La festa interpretada

La festa interpretada

Estimam molt les festes de Sant Joan. Perquè Sant Joan de Ciutadella enamora. I tanmateix, a vegades sembla que tenim el nostre amor abandonat. Diria que el costum ens ha matat l'atenció. Tot i que pot semblar impertinent, crec que les festes tan estimades de Sant Joan han quedat relegades a l'espectacle. Un espectacle que s'ha menjat altres aspectes tant o més importants. La cara més vistosa ha tapat qüestions essencials que han quedat marginades. De fet ens estimam tant les festes que no hem estat capaços de contenir-ne els perills avui evidents, ni tampoc hem sabut crear les eines adequades perquè Sant Joan sigui al lloc que correspondria a una manifestació patrimonial tan especial i valuosa. Només des del coneixement profund es pot estimar de veres. Si una de les nostres manifestacions resulta peculiar i ens singularitza, convindria idò de potenciar-ne els valors. Per açò la primera cosa és estudiar-la, llavors interpretar-la i regular la seva difusió perquè no en perdi la personalitat. I aquestes són actuacions que hem deixat massa de banda. Tres són els exemples que demostren aquest fet. Primer que no es potencien les recerques científiques. Segon que després de més de tres dècades de parlar-ne no s'ha iniciat un projecte museogràfic de la festa. Tercer, que els òrgans regidors (ajuntament, junta municipal, voluntariat) s'han vist desbordats per l'evolució i la realitat actual, fins arribar a acumular uns problemes que fa anys que s'arrosseguen.

La bibliografia sobre la festa és abundosa, però molt repetitiva de treballs anteriors i es limita, en la majoria dels casos, a la descripció. Especialment s'ha tractat l'origen de la festa en diverses recerques històriques. Poques són les aproximacions antropològiques posades al dia i, en fi, no tenim estudis d'interpretació. Certament que s'han editat moltes revistes, especials de Sant Joan com aquest que teniu a les mans, força interessants i tanmateix insuficients. La historiografia santjoanera comença molt tard, cap als anys 60, i poques són les ocasions que s'avanci en el seu coneixement. A excepció d'alguns períodes molt acotats, tot fa pensar que allò fixat per Josep Pons Lluch en els seus diversos treballs no ha estat ampliat, rebatut, matisat... amb noves recerques. Podem afirmar que el gran llibre sobre les festes de Sant Joan encara resta per fer. Un llibre que vagi més enllà de la descripció amb abundós material gràfic i penetri en la visió integral: representació i interpretació, valoració i referències, contextualització i derivacions socioculturals... des de diversos punts de vista, no només l'històric sinó també l'antropològic, el patrimonial, el cultural, el literari, el musical, etc. Les Festes de Sant Joan reclamen una atenció més seriosa en la recerca.

Igualment important seria crear un centre d'interpretació de la festa en el qual tengui cabuda la història i l'actualitat d'una de les festes amb més vitalitat de la Mediterrània. Can Saura era el lloc que inicialment estava destinat per a aquest centre. Sembla mentida que encara no sigui una realitat. En qualsevol ciutat que tinguessin un tresor similar no escatimarien esforços i recursos. Arreu del món hi ha centres d'interpretació en el qual es mostra les manifestacions culturals que singularitzen aquell lloc. Les festes de Sant Joan, lloades arreu, no té ni un museu. En aquest sentit no hem dut una política de conservació de materials etnogràfics ni tampoc, que jo sàpiga, no s'ha fet un banc de dades gràfiques i sonores. Com a mínim hauríem de disposar d'un web oficial més complet del que hi ha.

El poc tracte que hem tingut amb la pròpia festa ha fet que s'hagin desenvolupat fins a la deformació continguts marginals fins a fer-se un problema. Així la festa per a molts, i no només per a alguns visitants de fora, s'ha convertit en una trobada de «macrobotellón». La crida pel negoci i la publicitat poc rigorosa ha donat lloc a una massificació que ara resulta difícil de controlar. I açò ha repercutit en moltes d'altres qüestions, com per exemple un horari desbaratat. A poc a poc la festa també ha anat marginant sectors de la població com els infants i els vells, els més vulnerables. És evident que la junta municipal de Sant Joan s'ha de reinventar, perquè s'ha mostrat poc operativa. Seria bo que es constituís una entitat autònoma amb pressupost assignat i que fos l'autèntic organ rector de les festes, amb representativitat i participació. Des de l'administració pública i, també des de la iniciativa cívica, cal incentivar el coneixement de la festa, la participació de la ciutadania en la gestió de la festa des dels òrgans constituïts i el control de la marca i la seva difusió. Els òrgans de gestió haurien de disposar d'un pressupost raonable, que ara sembla insuficient.

Estimar la festa vol dir organitzar els seus continguts perquè sigui conegut de forma autèntica i així evitar la deriva a la deformació a què assistim avui. Estimar la festa vol dir estudiar-la i difondre aquest coneixement des d'una perspectiva professional, rigorosa. Estimar la festa vol dir entendre-la en el seu context. Tenim exemples magnífics que ens poden inspirar. Cal viatjar arreu d'Europa i veure com són tractades les festes singulars com les de Ciutadella, com es crea un centre d'interpretació, com s'incentiva l'estudi, com es gestionen els problemes. Cal moure's.