Francesc Florit Nin.
Professor IES J.M. Quadrado
Els tres
directors expedientats per la Conselleria d'Educació han actuat de
forma responsable i de la mateixa manera que ho han fet altres
directors de les Balears als quals no se'ls ha obert cap expedient
disciplinari. Tot sembla indicar que han estat escollits com a caps
expiatoris. Conec els tres directors perquè hi he fet feina quan
treballava al servei d'Ensenyament del Català, un organisme que
assessorava els centres sobre acollida lingüística i projectes de
tractament de llengües i que el govern Bauzá va suprimir. Els tres
directors són persones compromeses amb l'educació, que han dedicat
més hores que un rellotge al bon funcionament dels seus respectius
centres, més enllà de les estrictes competències del seu càrrec.
La
falta comesa pels directors expedientats és haver estat escrupolosos
amb la decisió adoptada pels Consells Escolars dels seus centres.
Els Consells Escolars van aprovar un Projecte de Tractament Integrat
de Llengües a partir de l'article 20 del Decret
15/2013, de 19 d’abril en el qual s'estableix la possibilitat
d'elaborar un projecte “sempre
que, i amb caràcter general, es mantingui la impartició d’alguna
àrea o matèria no lingüística en cadascuna de les llengües
oficials i en la primera llengua estrangera”. Aquest decret és tan
barroer en la redacció que aquest mateix article es podria
interpretar com la possibilitat de fer-ho tot en català o tot en
castellà a excepció d'una àrea no lingüística, i una altra àrea
en llengua estrangera.
El
mal però de tot plegat va venir de les instruccions
que el director general de planificació va enviar als centres pocs
dies abans d'acabar el curs escolar. Aquestes instruccions eren una
“interpretació” de l'article 20, una interpretació que
distorsionava completament la possibilitat de tenir un Projecte TIL
que segons diu “D’acord amb el foment de l’autonomia, els
centres educatius que requereixin una distribució horària de les
llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix
aquest Decret”. Les observacions que la Conselleria feia als
projectes dels centres aprovats pels consells escolars segons
l'article 20 deien que no es podia confondre “distribució horària”
amb còmput horari” I que per tant obligava a repartir tot el
currículum de forma equilibrada en les tres llengües. Aquesta és
una interpretació rocambolesca del Decret. El decret no diu açò.
És més, només s'usa l'expressió “còmput horari” a l'article
7.4 en parlar d'Educació Primària, i parla de computar la càrrega
lectiva a l'article 8.3 per a l'Educació Secundària. En canvi
s'empren els mateixos termes de “distribució horària” tant en
l'article 8.6 com en l'article 20. Per tant les instruccions de la
Conselleria s'extralimiten en la interpretació de la llei, a més de
ser-hi contradictòries. Açò és exactament el que van constatar
els Consells Escolars i així ho van trametre els tres directors,
cosa que faria qualsevol persona amb dos dits de seny.
Una
de dues: o bé la Conselleria no va calcular l'abast que suposava
l'article 20, i per açò l'anul·la amb les instruccions i
interpretacions esbiaixades; o bé, quan el conseller Bosch va
aprovar el Decret TIL donava la possibilitat amb
l'article 20 de mantenir la centralitat de la llengua pròpia a les
escoles, com fan tots els països normals, i com han fet la immensa
majoria dels centres escolars i per aquest mateix motiu el van
despatxar ràpidament del govern Bauzá, un govern a l'ombra
anticatalana de Delgado i el seu Círculo Balear.
Na
Marga Seguí, en Jaume Bonet i en Rafel Andreu han estat víctimes
expiatòries de la deriva radical del govern Bauzá en contra de la
llengua catalana. Però
com que la Conselleria no pot expedientar el Consell Escolar, ho ha
pagat el seu màxim representant, el director del centre. Els
Consells Escolars i la Federació de Pares d'alumnes entenen que la
Conselleria actua malament, en contra de les decisions adoptades
democràticament a les escoles. Les discrepàncies en l'aplicació
del TIL no tenen res a veure negar-se a millorar l'aprenentatge de
l'anglès. La prova és que molts centres ja tenien projectes
específics d'anglès com a llengua vehicular. Faria bé la
consellera Camps de ser dialogant i escoltar els pares i els
professors. Que els tres directors siguin també sancionats com a
docents ja indica la mala fe amb què actua la Conselleria.
Crec
que ens assisteixen raons suficients com perquè tota la comunitat
educativa es planti de forma contundent als disbarats pedagògics i
fortament ideològics d'uns polítics, radicalitzats
i irresponsables, que no ens mereixem. En Rafel, na Marga i en Jaume
són un exemple. Els docents estem mobilitzats i molt indignats.
Propòs que entre tots paguem els dos mesos de sou a què han estat
injustament sotmesos els directors. Ells han fet allò que nosaltres
hem aprovat. La implicació és compartida. Els pares hauran de
prendre mesures clares per evitar aquest bunyol educatiu del PP. Per
acabar deman que els mitjans de comunicació, i aquest mateix diari,
tregui una entrevista a dues pàgines amb les veus crítiques com els
mateixos directors, la Federació de pares o les associacions de
professors, tal com ho va fer amb la consellera, per contrastar els
punts de vista. Seria un exercici de periodisme seriós i
equidistant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada