Ciutadella, la ciutat més bella

Ahir es va presentar  el llibre Menorca 100x100, i aquest és el text que  he escrit dedicat a la meva ciutat

Ciutadella

Tenc el cor escindit entre la revelació del secret i la gelosia de l’amagatall. Benvingut a la ciutat més preciosa de Menorca. Una de les tres (o quatre) meravelles de l’illa, a saber: l’entorn natural amb les platges i els paratges; el magnífic Port de Maó, sediment de la història; i la vila intramurs de Ciutadella, la petita Florència de les Balears. La quarta meravella és la gent, si triau bé la companyia.

Un viatger atent a la manera antiga d’anar pel món, en descriuria amb ulls esbatanats les meravelles i fixaria amb refinada lírica els passos dels ciutadans pels seus carrers estrets. Tenc el cor escindit perquè les meravelles de la meva ciutat, tot i cantar-les als quatre vents, es veuen abocades als perills comuns dels destins turístics cobejats, perquè el mateix reclam de la bellesa malmet el seu atractiu. Ai la nostàlgia del temps perdut que ens entela la mirada i no ens deixa veure amb claredat allò que s’amaga i allò que just emergeix del nou temps, entre el tumult de gent i d’espais, bigarrats pel passat i per un present precipitat i incert.

Sovint faig la broma als amics que ens visiten, mig acudit mig advertència, que sí que és molt polida Ciutadella, però que no ho diguin gaire. L’encanteri, com en les llegendes, s’arruïna per no entendre’l en la seva profunditat. Com mantenir l’encant? Tan sols que en passar-hi no hi deixem cap altra petja de la nostra visita que no sigui el goig de l’experiència. Estar-s’hi amb cura. Viure-la de forma assossegada talment fóssim la callada substància de les pedres que aixequen la catedral.

Ciutadella es bat entre tradició i modernitat. A la recerca d’un equilibri entre els valors locals singulars i la globalització que tot ho uniformitza. Va ser declarada conjunt històric artístic per la densitat de cases senyorials i d’esglésies. A la ciutat antiga es van succeint les èpoques. Tan prest hom sent la ciutat àrab quan recorre Ses Voltes, com tan prest viu en la ciutat medieval quan trepitja els carrers empedrats dels voltants de la catedral, com tan prest contempla la ciutat vuitcentista quan es planta a la plaça del Born. Però més llocs de visita obligada: el petit port natural, el Pla de Sant Joan vist des de la Muradeta, la serenor del pati de Cal Bisbe, l’animació de la Plaça des Peix on hi ha el mercat, i tants d'altres que ens corprenen.

La ciutat és l’escenari d’una de les festes tradicionals més admirables de la Mediterrània, espectacular, participativa, complexa, arrelada en el temps i en continu canvi i amb un munt de reptes a resoldre. Les festes de Sant Joan són molt estimades arreu perquè tothom hi té cabuda, malgrat la massificació que pateixen.

Si es vol copsar el pols de la ciutat cal fer com les persones que hi viuen, amb els gestos quotidians que donen sentit de pertinença, no tant de visita fugissera sinó d’estada agraïda i pausada. Deixa el cotxe lluny i agafa un ritme lent, a peu o en bicicleta. Recorre els carrers, no només els més cèntrics sinó especialment els més apartats del brogit, com el carrer de Ses Andrones i el de Sant Cristòfol. Quan estiguis cansat, posa’t a ombra i deixa lliscar les hores tot mirant passar la gent en un capvespre intemporal. Para’t en un restaurant i demana la carta local, tria un plat tradicional i tasta la riquesa gastronòmica menorquina. Pren un dia complet per caminar un, dos o tres trams del Camí de Cavalls, que passa pels paratges naturals de Son Saura, Algaiarens, Macarella i d’altres. Quan arribi el fosquet ves a un concert al claustre del Seminari, a l’antic Convent dels Agustins, un espai deliciós on escoltar les notes dels violoncels sota el perfum fresc del llimoner i l’aire especiat del llorer. També pots arribar a les pedreres de s’Hostal, un espai encantat a prop de la ciutat, on a més de contemplar un dels llocs més singulars de l’illa també pots gaudir del festival d’art escènica Pedra Viva: música, dansa, teatre. I visita una sala d’exposicions preciosa, l’església del Roser. Tens encara una altra opció: visitar Son Catlar, i comprovar com un dels poblats de la cultura talaiòtica més complexos i el més gran de Menorca està encara per descobrir en la seva major part. Al Museu Municipal de El Bastió de sa Font et completaran la informació per entendre una mica més la història. Bé, aquestes entre altres coses són les que jo faig i les recoman a qui no coneix la ciutat. Ara que la millor manera d’esbrinar la vida de la ciutat és anar a cal barber i mentre et tallen els cabells fer-li afluixar les intríngulis dels oriünds.

Diuen que els ciutadellencs som exagerats, probablement perquè som gent una mica esvalotada, una mica cridot com tenen fama els italians, que és una manera de dir que som perfectament meridionals: amics de la festa i tanmateix treballadors, de vida al carrer i molt aferrats a la família, seduïts pel gaudi dels sentits i tradicionals alhora. Perquè el lloc és la gent; si no, res no s’explica. Benvingut a Ciutadella, la ciutat més bella.