La pandèmia és un avís de Gaia

Aquesta és l'entrevista que Carles Jiménez m'ha fet per al diari Menorca, apareguda el diumenge  31 de maig de 2020

Fotografia d'Antxon Castraneda

DIÀLEGS MENORQUINS EN LA DISTÀNCIA (MÍNIMA DE 2 METRES)

LES ARTS EN TEMPS INCERTS. FRANCESC FLORIT NIN, PINTOR I POETA

La cultura està demostrant en aquest confinament ser un bé de primera necessitat. En ella estem trobant benestar, alleujament i consol. Un llibre, una música, un quadre, un poema és, per a molts ciutadans, un motiu de felicitat, d'unió amb els altres. Què en diuen els seus creadors?

Com has viscut el confinament i com vius aquests temps d'incertesa?

De manera ambivalent. El confinament és una situació antinatural a l’animal social que som. Ens priva de llibertats, ens engabia, ens limita i ens atrofia les relacions, ens estressa i ens emmalalteix. Però també ens ha servit com a toc d’alarma, ens obre els ulls a les coses realment importants. A mi m’ha servit per concentrar-me i poder treballar de forma més pausada i atenta. Jo em solec confinar habitualment i voluntària. És una necessitat per poder pintar i escriure. Certament que vivim temps interessants, de grans canvis, que comporten també sofriment de moltes persones.

De sobte la globalització ens ha mostrat la seva cara més fosca. Una pandèmia s'ha escampat a una velocitat vertiginosa. Som molt més vulnerables del que creiem!

Sempre hem estat vulnerables, però ara suportam pitjor la nostra fragilitat. En el món desenvolupat hem creat les seguretats i ens hem volgut amos del planeta. Però el planeta ja no aguanta més la nostra prepotència. Hem arribat al límit. Aquesta pandèmia i d’altres catàstrofes “naturals” són avisos de Gaia, com a símptomes d’una malaltia que si no la curam amb més humilitat com a espècie, ens matarà. No només tenim una crisi sanitària i econòmica, sinó també una crisi de l’antropocè.

Cristóbal Gastó, psiquiatre, digué que la felicitat es troba en la capacitat de dur a terme una activitat creativa, per petita que sigui (un hobby, per exemple). Hi estàs d'acord?

Hi estic d’acord. Tanmateix hem d’entendre que la creativitat no se circumscriu a les activitats artístiques o als hobbys. La creativitat és una manera de procedir innovadora que aporta solucions i des d’aquest punt de vista es pot ser creatiu en les relacions socials o en política o en  ciència. Crec que avui és molt més necessària la creativitat en aquestes esferes que dic, i, la veritat, anem mancats. Des del punt de vista personal, la creativitat fa una vida més plena, no sé si més feliç. Me’n fa dubtar el fet que algunes personalitats creatives han estat profundament infelices. És el cas de Kafka, de Van Gogh...

Les distintes manifestacions culturals sembla que han jugat un paper destacat en les activitats de la població confinada. Aquest benefici sembla estar en contradicció amb la precarietat en què la cultura es mou habitualment. Penses que això canviarà en veure la importància que està tenint?

És difícil predir què passarà. De moment es reforça la cultura de l’entreteniment. També que es tendeix cap a la virtualitat i cap a un consum cada vegada més “confinat” als espais individuals. M’agradaria que es valorés més la feina dels creadors.

Quines mesures se t'acut que caldria prendre per a potenciar el sector cultural?

Difícil pregunta. Resposta llarga. Cal més professionalització per part dels creadors; cal un tractament fiscal més beneficiós i ajudes públiques; caldria crear circuïts de consum cultural i de nous públics. És difícil parlar en general perquè cada àmbit té la seva idiosincràsia: teatre i literatura, arts visuals, música i dansa... Però crec que cal valorar el productes i que aquests siguin de qualitat, que la gent estigui disposada a pagar per una cosa que val la pena. L’administració pública ha de vehicular-ho per mitjà d’equipaments i programes d’incentivació. Per suposat que cal omplir de continguts artístics l’educació dels infants. I crec que els canvis seran llargs. Els mitjans de comunicació hi tenen un paper divulgador important que no poden eludir. A Espanya mai s’ha entès la cultura com un servei públic com ho és la sanitat o l’educació.

Com afirma Yuval Harari, historiador i filòsof, la història s'està accelerant i ens trobem en una cruïlla on hem d'escollir, d'una banda, entre la vigilància totalitària i l'empoderament ciutadà, i de l'altra entre l'aïllament nacionalista i la solidaritat mundial. Què en penses?

M’agrada molt Harari. Té tant d’interessant com d’inquietant. És ric, crític però també agosarat. Ara necessitam més que mai poders públics compromesos amb el benestar comunitari i una ciutadania atenta i crítica. Alguns polítics estan encara al s. XX. Què hi feien els militars en la gestió de la pandèmia? No és una guerra! És una urgència sanitària que reclama la col·laboració internacional. Es tracta de fer exactament el contrari del que diu Trump. No necessitam despeses militars, sinó inversions en sanitat pública, en recerca científica, en educació i en atenció als sectors vulnerables: majors, pobres, aturats... Cal deixar de banda d’una vegada el masclisme que tot ho destrossa i tenir cura dels altres. Això tan necessari que hem relegat a les dones, idò ara és essencial. No ens equivoquem d’enemic: l’enemic és a casa amb el model de vida que portam. Tenim virus perquè som immunodeficients a causa del maltractament de la natura. Em fa més por el virus de Vox que el covid-19, perquè és una veu cega que crida molt, pensa poc i s’equivoca. A veure si som capaços d’aprendre la lliçó: més raonament, més ciència, més educació i més art.

Les empreses tecnològiques estan aprofitant la crisi per a accelerar el procés de digitalització de les societats promovent la teleeducació, el teletreball, la telesanitat... Què en penses?

No oblidem que la tecnologia és una eina i com a tal ha d’estar al servei de les persones. Les grans corporacions i alguns poders estan temptats a posar les persones al servei de les seves tecnologies per així consolidar el seu domini, que no és altra cosa que el seu negoci. La teleeducació (o el teletreball) té els seus avantatges i els seus inconvenients i obre oportunitats. Tanmateix no hem de permetre que faci augmentar la desigualtat o que desincentivi la participació crítica. Quan els gurús de la tecnologia parlen d’educació virtual, a distància, tot lloant els avantatges obliden la funció primordial de l’educació: la socialització, l’aprenentatge de la convivència i dels valors de viure en societats democràtiques i açò només s’aprèn compartint l’espai i interactuant amb la diversitat. Aquests dies que hem fet l’educació des de casa he pogut comprovar que els meus alumnes amb més necessitats han estat els que més ho han patit. De moment l’educació per Internet produeix més desigualtat, provoca marginació i destrueix el coneixement de l’altre.

En la teva obra, tant pictòrica com poètica, la metàfora juga un paper destacat i està associada a la llibertat i a la vida. Vivim temps en el que les associacions entre sentiments, experiències, formes i sentits determinaran la gestió que en fem d'aquests temps d'incertesa.

Probablement aquets temps incerts ens demana de ser més creatius i a estar més atents a les emotivitats. Si bona part de les tasques mecàniques es poden delegar a la tecnologia, cal centrar-nos en allò que ens caracteritza com a humans: la intel·ligència emocional, la capacitat de crear comunitats solidàries. I en aquest camí l’art hi té un paper formador important perquè ens afina la sensibilitat. Jo reivindic l’experiència concreta, la materialitat, el contacte. L’art apel·la als sentits i dels sentits a les emocions i d’aquestes a la comprensió de la vida.

En les teves pintures de dones-arrel i homes-fulla la natura i el silenci són un clam. Els necessitem ara especialment?

Mir que la meva obra sigui un lloc de trobada per a la comprensió. Fa poc em van dir que una senyora havia comprat un quadre meu perquè s’hi va sentir reflectida, no perquè el rostre pintat s’hi assemblava, sinó perquè li recordava l’experiència profunda i dolorosa d’una malaltia que havia superat. La meva obra vol ser un antídot contra la cridòria del món.