(article aparegut dia 5 de març al Diario Menorca, com a Acció Cultural de Menorca)
Permeteu-nos
aquest derivat, un neologisme que algun dia podria bé formar part
dels ismes que alimenten les tendències, les ideologies, afectes i
afinitats que marquen les persones insignes i els seus pensaments
força. Mollisme, derivat de Moll, seria el corrent d'acció que
continua les passes de l'obra i l'actitud de constància i
rigorositat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes a les
Illes Balears que va emprendre l'il·lustre filòleg menorquí
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella 1903-Palma 1991).
Creiem que els menorquins encara no som prou conscients de la
transcendència de l'obra d'en Moll. És cert que l'hem nomenat fill
il·lustre a l'ajuntament de Maó, Medalla d'Or de Ciutadella i una
infinitat de títols i reconeixements d'arreu. Però ara Menorca té
una nova oportunitat per ampliar la seva admiració envers un dels
homes més decisius per al redreçament lingüístic i cultural del
nostre poble.
S'acaba
de crear la Institució Francesc de Borja Moll, una nova entitat
fundada per continuar amb la tasca del nostre filòleg, una
iniciativa de la societat civil de les Illes Balears per preservar el
seu llegat, com és la riquesa patrimonial de l'Editorial Moll que es
trobava en greu perill, la continuïtat de la magna obra del
Diccionari català-valencià-balear que ha de cercar els formats que
responguin a la societat de la informació actual, l'actualització i
renovació en la recerca filològica, i sobretot l'esperit incansable
i amorós del qual sempre va fer gala, fins i tot en els moments més
terribles del franquisme que ens liquidava com a poble. El mollisme
així es definiria com el posicionament ferm en la defensa del nom i
del sentit d'un dels pares fundadors del poble que ara som.
Un
dels propòsits de la Institució nounada és la de crear a la ciutat
natal de Borja Moll un centre d'interpretació de la seva obra.
Binissalem té la Casa Llorenç Villalonga, Santanyí té el Centre
de Poesia Contemporània Bali Bonet, Deià té la Casa Robert Graves,
Manacor té la Institució Pública Antoni M. Alcover, Pollença per
Costa i Llobera,... Ciutadella per Borja Moll. Ja és hora que,
després de quinze anys de la mort de Francesc de B. Moll, disposem
d'un centre memorial que difongui la seva immensa tasca. Ciutadella
ha de figurar en el mapa del mollisme, i convertir-se en alguna cosa
més que la ciutat natal de Moll.
En
paraules d'un dels fundadors de la Institució F. de B. Moll, Miquel
Àngel Lleuger: «El grup de gent que ha constituït l’entitat
privada i sense afany de lucre Institució Francesc de Borja Moll
renovam els vots ovidians de tenacitat. Volem ser la gota que forada
la roca de l’atzucac a què, malauradament, havia arribat el llegat
de can Moll. Ens anima la voluntat de preservar aquest patrimoni de
valor incalculable i de donar-li nova vida. Volem que obres com les
Rondalles d’en Jordi des Racó continuïn editant-se i circulant,
volem que el Diccionari trobi els millors mitjans de difusió, i
volem que els centenars de milers de llibres de can Moll continuïn a
l’abast dels lectors. Volem, també, honorar la figura del nostre
lingüista més il·lustre. Només ho podrem fer si tenim l’ajuda i
la complicitat de les persones que estimen el país i la llengua»
El
mollisme que propugnam està fet de la mateixa pasta bonhomiosa del
ciutadellenc. Amb un somriure sempre als llavis perquè va carregat
de raó i de convicció. Amb la feineria de sempre ja que els
propòsits són nobles i plens de dignitat; perquè la matèria amb
què es treballa és l'essència mateixa de poble, el vehicle que
condueix la identitat de qui som. Però més enllà d'aquestes
paraules grandiloqüents, fàcils de dir, comportem-nos com el
mestre: fets i obres. La ciutadania, a través de la societat
organitzada i amb el suport de les institucions ha de fer possible
l'empresa de salvar aquest patrimoni i donar continuïtat al llegat.
Aquells que ara es postulen com els grans defensors de la parla
menorquina i que la volen segregada de la llengua catalana, farien bo
de llegir l'obra de Francesc de B. Moll per deixar de dir disbarats.
No cal dir que el gonellisme, que ell tant va combatre, ha pres una
nova careta, però que continuen amb la mateixa ofuscació contra la
unitat idiomàtica de la llengua catalana, basada en els prejudicis i
la ignorància i, cosa encara pitjor en la mala idea de fer perillar
la pervivència de la nostra singularitat. Francesc de Borja Moll els
diria el mateix que va dir-los el 1972.