Dissabte em vaig emocionar

Amb les paraules, i tota la càrrega que porten. Va ser un acte senzill però molt entranyable, de les entranyes. A estones tendre, a estones dolgut, a estones trist i compungit i sempre amb un fil d'esperança per estirar cap a la llum enmig de tanta foscor. Va ser al recital per la llibertat, que sota el nom de Rompre barrots van organitzar cinc entitats de Menorca, compromeses en la defensa dels drets humans, lingüístics i culturals: el PEN Català, Amnistia Internacional, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Justícia i Pau i Acció Cultural de Menorca. Ha ajuntat esforços per fer present a Menorca la tasca de protecció dels escriptors que arreu del món han patit o actualment pateixen persecució i a vegades presó pel simple fet d'opinar.

L'acte és el mateix que se celebra arreu del món, també a Mallorca, perquè el PEN Internacional va declarar dia 15 de novembre el Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit amb l'objectiu de donar suport a tots aquells escriptors i periodistes amenaçats o empresonats. Els escriptors de les Illes Balears no podien quedar al marge dels greus actes que es cometen i van mostrar d'aquesta manera la seva preocupació i solidaritat envers aquells escriptors perseguits, tot sensibilitzant la nostra societat sobre la vulneració d'un dels drets elementals dels homes, el dret a la llibertat d'expressió.

A vegades les coses més llunyanes ens afecten de ben a prop. Llegim notícies de casos, com que un periodista d'una revista d'humor és empresonat al Marroc perquè ha publicat una tira còmica sobre la Monarquia i l'acusen d'atemptar contra la seguretat de l'Estat. O que un escriptor palestí passa quatre anys a les presons israelianes i llavors pateix atemptats de grups islamistes radicals. O el cas d'un escriptor d'Eritrea que es veu forçat a un exili europeu per protegir la seva vida i viu per denunciar arreu d'Europa la situació dels seus companys que han quedat al seu país, molts dels quals són desapareguts d'ençà fa molts anys i molts d'altres empresonats d'ençà el 2009 sense cap tipus d'acusació ni de judici. De l'altra punta del món ens arriben aquestes tristes històries i coneixes en persona algun d'aquests escriptors i la història pren una dimensió encara més colpidora. Ells són Ali Lmrabet, Bàssem an-Nabrís, Dessale Berekhet, entre tants d'altres.

I tants d'altres com ells. L'informe Case list del PEN Internacional inclou el llistat i la descripció d’escriptors perseguits. Entre el gener i el desembre 2012 aquestes són les xifres escandaloses: 14 morts, 31 assassinats , 9 desapareguts, 157 empresonats, 133 empresonats sota investigació, 170 a judici (no empresonats), 30 amb sentència de custòdia, 107 en detenció breu, 33 amenaçats de mort, 85 amb altres amenaces o assetjats, 106 atacats o maltractats. La xifra tota és de 878 escriptors. Només se'n van alliberar 36.

A qualcú li va tremolar la veu. Qui llegia sentia com els ulls li picaven i es feien vidriosos. Una lleugera sensació de gargamella escanyada, constreta. Carregats de raons contra la intolerància, retrem homenatge als escriptors perseguits llegint els seus textos, poemes, cartes, narracions que bateguen per ser escoltats allà on són silenciats. Els donam la nostra veu. Tot i ser un acte simbòlic, les seves paraules a través de les nostres veus volen arribar a l'ànima. Perquè si un sol escriptor és perseguit onsevulla que sigui, ens sentim tots perseguits; si un sol periodista és tancat a qualsevol presó del món, tota la premsa és empresonada. Només que un poeta al món és amenaçat, tots en sentim la por. Per això cal fer presents tots els casos, siguin d'on siguin, i clamar contra aquests atropellaments, contra la censura, contra el maltractament, l'assetjament i l'extorsió dels drets més elementals de la democràcia i la convivència.

Les paraules ens torben quan brollen de la veritat i la veritat fa mal a molts racons del món, però arriben a la plàcida comoditat de les illes ajagudes per sostreure'ns del son dels justos, colpejar-nos i acaronar-nos alhora, fins que tenim les galtes roges de vergonya i d'emoció.