En els llindars

Un resum d'aquest text va ser llegit en la presentació de l'exposició Més enllà del límit, inaugurada a la sala El Roser de Ciutadella dia 4 de juliol de 2015, després de passar per París i Binissalem.

En els llindars

Francesc Florit Nin

“el meu territori és vast infinit i naufraga en els confins”

Wajdi Mouawad. Ànima

L'Au aixeca el vol per sobre les muntanyes. Des del seu reialme de l'aire i la llum, la terra i les criatures de la terra es fan petites i insignificants. Tota la visió es fa incommensurable. Es desdibuixen els límits i apareix el territori en un continu sense separacions. Fa un crit de plenitud. Des de la seva posició tot és bo i tot és possible.

El seu vol fa un dibuix al cel que només una vasta memòria podria retenir. És la línia del seu dibuix celestial que el defineix i el configura, li dóna nom i li dóna forma. Alguns diuen que fa el mapa del coneixement, altres que fa visible la bellesa, i altres encara que consola l'enorme ansietat espiritual¹ que s'apodera de qui contempla l'espai infinit i incomprensible, un espai que cal ocupar, conquistar i entendre. Però només entén els límits. Enllà dels límits tan sols troba nous límits.

L'Au es deixa portar pels vents i aprofita la seva força i la seva direcció. Res no destorba els seus moviments en l'espai obert i lleuger. La llibertat amb què es mou és l'enveja dels esclaus. Qui té un vol ras i curt se sotmet a les lleis implacables. Qui aspira al vols alts i a les grans distàncies, salta fronteres i estableix noves lleis.

Sap que al principi fou el verb, però el verb no li basta. Juga sempre a l'explorador, per necessitat uns cops, per diversió en altres. Explora els límits, les fronteres, els marges, els confins, els llindars, les vores, les ribes, els horitzons. Els llocs en els quals les paraules es queden mudes. Els llocs en els quals es produeix la major potència. S'aventura en terra de ningú, on els límits són difusos, perquè hi troba el camp adobat de les transformacions, l'espai dels fluxos², zona de trànsit com les costes, les ciutats, els corredors biològics. En aquest espai indefinit, indelimitat, creix l'exhuberència de la vida, el lloc on l'Au experimenta els canvis, l'origen mateix de tota forma. L'àmbit del seu vol és un ecoton, lloc on s'entrecreuen els sistemes, que congria més riquesa i més producció. Busca la màxima expressió amb la mínima energia i això ho troba entre el món sensible dels seus ulls i el món intel·ligible de la seva mirada. L'aventura del seu vol és una experiència del límit³.

La imatge i la idea del vol de l'Au també traspassen les fronteres de llengües, cultures i països⁴. Com l'actor que fa desaparèixer els límits entre el seu cos i el personatge, la màscara ens fa de nou de frontera entre la realitat i la imaginació. El seu reialme es fa aleshores una contrada de contradiccions, de contrastos, de confusions i de perills. Els riscos són tan alts com les recompenses. Prendre aquest vol és assumir el misteri que sempre es troba en les fronteres.

Traspassar els perills fa pensar a l'Au en la naturalesa del pont i de les illes. El pont uneix, l'illa delimita. Des de la seva visió contempla els ponts com la metàfora del diàleg amb els altres i de connexió amb el món. Les illes també són metàfores del territori de naturalesa intermèdia, que es comporten com a llocs de singularitat. Des de les altures del seu vol, les illes són els límits d'una conformitat i d'un allunyament alhora. Lloc desconegut i familiar ensems, lloc d'evasió i d'exili, límit entre la seguretat i la indefensió. Més enllà tal vegada hi ha un món encara desconegut, però l'única manera d'accedir-hi és indagant les pròpies capacitats⁵, indagant els nostres límits cognitius.

L'Au habita l'espai immens de la seva imaginació que és el seu vol. Els límits que li configuren perills i misteris es carreguen de seducció. La matèria del límit és l'objectiu del seu vol. Unir extrems, unificar contraris, harmonitzar oposicions. I tanmaetix, per alt que sigui el seu vol, sempre hi ha un límit. Però com més s'apropa, més s'allunya. Com més atenta observa l'Au la terra, la terra s'escapa més de la seva mirada. Per això no li basten les ales, la seva raó instrumental, per percaçar el sentit del seu vol. Necessita la raó poètica⁶. La mirada privilegiada que li dóna el tomb celestial l'exalta i el supera. Com Altazor⁷ estima els horitzons i qui estima els límits es fa singular, es fa illa⁸ i es fa pont. Necessita una imaginació poètica, metafòrica, lligar els marges per on el misteri apareix sense mostrar-se, o que es mostra sense demostrar-se.

En els límits l'Au hi troba l'esperança. Quan tot es clou, quan es retallen les ales, quan barren les fronteres, l'Au avança cap als límits de l'acció i del pensament. La radicalitat del seu acte el salva. Entre dos mons, entre la terra i l'èter, als marges de tot, s'apressa a reflexionar en la transgressió. Emet un xerric de dolor i es capbussa en les possibilitats dels límits. Pensar els límits és una forma de pensar. Pensa que cal estar sempre en la frontera⁹. En aquest recorregut pel cel i atent a la terra se sent sol. L'Au de les fronteres vola. El límit deixa de ser un mur i es converteix en una porta¹⁰. El seu vol alt l'aparta a la marginalitat elegida. Crític com és, l'ampla mirada escrutadora de sentits i metàfores analitza amb el raonament del poeta, lligant extrems, indagant els marges. En els límits troba també el lloc on poder explanar més el seu vol. Potser ara no l'entenen, però la ruta oberta serà la clau d'un nou enteniment. Cada volada amplia horitzons, cada alçada eixampla l'àmbit de la visió.

Per l'Au els llocs ignorats són els més volguts, aquells que atrauen com a contrades del desig. Quina angoixa li provoca el cim de la desolació¹¹i quina desolació tan lluny del cim.

Els límits del seu llenguatge¹² de ploma no és el límit del seu món, ans és l'inici d'un nou llenguatge. Si una ala és sagrada, l'altra és profana, si té una pota al món, l'altra la té a la transcendència. Entremig hi ha els llindars, la zona més fèrtil. Per això els límits són per ser traspassats. L'Au aixeca el vol per enéssima vegada, i des de les altures mira la creació amb els ulls nous de la imaginació.

1W. WORRINGER. Abstracció i empatia. Ed. 62

2M. CASTELLS. La era de la información. Alianza Editorial

3Eugeni TRIAS. Els habitants de la frontera. Ed. 62

4Michel MELOT. Breve historia de la imagen. Ed. Siruela

5Valeria BURGIO. Los habitantes de las islas. Revista de Occidente núm. 342

6Maria ZAMBRANO. El hombre y lo sagrado. FCE.

7Vicente Huibrobo. Altazor. Ed. Cátedra.

8Derek WALCOTT. El testamento de Arkansas. Visor libros

9Foucault, M. La hermenéutica del sujeto. Ed. F.C.E., 2006.

10Eugenio TRIAS. Filosofia del límite.

11J. CORREDOR-MATHEOS. Desolación y vuelo. “El don de la ignorancia”. Ed. Tusquets

12WITTGENSTEIN. Investigaciones filosóficas.