teoria de la paret seca

Ho repetirem. Allò que configura d’una manera fonamental el paisatge de Menorca és la trama infinita de paret seca. Vista a vol d’ocell és una retícula impressionant que dibuixa tota la geografia illenca. La seva presència tan aclaparadora ens ha acostumat els ulls i miram la paret seca com una cosa inevitable, gairebé invisible, de manera que no hi concedim la importància que té. La seva preservació és la nostra obligació. El seu valor és immens, tant que no hi cap a la calculadora. Fem nombres a la fantàstica: si haguéssim de pagar la paret seca construïda a Menorca a preu de mercat dels parededors, al voltant dels 15 € el metre lineal, multiplicat pels milers de quilòmetres construïts...donaria un valor astronòmic.

Donar a fer paret seca és car. Però qui s’hagi posat mai a aixecar un petit enderrossall ho entén tod’una. És difícil, és feixuc, és llemuc, per cada pedra que col·loques te’n cauen tres. Decidit a millorar-ne la tècnica, vaig demanar com ho havia de fer. De la conversa breu en vaig extreure una teoria de la paret seca basada en sis principis. 1r. encaixar la pedra entre les altres com en un trencaclosques, 2n. entravessar en sentit perpendicular, 3r. tombar-la cap a l’interior de la paret, 4t. falcar-la per davall perquè no balli, 5è escairar-la en la cara externa perquè quedi encarada., 6è reblir l’enmig sense que quedin buits. La cosa té dallonses perquè aquests sis principis actuen a la vegada i s’aplica per a cada una de les pedres exteriors de la paret. Si no es fa així es ben segur que la paret caurà. La vida és plena d’enderrossalls.

Ara ja en sabem la teoria. Caldrà posar-la en pràctica. Però com sol passar en tots els àmbits de l’art, per molta teoria que sàpigues, açò no et garanteix saber fer paret seca. És tot un art, que s’ha de practicar fins rebentar-te l’esquena i acabar amb fregues a la zona lumbar. De moment no hi tenc gens de traça.