Ahir es va presentar el llibre Menorca 100x100, i aquest és el text que he escrit dedicat a la meva ciutat
Ciutadella
Tenc
el cor escindit entre la revelació del secret i la gelosia de
l’amagatall. Benvingut a la ciutat més preciosa de Menorca. Una de
les tres (o quatre) meravelles de l’illa, a saber: l’entorn
natural amb les platges i els paratges; el magnífic Port de Maó,
sediment de la història; i la vila intramurs de Ciutadella, la
petita Florència de les Balears. La quarta meravella és la gent, si
triau bé la companyia.
Un
viatger atent a la manera antiga d’anar pel món, en descriuria amb
ulls esbatanats les meravelles i fixaria amb refinada lírica els
passos dels ciutadans pels seus carrers estrets. Tenc el cor escindit
perquè les meravelles de la meva ciutat, tot i cantar-les als quatre
vents, es veuen abocades als perills comuns dels destins turístics
cobejats, perquè el mateix reclam de la bellesa malmet el seu
atractiu. Ai la nostàlgia del temps perdut que ens entela la mirada
i no ens deixa veure amb claredat allò que s’amaga i allò que
just emergeix del nou temps, entre el tumult de gent i d’espais,
bigarrats pel passat i per un present precipitat i incert.
Sovint
faig la broma als amics que ens visiten, mig acudit mig advertència,
que sí que és molt polida Ciutadella, però que no ho diguin gaire.
L’encanteri, com en les llegendes, s’arruïna per no entendre’l
en la seva profunditat. Com mantenir l’encant? Tan sols que en
passar-hi no hi deixem cap altra petja de la nostra visita que no
sigui el goig de l’experiència. Estar-s’hi amb cura. Viure-la de
forma assossegada talment fóssim la callada substància de les
pedres que aixequen la catedral.
Ciutadella
es bat entre tradició i modernitat. A la recerca d’un equilibri
entre els valors locals singulars i la globalització que tot ho
uniformitza. Va ser declarada conjunt històric artístic per la
densitat de cases senyorials i d’esglésies. A la ciutat antiga es
van succeint les èpoques. Tan prest hom sent la ciutat àrab quan
recorre Ses Voltes, com tan prest viu en la ciutat medieval quan
trepitja els carrers empedrats dels voltants de la catedral, com tan
prest contempla la ciutat vuitcentista quan es planta a la plaça del
Born. Però més llocs de visita obligada: el petit port natural, el
Pla de Sant Joan vist des de la Muradeta, la serenor del pati de Cal
Bisbe, l’animació de la Plaça des Peix on hi ha el mercat, i
tants d'altres que ens corprenen.
La
ciutat és l’escenari d’una de les festes tradicionals més
admirables de la Mediterrània, espectacular, participativa,
complexa, arrelada en el temps i en continu canvi i amb un munt de
reptes a resoldre. Les festes de Sant Joan són molt estimades arreu
perquè tothom hi té cabuda, malgrat la massificació que pateixen.
Si
es vol copsar el pols de la ciutat cal fer com les persones que hi
viuen, amb els gestos quotidians que donen sentit de pertinença, no
tant de visita fugissera sinó d’estada agraïda i pausada. Deixa
el cotxe lluny i agafa un ritme lent, a peu o en bicicleta. Recorre
els carrers, no només els més cèntrics sinó especialment els més
apartats del brogit, com el carrer de Ses Andrones i el de Sant
Cristòfol. Quan estiguis cansat, posa’t a ombra i deixa lliscar
les hores tot mirant passar la gent en un capvespre intemporal.
Para’t en un restaurant i demana la carta local, tria un plat
tradicional i tasta la riquesa gastronòmica menorquina. Pren un dia
complet per caminar un, dos o tres trams del Camí de Cavalls, que
passa pels paratges naturals de Son Saura, Algaiarens, Macarella i
d’altres. Quan arribi el fosquet ves a un concert al claustre del
Seminari, a l’antic Convent dels Agustins, un espai deliciós on
escoltar les notes dels violoncels sota el perfum fresc del llimoner
i l’aire especiat del llorer. També pots arribar a les pedreres de
s’Hostal, un espai encantat a prop de la ciutat, on a més de
contemplar un dels llocs més singulars de l’illa també pots
gaudir del festival d’art escènica Pedra Viva: música, dansa,
teatre. I visita una sala d’exposicions preciosa, l’església del Roser. Tens encara una altra opció: visitar Son Catlar, i comprovar
com un dels poblats de la cultura talaiòtica més complexos i el més
gran de Menorca està encara per descobrir en la seva major part. Al
Museu Municipal de El Bastió de sa Font et completaran la informació
per entendre una mica més la història. Bé, aquestes entre altres
coses són les que jo faig i les recoman a qui no coneix la ciutat.
Ara que la millor manera d’esbrinar la vida de la ciutat és anar a
cal barber i mentre et tallen els cabells fer-li afluixar les
intríngulis dels oriünds.
Diuen
que els ciutadellencs som exagerats, probablement perquè som gent
una mica esvalotada, una mica cridot com tenen fama els italians, que
és una manera de dir que som perfectament meridionals: amics de la
festa i tanmateix treballadors, de vida al carrer i molt aferrats a
la família, seduïts pel gaudi dels sentits i tradicionals alhora.
Perquè el lloc és la gent; si no, res no s’explica. Benvingut a
Ciutadella, la ciutat més bella.
