El cavall de Sant Joan es
desboca
Fa uns anys es parlava de
les festes de Sant Joan per ser declarades Patrimoni Immaterial de la
UNESCO. En té tots els ingredients per ser-ho, però em pens que no
ens convé gens. Igualment es parlava d'una hipotètica declaració
de Festa dels Països Catalans, atès que la festivitat se celebra
arreu. Però crec que tampoc no ens interessa ni mica per l'efecte
reclam que pot tenir, que ja en té prou. Cap d'aquestes
“distincions” no resoldrien el problema que tenim. Sant Joan té
mala ferida i no veig clares les cures a fer.
He llegit aquests dies
algunes opinions als mitjans que coincideixen que Sant Joan es
desboca, les festes se'ns en va de les mans, que els problemes s'hi
acumulen i que ens hi haurem d'arromangar per posar-hi remei. L'èxit
s'ha convertit en el seu problema, perquè boni bé tot el conflicte
actual ve de la massificació. El poble triplica la població durant
tres dies i, malgrat els esforços que fa l'ajuntament per organitzar
aquest allau de 90 mil ànimes, la veritat és que no basta. Al
problema de la massificació s'afegeix la ingesta abusiva d'alcohol,
que amb els cavalls corrents fan un còctel perillós i sovint
tràgic. És cert que totes les festes van acompanyades d'alcohol.
Ara bé, l'ús que en fa avui per avui la joventut va més enllà
d'estar content i esdevé una qüestió sanitària.
Em fa l'efecte que
l'envergadura del problema ens transpassa com a poble i com a
ajuntament. Una festa com la de Ciutadella ja demana la implicació
de tots els nivells de l'administració, perquè s'ha convertit en la
festa més concorreguda de les Illes Balears. La gestió de
l'ajuntament local s'ha mostrat enguany poc operativa. No crec que
sigui dessídia, però sí una manca de previsió i de capacitat. Any
rera any tenim el mateix problema d'aparcament perquè no s'habiliten
prou espais temporals per a l'afluència de cotxes i autobusos. Any
rera any s'agreuja el transport públic perquè no es posen els
serveis que calen i la imatge de poble desorganitzat és lamentable:
joves que han d'esperar 4 hores per tornar a casa, turistes que no
troben el bus o el taxi per anar del port a la ciutat. Aquets dies
també hem tingut polèmiques (i no són noves) sobre si els serveis
d'urgències i d'ambulàncies han estat suficients. No parlem de la
manca d'escrúpols de molts bars que tanquen els lavabos i impedeixen
a la gent poder satisfer les seves necessitats. I la brutor, les
empentes, el renou excessiu, les baralles, etc. Una part dels
visitants no coneixen la festa i vénen només a fer discoteca a
l'aire lliure. I altres aspectes que no caben en l'espai d'un
article.
El més greu ha estat
l'accident (mai no seran del tot evitables) als Jocs del Pla, enguany
amb final terrible. Però resulta clar que alguna mesura més s'haurà
d'establir per evitar tragèdies. Tot plegat fa que alguns joves de
Ciutadella cantin la trista cançó “no en volem cap que no sigui
d'aquí”, quan els seus pares cantaven la benvinguda. En el discurs
de convidada als Jocs des Pla el batle no dedica ni mitja paraula a
la gent que ens visita, que deu ser la meitat de qui l'escolta a la
plaça del Born. Malgrat els problemes que tenim, no podem tolerar
actituds tancades i excloents perquè van en contra de l'esperit de
la festa. Com a experiència emocional, les festes de Sant Joan de
Ciutadella no ens ha de fer perdre la raó (previsió, organització,
experiència, coneixement, eficiència). Hem de ser capaços de donar
resposta als reptes sense renunciar a allò que més identifica la
nostra celebració que és la participació i les portes obertes. Hem
de fer cas a l'abadessa de Santa Clara que en el seu bell discurs va
parlar de l'art del diàleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada