En Macià escriu sobre la meva pintura última

Ja fa temps que els teus quadres són obertures a la naturalesa més abstracte i imparcial. Ofereixes jardins a la mirada. Una mirada que sovint es perd en l’indefinició alhora que en gaudeix de la llibertat que aquesta brinda. Les teles i dibuixos són finestres, horitzons on penetrar i passejar. Una natura necessària i que es va perdent. del cos humà dins la naturalesa fins a fusionar-ne les matèries respon a aquest manifest de política orgànica

Som natura. Gràcies als teus quadres, hem pogut resituar el nostre cos i els nostres rostres dins l’entorn on habitem. Aquest gest també es pot pensar com un gest d’humilitat, de retorn al nostre origen oblidat. Venim de la terra i el fang i ara hi tornem convertits en arbres i branques. Hem crescut des de la llavor mínuscula sembrada fins a l’últim fruit madur de la branca més alta, per tornar a empastifar-nos de fang i molsa els nostres ros

Són mirall de la pròpia ànima, és a dir, reflex extern de l’interioritat de la persona, sinó que també és mirall per qui els mira

Rostres grans, potents, bells i profunds, són necessaris i vertaders en el sentit que ofereixen un espai de quietud i contemplació

Un rostre per poder mirar quan vulgui, en calma i confiança. Mirar directament un rostre, un cos, és observar-se a si mateix des de la distància i és intentar comprendre’s un mateix i els altres, a través de la mirada silenciosa.

La necessitat i el gaudi d’observar rostres. És curiós pensar-ho. També és d’agrair que no tots els quadres representin mirades frontals sinó que molts estan girats, miren avall o amunt, sense esguardar directament qui el mira. Aquests gestos de timidesa o espontaneitat que tenen els teus rostres donen confiança a l’espectador que no sent por de mirar el cos i la cara del quadre directament. Donen comfortabilitat a la mirada. Els teus rostres, en aquest sentit, s’allunyen molt de les imatges tradicionals de grans rostres

Els rostres que presentes són rostres amables, tímids, bells i naturals, plens de vida i de pau són ciutadans com nosaltres, són una proposta de bones persones a qui mirar, de qui aprendre i amb qui xerrar , s’apropen més a les icones religioses, a les imatges de Sants i Verges a qui resar. Els teus rostres naturals són imatges que conviden a la pregària, al diàleg, a la confessió i la discussió, que és potser l’objectiu final de l’art: fer parlar, fer pensar, fer estimar. Moure la consciència, en definitiva.