Pilar Benejam, la lliçó de la mestra

Pilar Benejam, la lliçó de la mestra

Na Pilar Benejam és una d'aquelles àvies sàvies que tenim a les Illes. Dijous passat va repetir una conferència que la setmana anterior va donar a l'Ateneu de Maó. El títol és explícit, com ho és ella, “La penetració de les idees neoliberals a l'escola”. La xerrada va ser magnífica perquè va posar noms i llinatges a la desfeta paulatina de l'escola pública per part de les forces polítiques conservadores a les Balears i a Espanya. És un luxe tenir a mà, sempre a disposada, la veu clara i el pensament penetrant de Pilar Benejam. Sempre crítica, lúcida i d'un humor envejable. Amb 77 anys que té, xalesta, ens podem adonar que l'actitud jove, insubornable al poder, no té res a veure amb l'edat. No deixam que na Pilar es jubili, perquè quan la requerim sempre diu que sí ja que és una persona compromesa que comparteix els seus ideals. Persones com ella, amb la seva experiència i la seva formació ens són imprescindibles en moments com aquests, convulsos, difícils que ens fan estar en trasquiló. Perquè la seva mirada ens obre els ulls per veure més enllà de les aparences i desvelar la cara oculta de les polítiques inconfessables. Doctora en pedagogia i autora de nombrosos llibres i articles, s'ha dedicat a la formació del professorat. Amb una profunda vocació de mestra, ha treballat al peu del canó a les escoles Talitha i Costa i Llobera i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Creu de San Jordi, Premi Ramon Llull i Premi Emili Darder. Aquest estiu l'ajuntament de Ciutadella, el seu poble natal, li va retre un merescut homenatge. I tanmateix cap autoritat municipal va tenir la cortesia d'assistir a la conferència. Les medalles serveixen per això, fer-se la foto i oblidar la resta.

La seva opinió és escoltada pels docents, almenys els docents que es preocupen per l'escola pública de qualitat, integrada, laica i participada per a tothom, com la va qualificar Pilar Benejam. La xerrada va anar a l'arrel de les inquietuds de l'educació d'avui. Perquè a vegades passam per alt les preguntes més fonamentals, les que justifiquen el sentit de la docència, el sentit de l'escola: per què serveix? com han de sortir els alumnes en acabar l'escolarització? què els hem d'ensenyar o què han d'aprendre?

L'escola socialitza, ens fa persones, és a dir, ensenya a viure amb els altres. I per tant el gran objectiu és l'aprenentatge de la convivència. Per viure millor junts es necessita una actitud d'obertura i crítica i un pensament despert. Perquè conviure millor té dues cares: educar per a la igualtat i educar per al respecte a la diversitat. Són, han de ser, haurien de ser les coordenades. En aquest sentit, més enllà dels continguts, de les matèries, de les normatives i les lleis, hi ha aspectes de la feina d'educar que són de gran rellevància. La feina de docents i pares ha d'estar encaminada a la cohesió social, a desenvolupar la solidaritat, a aprendre a resoldre conflictes de forma pacífica i col·laborativa i, en definitiva, de forma democràtica. Educar per a la democràcia, vet aquí. És la conclusió a què arriba el filòsof de l'educació John Dewey: “l'educació implica la socialització de l'infant en la democràcia”.

És per aquesta raó bàsica que l'escola no pot ser mai un mercat. Educar per a la democràcia implica que els nostres alumnes, els nostres fills, han d'aprendre a ser ciutadans de ple dret i a saber exercir, amb responsabilitat i amb intel·ligència, la participació a la vida pública, a ser éssers polítics en el sentit noble de la paraula, tenir una “vida activa” en expressió de Hannah Arendt. Però els corrents ideològics dominants d'aquest inici de segle XXI són ben bé uns altres. Els governs Bauzá i Rajoy apliquen la llei del més fort en un àmbit que ha d'assumir la diversitat i ha de compensar les desigualtats. Si no fóra així, l'escola les accentuaria encara més.

De les dues actituds vitals que conferim a l'organització social, la competitivitat i la cooperació, l'escola ha d'apostar sempre per la segona. Amdues actituds poden donar bons resultats. Però només la cooperació, a més de resultats, aporta el valor de la justícia. La política actual implanta una altra manera de veure les coses. Pilar Benejam parla de com la ideologia neoliberal ha penetrat a l'escola, a la qual demana eficiència mercantil, preparació per a la competitivitat, l'utilitarisme i la privatització. Tot plegat desvirtua l'educació de la persona com a ser social. Desvirtua l'essència mateixa de l'escola. Desvirtua la democràcia.