Condemnats a la inexistència?

Condemnats a la inexistència

Francesc Florit Nin

Els Països Catalans no existeixen? Per les mateixes desraons tampoc no deuen existir La Francophonie, ni The Commonwealth, ni menys encara La Hispanidad. En una enquesta d'un diari local, poc rigorosa com solen ser aquestes enquestes, gairebé la meitat dels menorquins diuen que sí que existeixen i una mica més de la meitat diuen que no. L'existència o no dependrà del percentatge de persones que hi creuen? Que pensa fer el PP amb aquesta meitat de la població menorquina que afirma l'existència dels Països Catalans? Els excomulgarà com feia l'Església amb els científics que gosaven contradir la seva doctrina com a única veritat? Eppur si muove. Com es pot determinar si una “cosa” existeix? I si aquesta cosa fos un “sentit”? Existeix el sentit de la vergonya? Depèn, perquè hi ha moltes persones assegudes a les poltrones que no en tenen gens de vergonya. I si aquesta “cosa” fos una idea? Existeix l'economia sostenible? N'hi ha que no hi creuen gens tot i que se n'omplen la boca. Gosar dir que una cosa no existeix és temerari. Els filòlegs dirien que si existeix la paraula és per qualque raó. El dimoni existeix i no té aspecte d'home lleig amb banyes i coa, més aviat s'engomina.També existeixen els àngels i no porten ales. Jo en conec de cada casta.

Quan el PP insta el Parlament Balear a fer aquesta declaració ‒els països catalans no existeixen‒, confonen la realitat amb el desig. Volen dir que voldrien que no existissin. Si la proposició no de llei de la dreta illenca digués una cosa com “el Parlament de les Illes Balears es declara en contra (de la concepció, la proposta, la idea, l'existència) dels Països Catalans” haurien quedat com uns senyors perquè d'aquesta manera expressarien la seva postura sense caure en el ridícul.

Algun dels diputats del PP han reconegut, tanmateix, que van existir quan han afirmat que “això és cosa del passat”. Ja està bé ho admetin. El nom no fa la cosa, però la cosa bé haurà de tenir un nom. Per molt que ho neguin, així continuarà. Per molt que ho rebutgin, i estan en tot el seu dret, no ho faran desaparèixer. Amb aquesta qüestió el PP balear es comporta com en afers, no els agrada la realitat i forcen per canviar-la a la seva imatge i semblança. En tenen dret, no els ho negarem. De fet la política justament serveix per canviar la realitat, més aviat per millorar les condicions de vida dels ciutadans. Ai caram, no era això patrimoni de les esquerres?

No volen els països catalans i s'esforcen per esborrar del mapa qualsevol indici que així ho confirmi. Un exemple escandalós és la negativa de l'eix ferroviari mediterrani, que tot i ser la infraestructura més potent per a l'economia espanyola, els governs espanyols d'un color i d'un altre s'han negat a executar perquè reforçaria els llaços entre Catalunya i València. Un altre exemple: a Menorca van declarar l'obligació de servei públic les connexions aèries amb Madrid, però no amb Barcelona. Per què si els menorquins anam moltíssim més a Barcelona que no a Madrid? Un altre exemple que fa vergonya és l'impediment perquè no puguem compartir mitjans de comunicació com la televisió. La llista és llarga. Tot això també ho neguen.

Tenen por que catalans, balears i valencians ens coneguem una mica més i millor, perquè si ens coneixem una mica més i millor aleshores els països catalans existirien més que mai. Serien una realitat que els explotaria als nassos. La realitat dels països catalans, més enllà de la història i dels lligams de llengua, existeix. Ben mirat és un miracle que existesqui. Amb un Estat espanyol que ha fet tant com ha pogut per liquidar aquesta realitat durant segles, resulta un cas ben peculiar a Europa. A pesar de tanta animadversió, malgrat tantes traves, tot i les polítiques en contra, els lligams entre les terres de parla catalana han resistit. Com a mínim han acceptat que Catalunya i Balears compartim llengua. Bingo! Al País Valencià ni això. Ja hem fet bo; no ho tenim tot perdut. El PP valencià porta dècades enfurismat contra el lapao que es parla per aquelles terres; i no l'han enterrat, sí malferit. El PP illenc, molt original, no fa altra cosa que seguir el camí traçat pel PP valencià, amb els resultats nefastos que tothom coneix. Han destrossat el país. Ara destrossen els nostre.

Quan els diputats del PP declaren que els PPCC no existeixen, a part de fer el ridícul, desvien l'atenció dels problemes que tenim, molts i greus. El PP fan una mica de pena. En el fons de tot plegat, tot això es provoca pel baix nivell de debat del Parlament. És trist dir-ho, però tenim una generació de polítics, amb excepcions, que no donen la talla. Pel carrer sent dir: “I aquesta és diputada?, Sí que hem tocat fons!” Els qui en coneixem de prop alguns, perquè són conciutadans del teu poble, no ens explicam com pot haver arribat a diputat o diputada tal o tal persona. Perquè sabem que són molt trastos, que tenen poca formació, que no coneixen ni la història ni saben analitzar amb una mica d'aprofundiment la realitat i molt manco són capaços de formular propostes assenyades de millora ciutadana. Hi són per votar el que els diu el quefe. A causa d'aquesta rebaixa del perfil polític es dona sortida a estirabots com negar l'existència dels països catalans, entre altres delicadeses intel·lectuals. És pot discutir en quins termes es dóna aquesta realitat, quina dimensió adopta i quin recorregut té. Que no té estructura política? Bé que ens la prohibeixen, no? Però ja hem vist que ni hi ha arguments ni ganes de fer-ho bé. Un trist ple del Parlament. Un altre.