dilluns, 2 de juny del 2008

Prioritat del bàsquet professional

Bàsquet i altres prioritats de l’espectacle

Ho ha dit a les clares en Josep Portella, en un dels seus escrits al diari Menorca. També ho vaig dir jo fa temps i igualment a lesclares: no hi veig cap justificació raonable perquè el Vive Menorca, aquest club professional de bàsquet reclami - i obtengui- una subvenció milionària de les institucions públiques. No és justificable, en una societat que tan mancada estàd'altres prioritats, des del meu punt de vgista, of course!

Siguem francs. Si a Menorca tenim deficiències en equipaments culturals és perquè els menorquins no n’han sentit la necessitat. La demanda social i la mediàtica és la que fa moure les actuacions polítiques. Si la pressió que es va fer per a la construcció d’un pavelló per al bàsquet professional afegida a la campanya dels mitjans de comunicació, s’hagués produït també per a la construcció de l’auditori a Ciutadella, ara ja estaria aixecat. La passió que exalta el bàsquet no és la mateixa que s’alça per a la música i el teatre. Per aquest motiu els polítics d’un costat i altre (a excepció dels minoritaris) es van posar d’acord ràpidament, no fos cas que perdessin un bon feix de vots.

La decisió per al pavelló a Binitaufa, va ser absolutament precipitada, injustificada i populista. Però qui és el valent que gosa contradir aquesta majoria de cinc mil seguidors que cada setmana s’esgatinyen durant el partit. No gosis de posar en dubte els beneficis “socials” i “esportius” per a la població en general de tanta despesa pública. Les inversions fetes al pavelló tal vegada tindran una mica de repercussió en la promoció del bàsquet com a esport. Però no ho crec. Poca cosa té a veure la política de promoció de l’esport amb l’espectacle esportiu. La majoria dels espectadors són butzes satisfetes que s’escarxofen al sofà de casa.

La gent que prefereix una obra de teatre o un concert és minoritària, i per aquest motiu no és cap prioritat invertir en equipaments culturals. No és que estigui en contra de l’esport ni dels espectacles esportius, que també m’agraden, no em malinterpreteu. Dic que no hi ha hagut la mateixa sensibilitat política per a la pràctica de la cultura que per a la pràctica esportiva. Cada poble té un pavelló esportiu i camps de futbol, uns quants. No cada poble té un equipament cultural equivalent. I no caigueu en la demagàgia barata de titllar aqueta posició d'elitista o cultureta. No és això, companys, no és això.