Què ens deixareu?
Francesc
Florit Nin
Qui
viu en llibres, qui en fotografies,
i
qui, en lloc d'aigua, cerca la set.
Un
home es capfica rere el visor
amb
un deix de dolçor i de tristesa.
Sereu
talment testimoni i epíleg
dels
ulls del demà forçats a l'oblit.
Qui
escriu en clarobscurs la llum del dia
sense
el consol de l'esclat del matí.
Potser
sereu la guia dels records,
la
memòria plena de nostàlgies,
la
nostàlgia plena d'instantànies,
un
panorama d'adeus saturat.
Éreu
Tot just ahir mirada inquieta,
una
renglera de pedres i núvols,
casals
i barques, tanques i camins,
d’arades,
nanses i xarxes al port.
El
temps parat només ens porta enyor
i
el desencís del pas sense retorn.
Proclama
la vida un goig encès
més
bell que el raig de sol esmorteït
sobre
la pàgina d'aquesta illa.
Que
és tendra i punyent la solitud
dels
dies passats, de tants d’anys caiguts,
de
la fatalitat dels temps perduts.
Ens
deixareu una calma estancada
al
fons del cor, un poal d'aigua fosca
pouat
arran de les emocions,
xops
de fragilitats i de silencis.
Les
fotos confessen allò que callen,
geloses
d'un tresor de porta oberta,
de
camp llaurat i de canya calada,
atenta
a pescar la parla i la gesta.
També
ens deixareu la nostra conversa
pels
costers de la vida que s'enfila
entre
blancs de calç i ombres de figuera,
d'ullastres
vinclats, de la mar cenyida.
Es
colga la conversa de remors,
d'un
brogit que torna a enfilar la vida.
Acceptem
de grat aquestes llavors
que
germinaran en dies venidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada