La biblioteca en anys propers

La biblioteca en anys propers

Francesc Florit Nin, Director de la Biblioteca Pública de Maó 

El canvi de mil·lenni ha transformat profundament la realitat social. La composició multicultural, les noves tecnologies, les convulsions polítiques i econòmiques, etc. ens mostren canvis profunds. Les biblioteques han de donar respostes a aquests nous reptes i s'han d'adaptar a les noves realitats. Moltes biblioteques d'arreu d'Europa han iniciat un camí de transformació i han engegat plans estratègics per donar-hi resposta. La Biblioteca Pública de Maó també està en aquesta senda.

Amb motiu del Dia de la Biblioteca, que celebram cada 24 d'octubre per rememorar la crema de la biblioteca de Sarajevo arran del conflicte balcànic, la Biblioteca Pública de Maó va organitzar un debat entorn del futur de les biblioteques / les biblioteques del futur i de com ens imaginam la biblioteca ideal. Hi van participar tant responsables com usuaris, amb la idea d'intercanviar idees i impressions. Vam reflexionar sobre les necessitats de les biblioteques actuals. Vam debatre sobre el model de biblioteca en un context de transformació de canvi de paradigma, dels canvis que Internet i la digitalització de continguts ha suposat. La biblioteca va néixer vinculada al llibre, però s’ha adaptat als canvis de l’entorn de manera que, sense oblidar el llibre, ha ampliat els seus suports i, amb això, els sectors culturals amb els que està vinculada. La música, el cinema i tot allò que es difon i s’expressa a través de la xarxa també forma part de les biblioteques.

Diuen que les claus d'una biblioteca ideal del futur és aquella en la qual els espais són flexibles, adaptables, interactius per facilitar diversitat d'accions i activitats; aquella capaç de ser un centre de trobada social, cultural i educativa que contribueix a la convivència; aquella que combina un espai físic atractiu amb un espai virtual eficient; on els usuaris, els professionals i polítics cooperen i es fixen objectius clars i compartits; aquella que parteix de la realitat de l'entorn i dóna resposta a les seves demandes.

Avui les biblioteques han deixat de ser contenidors de llibres i cada cop són més connectors del coneixement. Adopten funcions de formació, com ho fan els centres educatius, i participen cada cop més en el desenvolupament social i cultural del seu entorn. Per açò han de ser pròximes i contribuir a la creació de continguts locals. Cal que siguin llocs oberts a la ciutadania, on participin i aportin el coneixement per encarar els reptes socials, econòmics, democràtics. Perquè avui consideram la biblioteca com una eina de consolidació democràtica, que té com a objectiu bàsic la convivència social.

En certa manera, la biblioteca recupera el sentit de les antigues Cases de Cultura dels anys 80, institucions on s'organitzen tot tipus d'activitat formativa, educativa, cultural i de lleure, d'accés fàcil i gratuït, prioritzant els sectors més necessitats, minvant la bretxa digital, donant oportunitats. No perdem de vista tanmateix que la principal encomanda d'una biblioteca és el foment de la lectura, en totes les seves formes i formats i en totes les franges d'edat, perquè la biblioteca és la casa dels llibres compartits. I és també la casa de la bibliografia patrimonial. El fons històric, com a arxiu que també té la biblioteca, hauria de ser separat perquè les seves funcions de custòdia, manteniment i foment de la recerca són de naturalesa molt diferent.

Són moltes les consideracions a tenir en compte en els propers anys, algunes de les quals ja són iniciades. Una és créixer en serveis virtuals, una altra és articular la biblioteca perquè sigui un lloc d'intercanvi d'experiències i coneixements i així establir lligams de col·laboració amb altres centres, entitats o institucions tot fomentant la participació i la implicació. En concret per exemple cal cooperar amb els centres educatius de forma programada i continuada. També s'haurà de trobar la manera perquè esdevengui una entitat inserida en els esdeveniments de la comunitat de Maó i de Menorca. D'altra banda s'ha d'aprofundir en la idea de ser centre local d'informació global i ser centre d'informació local per al món, açò vol dir com produir continguts locals d'interès comunitari. Igualment s'ha d'atendre la diversitat social i cultural amb iniciatives que fomenti la interculturalitat.

Les biblioteques han estat i són molt importants pels pobles i les nacions. Basta veure les inversions fetes i la cura que els estats han tingut en la construcció i conservació de les magnífiques biblioteques d'arreu del món. Perquè tothom sap que posseir la informació i el coneixement és tenir poder. Nosaltres no hem de menystenir la biblioteques com moble de luxe, ans al contrari, veure-les com una potent eina estratègica per fer una societat més crítica, més lliure i més feliç.