Mollisme

(article aparegut dia 5 de març al Diario Menorca, com a Acció Cultural de Menorca)

Permeteu-nos aquest derivat, un neologisme que algun dia podria bé formar part dels ismes que alimenten les tendències, les ideologies, afectes i afinitats que marquen les persones insignes i els seus pensaments força. Mollisme, derivat de Moll, seria el corrent d'acció que continua les passes de l'obra i l'actitud de constància i rigorositat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears que va emprendre l'il·lustre filòleg menorquí Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella 1903-Palma 1991). Creiem que els menorquins encara no som prou conscients de la transcendència de l'obra d'en Moll. És cert que l'hem nomenat fill il·lustre a l'ajuntament de Maó, Medalla d'Or de Ciutadella i una infinitat de títols i reconeixements d'arreu. Però ara Menorca té una nova oportunitat per ampliar la seva admiració envers un dels homes més decisius per al redreçament lingüístic i cultural del nostre poble.

S'acaba de crear la Institució Francesc de Borja Moll, una nova entitat fundada per continuar amb la tasca del nostre filòleg, una iniciativa de la societat civil de les Illes Balears per preservar el seu llegat, com és la riquesa patrimonial de l'Editorial Moll que es trobava en greu perill, la continuïtat de la magna obra del Diccionari català-valencià-balear que ha de cercar els formats que responguin a la societat de la informació actual, l'actualització i renovació en la recerca filològica, i sobretot l'esperit incansable i amorós del qual sempre va fer gala, fins i tot en els moments més terribles del franquisme que ens liquidava com a poble. El mollisme així es definiria com el posicionament ferm en la defensa del nom i del sentit d'un dels pares fundadors del poble que ara som.

Un dels propòsits de la Institució nounada és la de crear a la ciutat natal de Borja Moll un centre d'interpretació de la seva obra. Binissalem té la Casa Llorenç Villalonga, Santanyí té el Centre de Poesia Contemporània Bali Bonet, Deià té la Casa Robert Graves, Manacor té la Institució Pública Antoni M. Alcover, Pollença per Costa i Llobera,... Ciutadella per Borja Moll. Ja és hora que, després de quinze anys de la mort de Francesc de B. Moll, disposem d'un centre memorial que difongui la seva immensa tasca. Ciutadella ha de figurar en el mapa del mollisme, i convertir-se en alguna cosa més que la ciutat natal de Moll.

En paraules d'un dels fundadors de la Institució F. de B. Moll, Miquel Àngel Lleuger: «El grup de gent que ha constituït l’entitat privada i sense afany de lucre Institució Francesc de Borja Moll renovam els vots ovidians de tenacitat. Volem ser la gota que forada la roca de l’atzucac a què, malauradament, havia arribat el llegat de can Moll. Ens anima la voluntat de preservar aquest patrimoni de valor incalculable i de donar-li nova vida. Volem que obres com les Rondalles d’en Jordi des Racó continuïn editant-se i circulant, volem que el Diccionari trobi els millors mitjans de difusió, i volem que els centenars de milers de llibres de can Moll continuïn a l’abast dels lectors. Volem, també, honorar la figura del nostre lingüista més il·lustre. Només ho podrem fer si tenim l’ajuda i la complicitat de les persones que estimen el país i la llengua»

El mollisme que propugnam està fet de la mateixa pasta bonhomiosa del ciutadellenc. Amb un somriure sempre als llavis perquè va carregat de raó i de convicció. Amb la feineria de sempre ja que els propòsits són nobles i plens de dignitat; perquè la matèria amb què es treballa és l'essència mateixa de poble, el vehicle que condueix la identitat de qui som. Però més enllà d'aquestes paraules grandiloqüents, fàcils de dir, comportem-nos com el mestre: fets i obres. La ciutadania, a través de la societat organitzada i amb el suport de les institucions ha de fer possible l'empresa de salvar aquest patrimoni i donar continuïtat al llegat. Aquells que ara es postulen com els grans defensors de la parla menorquina i que la volen segregada de la llengua catalana, farien bo de llegir l'obra de Francesc de B. Moll per deixar de dir disbarats. No cal dir que el gonellisme, que ell tant va combatre, ha pres una nova careta, però que continuen amb la mateixa ofuscació contra la unitat idiomàtica de la llengua catalana, basada en els prejudicis i la ignorància i, cosa encara pitjor en la mala idea de fer perillar la pervivència de la nostra singularitat. Francesc de Borja Moll els diria el mateix que va dir-los el 1972.