dimarts, 16 de setembre del 2008

extra, extra escolar

Atenció extraescolar


El president Zapatero es torna a equivocar: es va equivocar amb el pla de retorn dels immigrants i en la contractació en origen. S'equivoca a traslladar la crisi econòmica als ajuntaments. Perquè els ajuntaments són, de tota l'escala institucional, els que més fan i els que més necessiten i, gosaria a dir que també són, amb excepcions -iben properes a ponent- els que millor gestionen els doblers públics. Perquè...un ajuntament s’encarrega de pràcticament tot. Als ajuntaments els ha passat el mateix que els ha passat als mestres de les escoles: que se’ls ha carregat de responsabilitat i de feines però no dels recursos necessaris per a fer-les amb una certa garantia d’èxit. Quan els pares renuncien a tasques pròpies de l’educació dels fills, aleshores l’escola ha de suplir-los malgrat tot. Quan els ciutadans renuncien a la seva responsabilitat ciutadana, aleshores s’exigeix a l’ajuntament que se’n faci càrrec. Record que quan era al·lot la gent fregava les voreres de davant les cases. Ara ningú no ho fa, i si estan molt brutes es culpa de l’ajuntament.

Els ajuntaments han de fer front a molts problemes. Fa només pocs anys que ni es parlava de política infantil i juvenil. L’atenció extraescolar dels nostres al·lots es reduïa a oferir-los quatre activitats. Ara el gruix és considerable. Escoles municipals de tot tipus, clubs d’esports de tota classe, albergs i acampades, discomanies i forahores, ludoteques. Fins i tot tenim plans estratègics de joventut, d’infància, projectes educatius, programes específics com obrint portes, i un munt de coses més.

Així i tot sembla que no basta. Els pares demanen què feim dels al·lots quan acaben l’horari escolar. La solució senzilla és omplir-los d’activitats, barates, senzilles, perquè estiguin entretinguts. És probable que alguns dels problemes que té la infància i la joventut no trobin una resposta adequada en els serveis municipals per la simple raó que no és el lloc adequat per atendre-ho. Em sona una mica estrany parlar de “política d’infància”. He pensat que la qüestió no és tant manca d’idees sinó ganes de dur-les a la pràctica. Si alguns bergants en fan de grosses durant els caps de setmana, és perquè l’ajuntament no té una bona política de joventut?

Demanam massa a les escoles? i en algunes ocasions demanam massa als ajuntaments?