Un resum d'aquest text va ser llegit en la presentació de l'exposició Més enllà del límit, inaugurada a la sala El Roser de Ciutadella dia 4 de juliol de 2015, després de passar per París i Binissalem.
En
els llindars
Francesc Florit Nin
“el meu territori és vast
infinit i naufraga en els confins”
Wajdi Mouawad. Ànima
L'Au
aixeca el vol per sobre les muntanyes. Des del seu reialme de l'aire
i la llum, la terra i les criatures de la terra es fan petites i
insignificants. Tota la visió es fa incommensurable. Es desdibuixen
els límits i apareix el territori en un continu sense separacions.
Fa un crit de plenitud. Des de la seva posició tot és bo i tot és
possible.
El
seu vol fa un dibuix al cel que només una vasta memòria podria
retenir. És la línia del seu dibuix celestial que el defineix i el
configura, li dóna nom i li dóna forma. Alguns diuen que fa el mapa
del coneixement, altres que fa visible la bellesa, i altres encara
que consola l'enorme ansietat espiritual1
que s'apodera de qui contempla l'espai infinit i incomprensible, un
espai que cal ocupar, conquistar i entendre. Però només entén els
límits. Enllà dels límits tan sols troba nous límits.
L'Au
es deixa portar pels vents i aprofita la seva força i la seva
direcció. Res no destorba els seus moviments en l'espai obert i
lleuger. La llibertat amb què es mou és l'enveja dels esclaus. Qui
té un vol ras i curt se sotmet a les lleis implacables. Qui aspira
al vols alts i a les grans distàncies, salta fronteres i estableix
noves lleis.
Sap
que al principi fou el verb, però el verb no li basta. Juga sempre a
l'explorador, per necessitat uns cops, per diversió en altres.
Explora els límits, les fronteres, els marges, els confins, els
llindars, les vores, les ribes, els horitzons. Els llocs en els quals
les paraules es queden mudes. Els llocs en els quals es produeix la
major potència. S'aventura en terra de ningú, on els límits són
difusos, perquè hi troba el camp adobat de les transformacions,
l'espai dels fluxos2,
zona de trànsit com les costes, les ciutats, els corredors
biològics. En aquest espai indefinit, indelimitat, creix
l'exhuberència de la vida, el lloc on l'Au experimenta els canvis,
l'origen mateix de tota forma. L'àmbit del seu vol és un ecoton,
lloc on s'entrecreuen els sistemes, que congria més riquesa i més
producció. Busca la màxima expressió amb la mínima energia i això
ho troba entre el món sensible dels seus ulls i el món
intel·ligible de la seva mirada. L'aventura del seu vol és una
experiència del límit3.
La
imatge i la idea del vol de l'Au també traspassen les fronteres de
llengües, cultures i països4.
Com l'actor que fa desaparèixer els límits entre el seu cos i el
personatge, la màscara ens fa de nou de frontera entre la realitat i
la imaginació. El seu reialme es fa aleshores una contrada de
contradiccions, de contrastos, de confusions i de perills. Els riscos
són tan alts com les recompenses. Prendre aquest vol és assumir el
misteri que sempre es troba en les fronteres.
Traspassar
els perills fa pensar a l'Au en la naturalesa del pont i de les
illes. El pont uneix, l'illa delimita. Des de la seva visió
contempla els ponts com la metàfora del diàleg amb els altres i de
connexió amb el món. Les illes també són metàfores del territori
de naturalesa intermèdia, que es comporten com a llocs de
singularitat. Des de les altures del seu vol, les illes són els
límits d'una conformitat i d'un allunyament alhora. Lloc desconegut
i familiar ensems, lloc d'evasió i d'exili, límit entre la
seguretat i la indefensió. Més enllà tal vegada hi ha un món
encara desconegut, però l'única manera d'accedir-hi és indagant
les pròpies capacitats5,
indagant els nostres límits cognitius.
L'Au
habita l'espai immens de la seva imaginació que és el seu vol. Els
límits que li configuren perills i misteris es carreguen de
seducció. La matèria del límit és l'objectiu del seu vol. Unir
extrems, unificar contraris, harmonitzar oposicions. I tanmaetix, per
alt que sigui el seu vol, sempre hi ha un límit. Però com més
s'apropa, més s'allunya. Com més atenta observa l'Au la terra, la
terra s'escapa més de la seva mirada. Per això no li basten les
ales, la seva raó instrumental, per percaçar el sentit del seu vol.
Necessita la raó poètica6.
La mirada privilegiada que li dóna el tomb celestial l'exalta i el
supera. Com Altazor7
estima els horitzons i qui estima els límits es fa singular, es fa
illa8
i es fa pont. Necessita una imaginació poètica, metafòrica, lligar
els marges per on el misteri apareix sense mostrar-se, o que es
mostra sense demostrar-se.
En
els límits l'Au hi troba l'esperança. Quan tot es clou, quan es
retallen les ales, quan barren les fronteres, l'Au avança cap als
límits de l'acció i del pensament. La radicalitat del seu acte el
salva. Entre dos mons, entre la terra i l'èter, als marges de tot,
s'apressa a reflexionar en la transgressió. Emet un xerric de dolor
i es capbussa en les possibilitats dels límits. Pensar els límits
és una forma de pensar. Pensa que cal estar sempre en la frontera9.
En aquest recorregut pel cel i atent a la terra se sent sol. L'Au de
les fronteres vola. El límit deixa de ser un mur i es converteix en
una porta10.
El seu vol alt l'aparta a la marginalitat elegida. Crític com és,
l'ampla mirada escrutadora de sentits i metàfores analitza amb el
raonament del poeta, lligant extrems, indagant els marges. En els
límits troba també el lloc on poder explanar més el seu vol.
Potser ara no l'entenen, però la ruta oberta serà la clau d'un nou
enteniment. Cada volada amplia horitzons, cada alçada eixampla
l'àmbit de la visió.
Per
l'Au els llocs ignorats són els més volguts, aquells que atrauen
com a contrades del desig. Quina angoixa li provoca el cim de la
desolació11i
quina desolació tan lluny del cim.
Els
límits del seu llenguatge12
de ploma no és el límit del seu món, ans és l'inici d'un nou
llenguatge. Si una ala és sagrada, l'altra és profana, si té una
pota al món, l'altra la té a la transcendència. Entremig hi ha els
llindars, la zona més fèrtil. Per això els límits són per ser
traspassats. L'Au aixeca el vol per enéssima vegada, i des de les
altures mira la creació amb els ulls nous de la imaginació.
1W.
WORRINGER. Abstracció i empatia. Ed. 62
2M.
CASTELLS. La era de la información. Alianza Editorial
3Eugeni
TRIAS. Els habitants de la frontera. Ed. 62
4Michel
MELOT. Breve historia de la imagen. Ed. Siruela
5Valeria
BURGIO. Los habitantes de las islas. Revista de Occidente
núm. 342
6Maria
ZAMBRANO. El hombre y lo sagrado. FCE.
7Vicente
Huibrobo. Altazor. Ed. Cátedra.
8Derek
WALCOTT. El testamento de Arkansas. Visor libros
9Foucault,
M. La
hermenéutica del sujeto.
Ed. F.C.E., 2006.
10Eugenio
TRIAS. Filosofia del límite.
11J.
CORREDOR-MATHEOS. Desolación y vuelo. “El don de la
ignorancia”. Ed. Tusquets
12WITTGENSTEIN.
Investigaciones filosóficas.
