Heu arribat en un final
d'etapa important per a les vostres vides. Com a grup heu passat
moltes hores junts i a partir d'ara cadascun de vosaltres emprendreu
camins diferents. Ja us consideram persones adultes, almenys amb dret
a la feina, encara que de feina n'hi ha ben poca. I per açò mateix
us recoman que continueu la vostra formació.
Ara és un bon moment
per fer una aturada i pensar amb calma el futur. La societat que us
ha tocat de viure és molt complexa i plena d'incerteses. Haureu
d'aprendre de moure's entre aquesta complexitat i aquesta incertesa,
però açò mateix us fa lliures. Tot passa molt ràpid i convé de
trobar els espais de tranquil·litat per reflexionar i decidir.
És molt probable que
no us haurem donat la millor educació que mereixeu, però podeu
estar segurs que els profes fan tan bé com poden la seva feina, i és
una feina ben difícil. És una llàstima que el nostre país no
tengui l'educació com una de les prioritats polítiques. Com sabeu
hem tingut un curs difícil, carregat de contratemps. Ha estat un
curs en el qual els professors i també els pares hem lluitat per una
educació de qualitat, per a tothom, i arrelada a la nostra terra,
una educació que no bandegi el català, la nostra llengua estimada.
Amb tot, jo crec que heu après a entendre una mica millor el món, a
expressar una mica millor el vostre pensament, i a ser una mica
millor del que sou. Pel que fa a la meva matèria, sabeu que el
domini d'una llengua es fa al llarg de tota la vida i que és l'eina
que ens identifica com a humans. Esper que entre tots els professors
us hem despertat el gust per aprendre.
Jo també he estat
alumne i sé que, com totes les coses, ser alumne té les seves
servituds i les seves recompenses. Una de les recompenses més
polides és que a l'institut fas les amistats que et solen acompanyar
durant tota la vida. L'amistat és un valor molt especial que s'ha de
regar perquè sigui viu i doni fruits.
En aquesta nova etapa
que iniciau us desig sobretot tres coses, les tres coses que crec que
són les potes d'un tamboret en el qual la vida s'asseu segura i té
sentit: la salut, la solidaritat i la sostenibilitat. És a dir amb
altres paraules: portau una vida alegre i dinàmica, plena de salut,
teniu present sempre l'altre, que desenvolupeu l'empatia amb les
altres persones i deixeu la Terra en condicions perquè tothom, també
els vostres fills i els vostres néts puguin viure en aquest planeta
amb harmonia amb la natura, de la qual formam part i a la qual ho
devem tot. També ho podria dir amb una sola paraula: sigueu feliços
amb els altres i amb la natura.
Ser feliç vol dir
sobretot compartir la vida, conviure-la, amb plenitud. També vindran
temps dolents i moments crítics i per a aquests moments cal que hi
poseu dues coses: intel·ligència i imaginació. Són dues
capacitats que van molt lligades encara que no ho sembli. Haureu de
ser capaços de resoldre els problemes i per fer açò haureu de ser
tenaços, persistents, lluitadors, incansables. Us haureu d'esforçar,
posau la vostra formació al servei de la comunitat.
Vosaltres heu nascut en
una país democràtic. Jo no hi vaig néixer. Però que hi hagueu
nascut no vol dir que tinguem la democràcia assegurada, perquè
viure amb llibertats reconegudes és com l'amistat, s'ha de cuidar,
s'ha d'alimentar. La democràcia també és una planta delicada que
necessita la cura i la regada de cada dia. Us dic açò perquè crec
que heu de ser conscients que tots els drets han estat conquistats
amb la lluita de la gent del carrer. Que res no és regalat. Que el
món el feim entre tots i entre tots l'hem de fer millor, més
habitable.
Deia un savi que la
màxima expressió de la intel·ligència humana és la bondat. Si
hem vingut al món a gaudir de la vida, la vida reclama bondat per
part de tothom i així asseguram que tothom pugui aspirar a una vida
digna, açò és el més intel·ligent que podem fer. Res més. Que
els anys us sigui dolços i ben aprofitats. I alimentau-vos bé, tant
pel cos com per l'esperit: aneu al cine, al teatre, llegiu llibres
(una horeta cada dia), escoltau música, practicau l'art de la bona
conversa, passegeu o feis una llarga caminada pel Camí de Cavalls,
trobau-vos amb els amics a la platja, celebrau la família, cuinau un
bon plat, ajudau amb les feines de ca vostra, cantau i somrigueu a
les adversitats.I si feis qualque feina, posau-hi l'atenció perquè
sigui una feina ben feta de la qual us sentiu orgullosos, encara que
sigui una feina de poca importància. Bon final de curs i bon estiu.
El vostre profe de català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada