L'esTIL que volem

L'esTIL que volem

Francesc Florit Nin

La Conselleria d'Educació s'ha cansat de repetir una mentida, que els docents no volem millorar l'anglès dels nostres alumnes. No és cert. Moltes pancartes exhibides en les concentracions d'aquests dies deien “anglès sí però no així” i altres eslògans semblants. Els docents i les associacions de pares han manifestat contínuament que estan a favor de l'aplicació d'un programa que faci de l'anglès una llengua d'aprenentatge a través dels continguts escolars. L'enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera) és una proposta novedosa, pedagògicament potent, justificada i aplicada en molts països perquè l'aprenentatge d'una llengua estrangera, en el nostre cas d'una L3, una tercera llengua, doni bons resultats. De fet, molts dels nostres centres ja portaven a terme programes d'aquestes característiques. I de fet també aquest plantejament didàctic és impulsat en altres comunitats autònomes d'Espanya. Es tracta d'una necesitat actual, la formació plurilingüe en una marc de multilingüisme que cada cop és més present, fruit de la mundialització. Podríem dir que els objectius que proposa la Conselleria són els mateixos que assumim els docents i els mateixos que es fixen molts sistemes educatius. Per què a les Balears té tanta contestació? On és el nostre problema?

El problema és la finalitat última (arraconar la llengua catalana), les formes (imposades sense consens), el calendari (precipitat), la preparació (sense plans de formació docent), les garanties econòmiques (no s'hi dedica una partida pressupostària), sense avaluació (no s'han fet estudis de diagnosi) i sense materials (no s'han elaborat materials didàctics específics n'hi s'han recopilat les experiències dels centres). Per no haver ni tan sols s'ha obert una pàgina web amb totes les informacions, les justificacions, els principis pedagògics, els plans pilots, etc., que sigui a l'abast de la comunitat educativa. Només tenim un decret llei aprovat per burlar la suspensió cautelar que va dictar el TSJB. Per no parlar de les desqualificacions, les amenaces, la tergiversació, les mentides, moltes mentides, i l'agressivitat . Els problemes són uns quants i més. Una aplicació desastrosa i unes intencions vergonyoses, en definitiva, impròpies de gent que en teoria ha de regir l'educació del país. 'Nam arreglats!

I tanmateix un altre estil és possible. No només és possible sinó que justament es fa, i ben a prop nostre. Amb una situació similar de dues llengües oficials, català i castellà, sota una composició social de forta immigració també semblant, Catalunya aplica un TIL diferent. És molt probable que el govern Balear no s'ha près la molèstia de veure i contratar com fan TIL a altres llocs del món i com l'apliquen. Si coneguessin el TIL de Catalunya i el del País Basc potser, amb una mica de seny, rectificarien. Però presos dels seus prejudicis anticatalans, tot allò que ve de les terres germanes posa nerviosos als del PP. Catalunya es proposa el mateix, però sense perjudicar la seva llengua pròpia, que compartim, la catalana. Des del 2005 es va engegar un Pla Experimental de Llengües estrangeres que van dur a terme 1345 centres voluntàriament, cada centre va rebre un ajut econòmic de 3.000 euros. Els centres elaboraven el pla d'actuació segons els seus Projectes Lingüístics de centre, aprovats pels Calustres de professors i pels Consells Escolars, amb una gran flexibilitat organitzativa. Després d'aquestes experiències, la Generalitat va aprovar set anys més tard, el 2012, el Pla Integrat de Llengües Estrangeres (PILE) segons l'Ordre 102/2012 en un Marc Plurilingüe i d'acord amb els objectius educatius fixats per la Comissió Europea per al 2020. El PILE és semblant al nostre TIL en la introducció de l'anglès com a llengua que vehicula alguns continguts curriculars, però és del tot diferent en tants d'altres aspectes. En el PILE la llengua catalana continua essent l'idioma vehicular de referència del centre i es perfila com a dinamitzadora del tractament integrat de les altres llengües, no només del castellà com a llengua oficial i de la llengua estrangera sinó també de les altres llengües d'origen pròpies dels alumnes (a Balears en tenim una seixantena). El PILE català ha anat acompanyat de la concessió de llicències d'estudis per als professors que treballaven en projectes innovadors i per les quals documentaven propostes didàctiques que servissin a la resta d'escoles. Els materials de referència, les avaluacions, els plans de formació, les experiències fetes, etc són aglutinades en una pàgina web oficial a l'abast de tothom. Altres accions prioritàries realitzades a partir del setembre del 2012 han estat dotar d'auxiliars de conversa els centres, facilitar estades a l'estranger de docents i alumnes, fer immersió lingüística en anglès en camps d'aprenentatges, promoure els projectes Comènius i altres projectes d'intercanvi escolar amb l'anglès com a llengua comuna, fer assessorament en projectes innovadors amb l'estaló de les universitats, fer formació a més de 15.000 professors entre el 2009-2011, a més d'organitzar concursos, elaborar blogs, fer teatre en anglès... És un altre esTIL de fer les coses.

En la introducció al PILE, el departament d'Ensenyament de la Generalitat, diu que “de cara al curs vinent, diverses entitats entre les quals es troben British Council, Universitat de Cambridge, estan treballant en un disseny curricular plurilingüe basat en unitats de contingut en anglès que seran introduïdes a les diferents matèries. Alhora, s'impulsarà una prova pilot d'aquest nou disseny en un grup de centres experimental que té per objectiu incrementar el coneixement de les llengües estrangeres entre l'alumnat de primària, ESO, FP i batxillerat. El model incrementa l'exposició lingüística a aquestes llengües en el context escolar i social. A primària un mínim del 12% del currículum, a l'ESO del 15%, a FP del 15% i a batxillerat del 18%. A la vegada, es consolidarà un suport documental i es crearà un espai web en què es recollirà informació, orientacions i materials.”

Al País Basc també tenen plans de trilingüisme, anomenat Marco de Educación Trilingüe. En el document del procés d'experimentació es pot llegir que serà: “Flexible y adaptado a la realidad de cada centro. Respetando unos mínimos, cada centro tendrá amplia autonomía para realizar su propio proyecto lingüístico. No se defiende un modelo único, sino un marco flexible y trilingüe que debe impulsar el conocimiento y uso del euskera, consolidar el bilingüismo y activar el uso y conocimiento de la lengua extranjera (...) Cada centro partiendo de su propia realidad sociolingüística se acercará progresivamente a una misma meta: el conocimiento y uso social y académico del euskera, castellano y al menos una lengua extranjera” A més diu també que “el planteamiento horario del MET es flexible, siempre que en Educación Primaria se garantice un mínimo del 20% de horas lectivas del currículo en cada una de las lenguas, lo que suma el 60% del total del tiempo disponible. El 40% restante se utilizará al arbitrio de cada centro que, en función de su realidad lingüística y social y de su Proyecto Lingüístico, decidirá en qué lengua se trabajarán el resto de contenidos. En Educación Secundaria Obligatoria, el reparto porcentual de tiempos entre las lenguas es el mismo, respetando siempre el Proyecto Lingüístico del centro”.

En una declaració pública de dia 11 de setembre passat, la Universitat de les Illes Balears resumia la seva postura respecte el tema amb aquestes paraules: “Compartim la necessitat de millorar les capacitats dels nostres escolars en les llengües oficials, en l'anglès i, també, en altres llengües. Creim que, amb bons mètodes, fer-ho no dificulta l'objectiu prioritari de la normalització de la llengua catalana. Aquests objectius s'han d'aconseguir progressivament i amb actuacions fonamentades en principis pedagògics contrastats i amb el suport d'equips especialitzats, avaluacions periòdiques, professorat format i amb consens i participació de la comunitat educativa”. La UIB és la màxima autoritat acadèmica en funcions consultives que el Govern ha ignorat saltant-se la llei que l'hi obliga. Una desobediència més, una altra infracció.

Quin és l'esTIL que proposam? Aquell que s'implanti escalonadament des dels primers cursos de primària. Auquell en què cada centre fixi les matèries en anglès que no superi el 20% del curriculum. Aquell que establesqui la llengua catalana com la llengua de referència i que no la margini més enllà del 50%. Aquell que fixi unes matèries en castellà d'acord amb el projecte Lingüístic del centre aprovat pel Consell Escolar, a proposta del Clasutre de professors segons la realitat sociolongüística de l'entorn. Aquell que doni confiança als profesionals de l'educació i als experts de la universitat. Aquell que no trenqui la cohesió social. Si els governants actuals no saben o no volen fer-ho millor, que dimitesquin. Crec que els docents ja han fet prou sacrificis per evitar aquest nyap pedagògic. Ara toca els pares i la resta de la ciutadania perquè es comprometin per una educació de qualitat de tots i per a tots. I perdonau aquest escrit tan llarg.