Festa viva de Sant Joan

Quan un festa és viva

Francesc Florit Nin

Quan un fenomen és viu, no se’l pot tancar dins unes vitrines, ni es pot enllaunar com si fos un animal mort. Quan una peça d’art entra dins el museu, deixa de ser en certa manera contemporània, perquè els museus es caracteritzen per ser justament el lloc de la memòria. És per aquest motiu que molts centres d’art defugen el nom de museu i es designen com a centre d’interpretació, centres de cultura viva, hangars de producció i difusió, qualsevol altre nom per no caure en la momificació que connoten els museus. Però un fenomen viu també té la seva història i ha sofert les seves transformacions per actualitzar-se dia rera dia segons les noves necessitats i les noves sensibilitats. Avui en dia qualsevol fenomen pot ser museïtzat, en el sentit més ample de la paraula. Es museïtza fins i tot la natura, el paisatge. I les festes? També. Moltes festes tradicionals i populars també es museïtzen, és a dir, diposen d’un lloc en el qual es mostren i s’expliquen de forma perenne.

Fa poc va ser declarada Patrimoni Mundial la festa de la Patum de Berga. Les festes de Sant Joan de Ciutadella també va optar a tal distinció però no ho va aconseguir. No estic segur que tal cosa fóra bona. Tant una festa com l’altra tenen tots els ingredients per ser declarat Patrimoni Mundial perquè són totes dues riques en tradició, distintives i ben pròpies de cultures locals i a més molt participatives. Berga, arran d’aquesta declaració per part de la UNESCO, té un projecte preciós, ubicat enmig del seu centre històric urbà, en el qual es guardaran gelosament i es donarà entenent del què és la festa de la Patum, del seu sentit i de les circumstàncies històriques i sociològiques que l’han determinada.

Fa anys i panys que a Menorca es parla de crear un centre (o un museu?) sobre les festes de cavalls, especialment de Sant Joan. Però com en tantes altres qüestions som incapaços d’engegar res de similar, alguna cosa que valgui la pena des del punt de vista del nostre patrimoni immaterial. Tothom està d’acord que Sant Joan es mereix un museu. O no. Però és segur que mentre no es disposi d’un lloc digne en el qual guardar la memòria dels objectes materials i dels fets ocorreguts i dels sentits que anam atorgant a la festa per ser explicada, perdem temps i oportunitats.

Potser no és pròpiament un museu el que explicaria millor la Festa de Ciutadella. El nostre malaguanyat Eduard Delgado, que venia cada any a celebrar entre nosaltres les seues estimades festes, ens ho deia i repetia: Sant Joan és una memòria viva tan espectacular que es mereix més atenció. És per aquest motiu que la feina que l’Ajuntament li va encarregar sobre un Pla d’equipaments culturals contemplava un museu de la ciutat a Can Saura en el qual una part important havien de ser per a les Festes de Sant Joan. Però aquest projecte, i tants d’altres que els ciutadellencs es miraven amb il·lusió, va ser fàcilment decapitat i oblidat per la dreat governant local del PP. Sense cap explicació racional.

Tanmateix, Ciutadella té tres coses de les quals se n’ha de sentir orgullosa: la part antiga de la ciutat, les platgetes verges i les Festes de Sant Joan. Hem de salvaguardar més la ciutat antiga dels atropells a què la sotmet un creixement abusiu del model turístic que tenim; hem de salvaguardar les platges de tot intent de convertir-les en urbanitzacions (finalment sembla que açò sí que la dreta especuladora ho ha entès) i haurem de pensar en algun centre que salvaguardi la memòria viva d’unes festes com no n’hi ha cap al món. Bon Sant Joan.