errat de comptes

Ens pensàvem que amb el restabliment de la democràcia, teníem les llibertats conquerides, com aquell que una volta dutxat es pensa que anirà net tota la vida. Ja veim que no. Les llibertats democràtiques i les conquestes de dret social s’han de conquistar cada dia i no és suficient. També ens pensàvem que una volta aprovada la llei de normalització de la llengua pròpia, la cosa aniria encarrilada cap al ple ús social del català. Anàvem errats de comptes. Cada legislatura ens toca de nou defensar principis elementals: que la llengua pròpia és la llengua catalana, la territorial, la històrica, que la seva salvaguarda implica fer-la llengua comuna d’ús social, que les disposicions afirmatives sobre el català són imprescindibles per redreçar un tractament històric de prohibicions i persecucions. Ara els abanderats contra la llengua catalana es diuen Ciudadanos a Menorca i Unión Progreso y Democracia a Espanya i prediquen el bilingüisme (no el seu, el dels altres, que ja ho som per obligació i per necessitat). Resulta com a mínim d’una incongruència impresentable. Volen que els pares puguin escollir en quina llengua han de fer l’ensenyament els seus fills. No diuen com. Hem de fer una escola a part per a ells? També es diuen defensors de la igualtat entre les dues llengües, però mai no els veureu defensar el català. Protesten per qualsevol minúcia comesa contra un castellanoparlant (sense proves) i en canvi callen contra les innumerables discriminacions que patim cada dia els catalanoparlants en moltes instàncies públiques. Els Ciudadanos es manifesten contra el nacionalisme català. Però en el fons ells tenen una mentalitat profundament espanyolista. Diuen també que el castellà està en perill, però ho fan des de la simple impressió subjectiva del seu rodol i no aporten cap dada contrastada, perquè les dades contrastades diuen exactament el contrari, que és la llengua catalana que es troba en perill. Els estudis seriosos indiquen que l’escola en català no va en detriment del nivell de castellà dels alumnes. Però aquestes veritats els incomoden perquè els desfà tot l’argumentari fariseu. Els Ciudadanos menorquins i UPD no pensen que totes les llengües siguin iguals en drets. Els Ciudadanos i UPyD diuen que només els individus tenen drets, no els territoris ni les comunitats. Si açò fora així s’aniria a la punyeta tot l’edifici jurídic internacional, nacional i local, començant per la noció mateixa d’Espanya. Tot plegat és un garbuix del nacionalisme espanyolista més vetust, carregat de contradiccions i que només té per objectiu continuar amb els privilegis del castellà a ca nostra.