, ho podeu ben creure, que els lobbys turístics fan de les seues i els polítics hi van de rossec, amb l'inestimable suport dels mitjans de comunicació que tot el temps comuniquen la dependència i esbomben alarmes contínues sobre l'economia illenca. Perdre el cul.
dissabte, 5 de juliol de 2008
Mecenes
Ja fa uns anys es va morir l’últim mecenes de Menorca. L’herència que va deixar en la fundació perquè continués el seu mecenatge ha esdevingut un guirigall de desavinences, nombres foscos, acusacions al jutjat, intervenció de la Conselleria i ben poca activitat cultural de signe altruista. El senyor Fernando Rubió i Tudurí, el cavaller i la fortuna, tal com el va batejar Pau Faner en una biografia novel·lada de l'empresari farmacèutic, va ser un dels poquíssims exemplars de mecenes: aquell que inverteix els seus diners en activitats que no reporten beneficis econòmics sinó que revesteixen de prestigi la persona o la institució que representen.
Ara es parla més aviat de patrocinadors i tendeixen a lluir els seus diners en l’esport, pensant que així tenen més incidència publicitària, i per suposat que l'encerten. Algunes poques empreses es fan patrons del Teatre Principal, alguna família paga un premi de pintura anual, una altra sosté espais culturals i poc més. A Menorca no tenim costum de mecenatge, malgrat que hi hagi autèntiques fortunes. Per què? Perquè la idea de mecenatge és pròpia de la burgesia il·lustrada i les fortunes actuals no provenen de la reduïda burgesia il·lustrada maonesa del finals del s. XVIII. Els nostres rics d’ara són en general un grup social d’una generació que no ha mostrat gaire interès pels afers culturals.