La corresponsabilitat
d'un pacte educatiu
Francesc Florit Nin
(article pulicat al diari Ara Balears, el
Fa anys que clamam per un
pacte polític per l'educació. Però no arriba mai, ni fa pinta que
arribi de moment ateses les postures dels partits majoritaris. Ho va
intentar el ministre Gabilondo, de bones maneres, però es va topar
amb la intransigència dels sectors més dretans. L'Anuari de
l'Educació 2013, que edita Caixa Colonya, és una eina de gran vàlua
per a la comprensió de la realitat educativa de les illes, fet amb
el rigor científic d'un equip docent de la Universitat. Enguany
l'estudi reclama el pacte educatiu, una altra vegada. A Menorca fa
més d'un any que una plataforma de docents, estudiants i pares
treballen en aquest sentit. Sota el nom Menorca Edu21, la plataforma
intenta de convergir en unes bases consensuades i duradores per
sostreure l'educació del debat partidista. Tot i que el debat
educatiu és necessàriament ideològic, es planteja la urgència que
el marc legislatiu sigui prou flexible i prou generós com per fer
confiança als centres perquè portin a terme la seva tasca amb
responsabilitat governi qui governi. Com passa amb països de llarga
tradició democràtica.
Durant la trobada de
tardor, Menorca Edu21 va organitzar una conferència inaugural del
director de la Fundació Jaume Bofill, el Sr. Ismael Palacín, Què
fan els altres països per millorar l'educació? I entre altres coses
va dir que l'autonomia de centre és una de les claus de l'èxit d'un
sistema educatiu. Lògicament aquest factor ha d'anar acompanyat
d'altres com la bona formació dels docents, el lideratge de l'equip
director, el prestigi social de la tasca educativa, i... un pacte
educatiu de país.
La moguda educativa
d'aquest curs, la conflictivitat creada, la anormalitat de la
situació fa pensar en les dificultats d'ara mateix per
aconseguir-ho. I tanmateix cal intentar-ho. Hi som molt a guanyar si
s'assoleix, hi som molt a perdre si es fracassa. Perquè l'educació
és massa important per deixar-ho en mans només dels professors; i
igualment és massa important per deixar-ho en mans només dels
polítics. Cal avui que tots els agents socials sentin com a pròpia
la responsabilitat educativa. Ja fa temps que l’escola,
atesa la complexitat de la seva tasca, reclama la
corresponsabilitat a la resta de les institucions educadores.
Perquè l'escola
ha deixat de ser l'única instància on es formen
els infants i els joves. És allò que diem
sempre i que no deixa de ser veritat: és cosa de
tots. I per tant ens haurem de posar d'acord en uns mínims, tot
respectant l'àmbit d'actuació propi de cadascú.
Tot això em
du a pensar que l'escola no està sola i que no hi hauria d'estar.
L'escola és com una petita societat en laboratori: allò que s'hi fa
intramurs serà allò que es farà extramurs. Els dos mons de dins i
de fora han d'anar lligats: una escola arrelada a l'entorn, un entorn
implicat en l'escola. Perquè
les dues grans dimensions de l’educació, la
individual i la col·lectiva, la del desenvolupament integral de la
persona i la del desenvolupament social de la comunitat, no es
poden separar.
Són dos dels quatre pilars fonamentals de l’Informe Delors per a
l’educació del s. XXI: aprendre a viure,
aprendre a conviure. En aquest sentit, una
educació integral que doni sentit a l’escola passa obligatòriament
per compartir-la. Tothom educa: l’escola, la família, l’entorn.
Es tracta d’un treball cooperatiu en coordinació de tots els
agents que d'alguna o altra
forma incideixen
en la formació dels ciutadans. Cal cercar
la complicitat de totes les
instàncies perquè tanmateix els reptes educatius són si fa no fa
els mateixos reptes socials. Aprenem
amb els altres, que és la forma més eficient d’aprendre. El
problema de les identitats,
de la convivència, de la sostenibilitat, de la democràcia... són
centrals dins i fora de les aules. Els reptes pedagògics de la
inclusió, de la mediació, de l’educació intercultural, de la
participació són també els reptes de la ciutadania, i en
conseqüència els centres educatius es converteixen en els
laboratoris de recerca de les solucions del
futur. Escola i entorn s’han de posar d’acord, s’han d’ajudar
i han de compartir uns ideals
que siguin fruit d’un consens: el compromís per una educació
pública de qualitat. Per això és necessari el
pacte.
Si
aconseguir un pacte resulta difícil, almenys deixem de fer allò que
sabem del cert que no milloren l'educació. Ho sabem per experiència,
pels resultats, per les proves empíriques i per
les dotzenes d'exemples d'altres països. A
Menorca Edu21, Ismael Palacín també va parlar de les coses que no
s'han d'evitar: reglamentar
excessivament l'escola, posar-la en una cursa de competitivitat,
aplicar-li les lleis del mercat, posar mesures de segregació
(escoles bones, escoles no tan bones), desprestigiar els docents,
rebaixar-ne l'autonomia, centralitzar les decisions... just allò que
fa el Govern del president Bauzà a les Balears i allò que es
proposa de fer la LOMCE del Govern Rajoy. Tenen
i tenim feina. En som
corresponsables, uns més que d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada