el corc de la democràcia

Fa tamps que tenc dins el cap un article d'opinió sobre l'afer municipal de Ciutadella. Però la meva dona m'ho lleva del cap amb l'argument que no val la pena. No ho faig de moment, tot i que ho escric en aquesta prova de lletra, com una provatura, que no llegeix ningú. El tema de fons és la fidelitat al vot conservador. Només açò explica el desgavell ciutadellenc a la ciutat de la corrupció de baixa intensitat. No intenteu de convèncer amb raonaments, exemples i fets irrefutables perquè no s’atindran a res. Les consignes del PP són d’una eficàcia a prova de bombes. Senzilles, clares i obtuses, idònies per fer combregar amb rodes de molí. Més enllà de les consignes hi ha el no-res. Els resultats en les eleccions locals de ponent ho posen en evidència. El vot fidel al PP local, amb l’ajuda inestimable d’una premsa i una ràdio en consonància, explica que les eleccions no són producte de cap debat, ni de cap reflexió, ni de cap raonament.

Quna el Sr. Josep Maria Quintana va dir una veritat com una catedral a les pàgines del diario insular Menorca, tota la cavalleria populista s'hi va tirar a sobre, amb arguments penosos, com sempre. Estic d'acord amn el Sr. Quintana, que na Tònia Gener era tan responsable com els regidors que han sortit del PP, perquè ella era justament qui atorgava el vistiplau dels diners municipals com a regidora d'hisenda en totes i cadascuna de les trifulques que han acabat o acabaran als jutjats. A ponent l’alternança de governs (8 anys esquerra, 8 anys dreta, 4 figa-figa, 6 anys més dreta +dreta) no ha donat resultats tangibles. Però hi ha encara una raó de més pes. La dreta ciutadellenca és bastant més estúpida que la dreta maonesa. A ponent són capaços d’aturar un projecte pel simple fet que el van concebre els altres. O a retardar in eternum un projecte per tal d’afavorir interessos particulars. Els pecats de Ciutadella són per obra i gràcia de tots els ciutadellencs. A ponent s’idolatra a polítics nefastos. D’ells diuen que són molt intel·ligents per aconseguir pactes. Són polítics contra la política, que deixen darrera seu un desert estèril. Han enganyat la gent i la gent s’enganya, amb les orelles taponades i les boques tancades.

Ara que s'ha votat un nou govern en minoria entre PSOE i PSM, potser tindrem l'oportunitat de desfer tants desastres. No resulta gaire encoratgedor que l'esquerra assumeixi aquesta responsabilitat sobre uns situació que no n'ha estat la causant, sinó més tost la víctima. Però tenc esperança perquè les dues dones que encapcalen el canvi, na Pilar Carbonero i na Maite Salord són dues persones ben preparades, malgrat la manca d'experiència en la gestió, i tanmateix amb les idees clares i açò sí: amb un clar sentit de servei als interessos ciutadans.

El poble de Ciutadella, i m'amarga dir-ho, té un problema gairebé congènit: és tan tradicional que no veu més enllà del nas. Els ciutadelencs ens hem acostumat massa a donar per normal una manera de fer que és absolutament perniciosa per la democràcia, és a dir, la tolerància cap a la pillaria, la connivència amb la dolenteria i el profit personal de la política, és a dir, la podridura del més elemental sentit noble de la política.

Sembla que n'Avel·lí Casasnoves, el Papa de tot plegat, quedarà fora de la política. Però tot i que açò és una victòria, pensem que el problema de fons persisteix: la mentalitat ciutadellenca pot donar entrada a un altre avel·lí, que n'hi ha uns quants. Mentre que la part dels vots d'una dreta assenyada no desbanqui la dreta impresentable, cosa poca podem fer. Hi haurà canvis, però seran costosos i lents. A veure què vota Ciutadella en les properes eleccions.