Trampes i travetes
del Decret de trilingüisme
Francesc Florit Nin
El Govern
Balear acaba de publicar el Decret de Tractament Integrat de
Llengües, TIL, popularment anomenat també decret de trilingüisme
perquè fa del català, castellà i anglès llengües vehiculars de
l'ensenyament, és a dir que es donaran en cadascuna d'aquestes tres
llengües els continguts de les matèries no lingüístiques com
història, ciències, matemàtiques... També el podríem anomenar
Decret de les Travetes a la Llengua Pròpia, TLP, perquè de fet
comportarà la desaparició de la immersió i la rebaixa del català
en el sistema educatiu, l'únic àmbit social on s'havia aconseguit
parcialment avenços en la normalització de la llengua catalana.
Fins ara
l'escola assegura que tots els alumnes surtin competents en els dos
idiomes oficials, que és la finalitat a què aspira l'educació del
país. Amb la immersió lingüística a Primària i el català com a
llengua predominant a Secundària, s'acompleix amb èxit l'objectiu.
El decret TIL suplirà l'actual decret de mínims que indicava que
almenys el 50% del currículum s'ha de fer en català. Per quines
raons aquest canvi? En l'exposició de motius del decret TIL es dóna
per fet que la llengua catalana i castellana es troben en les
mateixes condicions, es parla d'igualtat i se sobreentén que el
català ja està normalitzat. També es fa referència a les
sentències del tribunals espanyols sobre les llengües a l'educació.
Tot plegat es traça un camí de canvi en la política lingüística
a l'àmbit educatiu, com ja s'ha fet en altres àmbits de la vida
pública. Tanmateix ni el català està normalitzat (sembla una broma
afirmar el contrari com fa el conseller d'Educació), ni hi ha
igualtat de condicions entre les dues llengües ni el Tribunal
Constitucional han desbancat la immersió lingüística en català.
Els tribunals tampoc no han dit que el català i el castellà s'han
d'igualar en el percentatge com a llengües vehiculars. El tribunal
Constitucional en les sentències 84/1986, 195/1989, 19/1990 i
337/1994, així com les polítiques emanades de la carta Europea de
les Llengües, avalen la immersió lingüística en la llengua
pròpia. Les sentències dictades pel Tribunal Superior indiquen que
el castellà ha de ser també llengua vehicular, cosa que a les
Balears ja ho és. El decret TIL del govern Bauzà no se sustenta per
tant en sentències ni en resultats ni en criteris pedagògics. Els
motius vertaders són de caràcter ideològic. Aquests governs
conservadors d'aquí i de Madrid no poden tolerar que la nostra
llengua autòctona sigui l'habitual, la preponderant, la principal,
la més vehicular que la llengua de l'estat dins les aules. Per açò
volen espanyolitzar els alumnes catalans, perquè consideren que tal
com som, parlant català i tenint altres referents, amb una altra
cultura diferent de la seva, no som espanyols, o no ho som prou!
El decret
TIL fa una mirada esbiaixada de la realitat perquè la llengua
catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears, tal com indica
l'Estatut, no hi té cap consideració. Només hi té la consideració
com a llengua oficial, com ho és també la llengua castellana, de
manera que les igualen en el tractament curricular, i d'aquí se'n
deriva tota la tampa. Però la llengua castellana no és llengua
pròpia, perquè una llengua pròpia és l'assentada històricament
en un territori. Però temps al temps, no hi falta res perquè el PP
pitgi perquè el castellà també es consideri llengua pròpia de les
Illes Balears, com ja prediquen alguns dels seus mandataris, i
llavors ja no hi tindran més entrebancs.
Aquesta
és la línia actual que pren el Tribunal Constitucional en la
darrera sentència del 2010: prescindeix de la consideració de
llengua pròpia del català i en fa una lectura completament nova del
que havia fet abans, una lectura conservadora, més polititzada,
recentralitzadora i uniformitzadora. Diria que són sentències
contra qui som. D'altra banda, el TIL també ignora la realitat
sociolingüística de Catalunya i Balears, on només una minoria
(però molt minoria) ha reclamat el dret de l'ensenyament en
castellà. No és que es negui aquest dret, sinó que s'empra com a
palanca per canviar tot el sistema i així perjudicar la immensa
majoria dels pares que ja han optat per l'ensenyament en la llengua
pròpia, en un clar exercici de seny, perquè hi veuen més garanties
i cap inconvenient ni perill per cap de les dues llengües, sinó tot
el contrari, avantatges.
L'ensenyament
de les llengües respon a la condició de la doble oficialitat
del català i del castellà. En canvi l'ensenyament en la llengua es
fonamenta en la condició de llengua pròpia, de la llengua
autòctona, que només és una. Tots els països regulen
l'ensenyament en la llengua del país, cosa que resulta gairebé
tautològica. L'ensenyament d'una llengua estrangera és una opció
educativa que adopten la majoria de les escoles i que respon al seu
interès de llengua útil per al món laboral, com és l'anglès
actualment com a llengua franca d'ús internacional. Però una altra
qüestió ben a part és la decisió d'usar en algunes matèries
curriculars altres llengües diferents a l'autòctona per vehicular
els continguts escolars. El tractament integrat de llengües és una
metodologia didàctica molt eficient per aprendre idiomes en l'àmbit
escolar. Aquest és l'enfocament que fan diversos programes que
porten a terme molts centres (el conveni amb el British Council a
Primària, les Seccions Europees a Secundària). Aquestes decisions
es prenen per reforçar l'aprenentatge segons els resultats
obtinguts. Cada centre té la seva idiosincràsia i l'alumnat de cada
centre pot ser ben diferent en la seva composició sociolingüística.
En alguns se necessita reforçar el castellà perquè és ubicat en
una zona de gran vitalitat lingüística de la llengua autòctona.
D'altres necessitaran reforçar el català per les raons contràries.
El que és segur ara per ara és que allò que cal reforçar és més
el català que el castellà en la majoria de les situacions. Tots els
nostres alumnes dominen força bé el castellà, en canvi tenim molts
alumnes, cada vegada més, que no dominen prou bé el català, tal
com indiquen els resultats. I aquest és el criteri que hauria de
regir la política educativa. Pel que fa a l'anglès, el seu reforç
pot venir de moltes maneres, especialment metodològiques, de ràtios
d'alumnes per aula, de formació docent, etc. Però no pot ser que
sigui l'excusa per arraconar la llengua catalana.
El
problema no és que el castellà i l'anglès siguin també llengües
vehiculars. De fet ja ho són en molts de centres, com el Quadrado,
com el Cap de Llevant, cert és que de forma parcial perquè no
abasta tot l'alumnat en el cas de l'anglès de les Seccions Europees.
El problema és que es faci de forma indiscriminada, generalitzada i
sense avals ni garanties que justifiquin el desbaratament que
suposarà el TIL. Personalment crec que és bo que es faci alguna
matèria en castellà i en anglès, però mai en la mateixa proporció
amb el català perquè aquesta pretesa igualtat condemna a cures
intensives la nostra llengua. La ironia de tot plegat és veure com
en alguns centres, centres on van estudiar el president Bauzà i el
conseller Bosch, feien, i deuen seguir fent, ben poc ensenyament en
català, incomplint durant anys el Decret de Mínims. Deu ser per açò
que el català que presenta l'Il·lustríssim José Ramón Bauzá és
tan pobre i tan desbaratat que fa empegueir. Potser amb aquest
exemple, el seu, ens indica el camí a fer: incomplir la normativa
que ara vol imposar?
És trist
veure que els més malparats d'aquest decret TIL seran els alumnes
castellanoparlants, sobretot aquells que viuen en zones on la llengua
catalana ha desaparegut del paisatge social com Palma i Eivissa...i
Maó?, i zones de forta immigració, un entorn social que no ha
tingut l'oportunitat de la integració perquè els governs no han
duit a terme cap tipus d'iniciativa seriosa per acollir
lingüísticament l'allau d'immigració, que és el 20% de la
població. El percentatge més alt de tot Espanya, una població que
se suma a les immigracions espanyoles de les passades dècades i que
en total sumen més de la meitat de la nostra població, amb greus
mancances de domini dels dos idiomes oficials. Aquests alumnes
tindran no poques dificultats per aprendre a parlar el català en una
escola que no tengui aquesta llengua com la llengua habitual i
majoritària. Perquè l'escola en català és sovint l'únic lloc on
els fillets i els adolescents tenen l'oportunitat d'usar i practicar
la llengua d'aquestes illes. En realitat és la música de sempre:
només s'exigeix de ser bilingües els catalanoparlants, perquè els
castellanoparlants no cal que ho siguin, no cal que n'aprenguin, ja
no el necessiten ni tan sols per treballar a l'administració
pública. L'efecte d'aquesta política educativa és nefasta i
empobreix el país ja que obliga a canviar al castellà contínuament
perquè bona part dels nostres ciutadans no seran competents en
català. Un efecte devastador que fa del català una llengua
residual. Si els nostres polítics no veuen açò o són cecs o són
uns irresponsables o tenen una mala bava increïble.
Així les
coses, posar en un mateix nivell de competència llengües en
situacions tan desiguals resulta pel cap baix injust. Seria com fer
córrer un atleta al costat d'un coix. Perquè coixa està la llengua
catalana en molts àmbits i ben poques coses s'han fet per curar-la.
Si el Govern Balear equipara les llengües a l'educació, també ho
hauria de fer en la justícia, en l'administració de l'estat, en les
forces de seguretat, etc. Per no entrar en àmbits tan deficitaris
com els mitjans de comunicació, l'oci, el món laboral i comercial,
etc.
Una
vegada més assistim a l'aprovació d'una nova normativa que es fa
d'esquena als professionals de l'educació. Tant el decret TIL com
l'avantprojecte de llei del ministre Wert s'han fet sense consultar,
sense consensuar, i més greu encara, en contra de l'opinió del
gruix de la comunitat educativa. Fins i tot les associacions de
directors de primària, de secundaria i d'aduts, tots en bloc i sense
excepcions han rebutjat en un comunicat aquest decret TIL. Com es
podrà implantar el decret amb els equips directius en contra? No
resulta estrany aquesta manera de procedir de qui es caracteritza pel
menyspreu cap als professors i la desconfiança en la participació.
El decret TIL a més s'estalona en el dictamen del Consell Consultiu
aprovat per 5 membres i amb el vot en contra de 4, la qual cosa
indica fins a quin punt aquest decret és feble. Si no es retira
aquest decret, el més probable és que sigui retirat per un canvi de
govern. I així anam, de canvi en canvi, sense pacte educatiu, cada
cop amb el país més radicalitzat en els extrems, marejant el
sistema, incapaços de posar-se d'acord amb uns mínims per a una
tema tan transcendent com és l'educació.
El decret
TIL és tanmateix el resultat in extremis de fracassos continuats de
la Conselleria. Li va sortir malament la lliure elecció de llengua
per part dels pares; es va enfrontar al Consell Escolar de les Illes
Balears fins que el va desbaratar per posar-ne dels seus; té tota la
docència en contra i les associacions de directors tant de primària
com de secundària de totes les illes han mostrat un clar rebuig a
l'actuació de govern; vagues contínues, manifestacions constants;
mesa de negociacions amb sindicats de docents trencada; lleis de
símbols per tallar la llibertat d'expressió; conflictivitat laboral
amb els docents; etc. Un fracàs rere l'altre.
No hi ha
desgraciadament debat pedagògic sinó debat ideològic. És molt
probable que l'anticatalanisme del PP sigui una cortina de fum per
desviar l'atenció dels problemes greus que patim. Tot fa pensar que
aquest decret i la llei educativa Wert amaguen els aspectes més
importants per a la millora de la qualitat educativa: la qualitat del
servei, les metodologies eficients, els valors de la integració, la
cohesió entre ciutadans, la confiança i l'esforç. L'escola és
com un laboratori on s'experimenta precisament les actituds i els
coneixements per al futur teixit social en un model que voldríem de
cooperació i de convivència.