Directors represaliats

Marga Seguí, Rafel Andreu, Jaume Bonet

Francesc Florit Nin. Professor IES J.M. Quadrado

Els tres directors expedientats per la Conselleria d'Educació han actuat de forma responsable i de la mateixa manera que ho han fet altres directors de les Balears als quals no se'ls ha obert cap expedient disciplinari. Tot sembla indicar que han estat escollits com a caps expiatoris. Conec els tres directors perquè hi he fet feina quan treballava al servei d'Ensenyament del Català, un organisme que assessorava els centres sobre acollida lingüística i projectes de tractament de llengües i que el govern Bauzá va suprimir. Els tres directors són persones compromeses amb l'educació, que han dedicat més hores que un rellotge al bon funcionament dels seus respectius centres, més enllà de les estrictes competències del seu càrrec.

La falta comesa pels directors expedientats és haver estat escrupolosos amb la decisió adoptada pels Consells Escolars dels seus centres. Els Consells Escolars van aprovar un Projecte de Tractament Integrat de Llengües a partir de l'article 20 del Decret 15/2013, de 19 d’abril en el qual s'estableix la possibilitat d'elaborar un projecte “sempre que, i amb caràcter general, es mantingui la impartició d’alguna àrea o matèria no lingüística en cadascuna de les llengües oficials i en la primera llengua estrangera”. Aquest decret és tan barroer en la redacció que aquest mateix article es podria interpretar com la possibilitat de fer-ho tot en català o tot en castellà a excepció d'una àrea no lingüística, i una altra àrea en llengua estrangera.

El mal però de tot plegat va venir de les instruccions que el director general de planificació va enviar als centres pocs dies abans d'acabar el curs escolar. Aquestes instruccions eren una “interpretació” de l'article 20, una interpretació que distorsionava completament la possibilitat de tenir un Projecte TIL que segons diu “D’acord amb el foment de l’autonomia, els centres educatius que requereixin una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix aquest Decret”. Les observacions que la Conselleria feia als projectes dels centres aprovats pels consells escolars segons l'article 20 deien que no es podia confondre “distribució horària” amb còmput horari” I que per tant obligava a repartir tot el currículum de forma equilibrada en les tres llengües. Aquesta és una interpretació rocambolesca del Decret. El decret no diu açò. És més, només s'usa l'expressió “còmput horari” a l'article 7.4 en parlar d'Educació Primària, i parla de computar la càrrega lectiva a l'article 8.3 per a l'Educació Secundària. En canvi s'empren els mateixos termes de “distribució horària” tant en l'article 8.6 com en l'article 20. Per tant les instruccions de la Conselleria s'extralimiten en la interpretació de la llei, a més de ser-hi contradictòries. Açò és exactament el que van constatar els Consells Escolars i així ho van trametre els tres directors, cosa que faria qualsevol persona amb dos dits de seny.

Una de dues: o bé la Conselleria no va calcular l'abast que suposava l'article 20, i per açò l'anul·la amb les instruccions i interpretacions esbiaixades; o bé, quan el conseller Bosch va aprovar el Decret TIL donava la possibilitat amb l'article 20 de mantenir la centralitat de la llengua pròpia a les escoles, com fan tots els països normals, i com han fet la immensa majoria dels centres escolars i per aquest mateix motiu el van despatxar ràpidament del govern Bauzá, un govern a l'ombra anticatalana de Delgado i el seu Círculo Balear.

Na Marga Seguí, en Jaume Bonet i en Rafel Andreu han estat víctimes expiatòries de la deriva radical del govern Bauzá en contra de la llengua catalana. Però com que la Conselleria no pot expedientar el Consell Escolar, ho ha pagat el seu màxim representant, el director del centre. Els Consells Escolars i la Federació de Pares d'alumnes entenen que la Conselleria actua malament, en contra de les decisions adoptades democràticament a les escoles. Les discrepàncies en l'aplicació del TIL no tenen res a veure negar-se a millorar l'aprenentatge de l'anglès. La prova és que molts centres ja tenien projectes específics d'anglès com a llengua vehicular. Faria bé la consellera Camps de ser dialogant i escoltar els pares i els professors. Que els tres directors siguin també sancionats com a docents ja indica la mala fe amb què actua la Conselleria.

Crec que ens assisteixen raons suficients com perquè tota la comunitat educativa es planti de forma contundent als disbarats pedagògics i fortament ideològics d'uns polítics, radicalitzats i irresponsables, que no ens mereixem. En Rafel, na Marga i en Jaume són un exemple. Els docents estem mobilitzats i molt indignats. Propòs que entre tots paguem els dos mesos de sou a què han estat injustament sotmesos els directors. Ells han fet allò que nosaltres hem aprovat. La implicació és compartida. Els pares hauran de prendre mesures clares per evitar aquest bunyol educatiu del PP. Per acabar deman que els mitjans de comunicació, i aquest mateix diari, tregui una entrevista a dues pàgines amb les veus crítiques com els mateixos directors, la Federació de pares o les associacions de professors, tal com ho va fer amb la consellera, per contrastar els punts de vista. Seria un exercici de periodisme seriós i equidistant.