Què dirà un fill de son pare!

El poema que em vas enviar...

El poema que em vas enviar "Regal de llum" és molt representatiu de la teva creativitat, a la qual molt poc a poc em vaig acostant. El teu ull és profund, complex, alhora senzill i, sempre, orgànic, del fang de la terra. En Lau, de fet, no està tant enfora de tot aquest món d'il·luminacions i colors. L'altre dia, en una exposició oral de geografia, un company de classe va explicar que antigament (n'hi queden pocs exemples avui en dia) a la Xina un pintor no es podia concebre sense la paraula. Abans, els pintors xinesos sempre eren al mateix temps pintors, poetes i cal·lígrafs. Les tres activitats eren mirades de forma unitària. Crec que la teva figura s'apropa molt en aquesta forma d'entendre l'art. Ets un pintor xinès tradicional, tan abstracte com ho és l'argila i les copes dels arbres. Les formes no són gratuïtes. No pots entendre els teus quadres sense els poemes, els teus poemes són mirades als quadres, la teva lletra dels dietaris és cal·ligrafia pura i les pàgines s'omplen de dibuixos i lletres en moviment. Mai t'has pogut estar d'incloure petits poemes sobre les taules i les teles o d'il·lustrar amb borinots els quaderns de l'obrador. Record els teus preciosos llibres de cal·ligrafies, de coreografies lletrades, de vocabularis pictòrics, de gestos i paraules. Tot junt. Tot en un. Que més es pot demanar?

A més, com abans, recuperes. Recuperes les arrels, recuperes la quotidianitat dels teus entorns, na Tònia, en Lau, les tanques, animals, plantes, roques, platges, tempestes de tardor i berenetes d'estiu. No hi falta res. Un món sencer en una vida lluminosa. Regal de llum és un títol perfecte que engloba grans significats. La llum sempre t'ha fascinat, és el que ens permet veure i entendre. Almenys a nosaltres. Aquest poema de les cares és molt polit. Encara no m'he acabat el poemari de l'obrador que vas enviar. Aquí a Barcelona no trob el ritme adequat per entrar en tot aquest món que ens regales. A mi em serveix per tornar de tant en tant, amb una precisió mil·limètrica, al petit univers de les tanques i al cosmos reduït del mar i les terres de casa nostra. També per estar amb vosaltres. Els poemes són un pont per a mi, un pont profund i dolç.

No res, Xec. Et volia fer la lloança que et mereixes. El poema em va fer pensar en això dels pintors xinesos (supòs que també japonesos). A tu sempre et diuen que fas un art zen o d'estètica japonesa, però supòs que la teva relació espiritual amb els paisatges que estimes i que has arribat a conèixer amb tanta lucidesa van més enllà d'una estètica, d'una formalitat, parteix més de base, la manera d'entendre l'expressió.

Els colors, les paraules, les línies, moviments gestuals de l'escriptura, els significats de les lletres i les plantes.

Que vagi de gust, monpare!

Xerram prest, una besada a tothom!

Macià.