Objecció, insubmissió, desobediència

Rosa Parks en ser fitxada

Objecció, insubmissió i desobediència

Francesc Florit Nin

Acció Cultural de Menorca

Les reaccions es multipliquen. Quan la gent se sent ofegada i maltractada és quan es rebel·la. El menyspreu genera indignació i la indignació sovint sol conduir a la defensa dels drets. És l'actitud que va prendre la negra Rosa Parks quan es va negar a cedir el seient de l'autobús a un blanc. Va ser empresonada acusada de pertorbar l'ordre públic, però el fet va encendre la lluita pels drets civils als Estats Units. Ara s'empresonen membres participants al Moviment dels Indignats amb les mateixes acusacions.

Les reaccions contra la política linguicida del català del Govern Balear presidit pel Sr. Bauzá també es poden considerar una lluita a favor dels drets civils. Un dels més importants que és la salvaguarda de la llengua pròpia. Com diu la Declaració Universal dels Drets lingüístics: Article 8

1. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret d'organitzar i gestionar els propis recursos a fi d'assegurar l'ús de la seva llengua en totes les funcions socials.
2. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d'assegurar la transmissió i la projecció futures de la llengua.

No és una reacció minoritària de gent de la ceba. Són manifestacions massives i carregades de raó. Són de tota casta de gent i condició: des de pagesos fins a professors, des d'artistes fins a funcionaris, de joves i jubilats, de polítics i escriptors, des de juristes fins a glosadors. Però el govern actual en fa encara befa. No hi ha pitjor sord que qui no vol sentir. Escoltar la gent del carrer i la veu de la societat civil és una de les primeres condicions de tot polític. El senyors José Ramón Bauzá, Simón Gornés, Rafael Bosch, Carlos Delgado i companyia seran recordats com els executors d'un intent de reduir la llengua catalana a les Illes Balears en una clara aposta per esborrar-la del mapa de la diversitat.

Però les reaccions es multipliquen carregades de raons i d'indignitat per tots els racons d'aquest arxipèlag. Vagues de fam de tres persones jubilades però plenes de coratge. Assemblees de Mestres en català que reben adhesions nombrosíssimes. Campanyes a escoles i instituts a favor de la llengua vehicular. Declaracions de la Universitat de les Illes Balears. Accions lúdiques i festives de suport al català. Manifestacions multitudinàries a Palma. Articles i cartes d'opinió d'associacions de pares, de claustres docents, de consells escolars. Comunicat de la Xarxa Vives d'Universitats, que aglutina totes les Universitats de Catalunya, País Valencià, Balears i Perpinyà. Campanyes com Enllaçats per la llengua, Moviment per la llengua, Paraules Enllaçades, etc. Etc.

Més enllà, tanmateix, de les manifestacions populars d'una gran quantitat d'entitats i associacions d'arreu del país, convé de fixar-nos en les opinions de personalitats per la seva rellevància intel·lectual. És el cas per exemple de n'Aina Moll (Ciutadella 1930), filla major del nostre apòstol de la llengua Francesc De Borja Moll, investida fa uns dies Doctora Honoris Causa per la UOC. Què diu Aina Moll? Que mai ha sofert la llengua catalana un atac tan esfereïdor com el que practica l'actual Govern Bauzá fins al punt de voler-ne la seva eliminació. “Tenim un president que comença a empipar, però no se'n sortirà” ha declarat la filòloga Moll. I no se'n sortirà perquè la ciutadania no li ho permetrà. Aina Moll també pensa que la gent no en fa gaire cas del Sr. Bauzá.

En qualsevol cas, dia 15 i 16 de maig se celebrarà a Palma el seminari Aprendre en català: un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica. Organitzat per la Universitat i per l'Institut d'Estudis Catalans, hi participaran Bernat Sureda, Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB, Ramon Bassa, professor del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB; Bartomeu Cañellas, director de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu; Joan Mallart, catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans; Joan Melià, professor del Departament de Filologia Catalana de la UIB. En donaran les raons i els arguments i els exemples i l'experiència

Quan aquestes raons no siguin escoltades, sempre ens quedarà el recurs de l'objecció a la llei que creiem injusta, tal com va fer Rosa Parks. La insubmissió sempre serà una eina de provada eficàcia quan ens sembli que no tenim res a fer. Sempre tindrem una cosa a fer: desobeir. És de fet el que han practicat durant dècades algunes escoles de la corda conservadora que no van fer ni cas del decret de mínims i només feien en català estrictament l'assignatura de llengua catalana. I mai no els van dir res. Per què ho havien de fer ara a l'inrevés? Continuarem fent ensenyament en català i que venguin a expedientar-nos i a empresonar-nos per desordre públic. Gràcies Rosa Parks per l'exemple.