De totes les calamitats, una: la por

De totes les calamitats, una

Francesc Florit Nin

Publicat al diari AraBalears, el 3-12-13

De totes les calamitats que patim, n'hi una que és la pitjor. De totes les desgràcies, n'hi ha una que les integra a totes. El mal de la corrupció, pot ser. La desafecció política, tal vegada. Les estafes electorals, ben possible. El malgovern d'aquí, d'allà i d'allà deçà, per suposat. L'atur i l'increment de la pobresa, i tant! La degradació del serveis públics, (sanitaris, educatius i socials), és clar que sí. El mal finançament d'aquestes terres, vamillara! Els mals són molts i variats, són greus i fondos. Uns sobrevinguts; d'altres, clarament provocats. Tanmateix crec que encara n'hi ha un altre que és el monstre de tots els problemes, el dimoni de tots els desastres: la por, el sentiment més desestabilitzador i destructiu per a les persones i per a les societats.

No és la por natural que ens fa espavilar, i que ens serveix per donar resposta. Ni la por momentània que ens atordeix com un esglai. Tampoc no és la por lògica davant un fet desconegut, que el temps cura amb curiositat. Ni encara menys la por provocada per una emoció d'atracció sublim, estimulant per l'esperit, com les novel·les de terror, les pel·lícules de zombis, les plàstiques macabres... Tantes pors. No són aquestes pors que ens preocupen. La por realment greu és callada, soterrada, lenta, eficaç i consentida. Aquesta por és una arma de destrucció massiva. Vivim temps foscos que no ens deixen veure-hi clar. Les inseguretats alimenten la por, la por provoca inseguretat. La por ens cega. Vendrán más años malos y nos harán más ciegos com deia el lúcid Sánchez Ferlosio.

Ha estat en èpoques de por quan han crescut les ideologies més funestes. Són els anys 30 congriant els totalitarismes que van desembocar en la II Guerra Mundial. La por fa por. La por es contagia i crea atmosferes irrespirables. Crea un estat d'aparent quietud que en el fons és una gran inquietud sostinguda. La por domina i ho saben aquells que la fan servir com a estratègia. L'han feta una eina d'ús reiterat les esferes de poder que no toleren la dissidència, com ho ha fet l'Església i l'exèrcit.

La por és de dretes, diuen els experiments. Les mentalitats de dretes, diuen, són les que manifesten més temences. Diuen també que els desconfiats són més de dretes que d'esquerres. Hannah Arendt, a L'origen del totalitarisme senyala la por i la instauració del terror. Tot i que la comparació pot ser excessiva, ho admet, és ben cert que algunes de les decisions i la forma d'actuar dels governs actuals fan pensar en aquests mateixos procediments. Si se'm permet de dir-ho, es tracta d'un “totalitarisme de baixa intensitat”. Dit en pla: mira que li passa a qui no es sotmet als nostres dictats, professors, funcionaris, batles, estareu més segurs sota el paraigua del poder que enfrontats a ell. Obeïu i sereu recompensats; protestau i sereu castigats. És el mateix que descriu Arendt: “matant a petits funcionaris socialistes i a membres influents dels partits adversaris, van tractar de demostrar a la població com de perillosa implicava l'afiliació a aquests partits”.

Avui la gent té por i els governs ho aprofiten. La cultura de la por permet aprovar lleis que són injustes. S'aprofita la inseguretat laboral i la por a perdre la feina per consentir contractes abusius. S'aprofita la por a opinar per imposar l'única línia oficial del partit. S'aprofita la por per estrangular protestes, per tapar la crítica, per desactivar vagues. La gran majoria de les lleis que s'aproven en aquesta legislatura són filles de la por. És la mena de por que anem construint entre tots i que feim poc a poc nostra, ens limita i ens aplicam. Arriba a ser un tret propi del temps, com qui sent ploure, i ho assumim de forma gairebé natural. Però no ho és.

Tal vegada seria més precís emprar el terme intimidació, perquè tanmateix la intenció és controlar la conducta, l'opinió i el vot. La llei de símbols del Govern Bauzà és intimidatòria. Els expedients als directors d'institut de Menorca és una comminació a tots els directors. La reforma del codi penal que fixa taxes és una amenaça als pobres perquè no acudeixin a la justícia. La reforma laboral és una advertència a la unió dels treballadors, als sindicats. El projecte de llei de “protecció ciutadana”-quina ironia- va acompanyada de mesures també intimidatòries. I tot el procés d'imposició del TIL ha anat carregat d'amenaces, llistes negres, cartes d'advertiment, avisos i amonestacions. I molts d'altres exemples que no caben aquí. En fi, una política exemplar encaminada a restaurar la confiança.

No hi ha res pitjor que la por. Ens sotmet a una actitud passiva, acoquinats, solets, sense conèixer-nos uns als altres, invisibles i silenciosos. Per açò els agrada tant invocar la majoria silenciosa que queda còmodament a casa. “L'ideal és que cada persona sigui un solitari receptacle de propaganda, sola davant el televisor, desarmada davant les dues forces hostils i externes: el govern i el sector privat” (Chomsky). La por es basa sovint en la mentida. De petits ens atemorien amb monstres de conte, de grans ens fan por amb lleis de paper. Què fer? No creure'ls.