20 anys de fracàs de la Reserva de
Menorca
Francesc Florit Nin
Es té la percepció que
Menorca a diferència de les altres illes ha sabut preservar la
qualitat mediambiental. Mentida. Pensàvem que la declaració de
Menorca com a Reserva de la Biosfera seria l'oportunitat d'una gestió
sostenible del territori a partir de polítiques respectuoses amb la
biodiversitat, el foment d'energies netes, el transport públic...
Però res de tot açò. O millor dit, ben poca cosa. Els resultats
obtinguts de ser declarats Reserva de la Biosfera d'ençà el 1993
han estat tan migrats que fa pena de dir-ho. Els successius governs
tan de dretes com d'esquerres, tant en l'àmbit estatal com
l'autonòmic i el local, s'han caracteritzat per ser incapaços de
traduir els reptes del programa MaB de la UNESCO en solucions
concretes. Aquesta és la principal conclusió a què han arribat els
tècnics de l'OBSAM, l'observatori ambiental que analitza els
indicadors.
L'avaluació
final dels 20 anys de la declaració és decebedora: “després
de 20 anys, Menorca no disposa d'una gestió de la sostenibilitat
diferenciada de la resta de l'arxipèlag. Els avenços en
investigació i coneixement no s’han traduït en una gestió
eficient vers la sostenibilitat. El fet de ser Reserva de Biosfera no
ha servit, fins ara i amb algunes excepcions, per posar en marxa
mesures o instruments d'actuació específiques. Encara més: els
principals indicadors mostren que no s'ha aconseguit superar la
contraposició existent entre desenvolupament econòmic i conservació
dels recursos naturals, i que s'ha avançat molt poc en el model
invers, aquell en el qual benestar i qualitat de vida no s'haurien
d'acompanyar necessàriament de major pressió sobre els ecosistemes,
els recursos i el patrimoni cultural”.
Diguem-ho
per tant ben clar, estam davant d'un gran fracàs polític. Menorca
no es pot presentar com a exemple, ni tenim cap experiència que
pugui servir de model extrapolable per a la sostenibilitat. Gairebé
tots els indicadors mesurats per l'OBSAM són negatius: la política
energètica, el tractament dels residus, la gestió de l'aigua, la
pressió urbana sobre el territori, la diversificació de l'economia,
la preservació de la biodiversitat, la
conservació del patrimoni cultural, etc. Per sort tota aquesta
informació, que
es pot consultar a la seva pàgina web,
és inapel·lable i mai no es podran al·legar lectures polítiques
més enllà de la constatació científica aportada per l'OBSAM. Amb
tot cal dir també que hi ha alguna dada positiva. Per exemple no
s'han obert noves urbanitzacions, s'ha augmentat les zones de
territori protegit amb alguna figura legal, s'han duit a termes
projectes interessants com el LIFE, les reserves pesqueres, les
iniciatives de voluntariat com Líthica i GIBET respecte el
patrimoni, els contractes agraris CARB i la custòdia agrària del
GOB, i la mateixa creació de l'OBSAM.
Han
fallat moltes coses. Però la principal ha estat la manca d'un
lideratge polític per fer realitat aquella il·lusió
de fa 20 anys per convertir Menorca en un marc d'actuació de
polítiques sostenibles. No ha estat així, però no té per què
seguir pel mal camí perquè tenim la possibilitat de capgirar el
rumb. Necessitam en primer lloc uns altres polítics, més valents,
més atents al futur i no tant sotmesos als interessos immediats.
Necessitam participació i la implicació de la ciutadania.
Necessitam poder decidir més la nostra pròpia ruta i engegar
projectes a llarg termini que eduqui en els nous paradigmes d'una
economia sostenible. Ara per ara Menorca
s'enfronta a greus problemes de concepció del seu futur. Les
actuacions que es porten a terme no indiquen res en
consonància amb els principis que
fonamenten la Reserva de la Biosfera. Un
exemple escandalós és el projecte sobredimensionat de reforma de la
carretera de Maó a Alaior. Un altre exemple és la deriva que pren
la modificació del Pla Territorial Insular.
De moment la
Declaració
de Reserva només
ha servit com a etiqueta de reclam turístic. Però fins i tot per
açò tampoc no ha servit de gran cosa, més enllà del miratge de
postal de platja verge. Tenc por que la
candidatura de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat
dugui el mateix camí: una etiqueta i cap actuació, tal com va
denunciar en Miquel
Maria Ballester en
un article a l'Ara Balears.
Quan
es va declarar Menorca Reserva de la Biosfera va ser a instàncies de
la comunitat científica a l'entorn del
nounat
Institut Menorquí d'Estudis. Jo
mateix vaig participar en les primeres reunions i record les grans
expectatives que hi vam posar.
Es va proposar al Consell Insular la sol·licitud de Reserva en el
programa MaB de la UNESCO com l'eina que faria possible el benestar
social dels menorquins a
partir d'un desenvolupament econòmic compatible amb la preservació
dels valors ambientals, socials i patrimonials de l'illa. Aquella
Menorca diferent no l'hem feta possible de moment. Però Menorca té
encara les condicions per reconduir la situació perquè disposa de
la consciència i del teixit ciutadà fortament identificat amb els
valors ambientals i patrimonials, i també culturals del seu
territori. Caldrà
que s'hi sumin els agents econòmics i sobretot les forces polítiques
que liderin governs compromesos amb aquest projecte de qualitat de
vida de tots els menorquins,
de
tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada