dijous, 25 de febrer del 2010

Les altres llengües de l'escola


Les altres llengües de l’escola
Francesc Florit Nin

A les nostres aules sentim parlar el català com a llengua pròpia de l’escola, i el castellà que també és llengua vehicular de molts aprenentatges, però també l’anglès com a primera llengua estrangera; i encara tenim el francès i l’alemany com a llengües estrangeres optatives. Aquestes llengües, juntament amb el llatí i el grec són llengües objecte d’aprenentatge en el currículum escolar. Però a les aules hi ha altres llengües. Són les llengües dels alumnes i de les famílies. Les aules són doncs un espai de comunicació en el qual hi intervé en graus diversos una gran quantitat de llengües diferents.

Totes les llengües presents a l’escola han de ser d’una manera o altra “visibles”. De moment hem parat poca atenció a les “altres llengües”. Tanmateix el panorama lingüístic actual reclama que aquestes llengües tenguin un paper a jugar en el conjunt de les activitats educatives. Quin és aquest paper?

En primer lloc cal indicar que la llengua pròpia de cada alumne exerceix una funció capital en el desenvolupament dels aprenentatges i, específicament, en l’aprenentatge d’altres llengües. En segon lloc, les cultures que suporten aquestes llengües són un ric patrimoni de coneixement per a l’escola mateixa.

No tenim dades sobre les llengües presents als centres escolars de Menorca, Però si en deduïm llengües de les nacionalitats, en resulten un bon grapat. Actualment hi ha a Menorca 63 nacionalitats que han aportat l’escolarització d’alumnes estrangers d’ençà l’augment progressiu de la immigració a partir del 2000. Podríem calcular que tenim entre 20 a 30 llengües. Tanmateix aquesta diversitat a nivell insular es redueix considerablement quan es considera l’àmbit estricte d’una escola o un institut. Amb tot, podríem dir que en un mateix centre tenim una dotzena de llengües en centres grans o mitja dotzena en centres petits.

La major part de l’alumnat estranger de Menorca és de procedència sudamericana i anglesa, les respectives llengües dels quals ja són curriculars. Mentre que tenim un tercer grup, un 19% de l’alumnat de famílies estrangeres, que té l’àrab com a llengua pròpia. Les altres llengües són en nombre més minoritaris (portuguès/brasileny, romanès, italià, xinès, alemany, rus).

Les llengües altres, que no són curriculars, tenen una presència gairebé nul·la a l’escola. En canvi la seva aportació pot tenir un caràcter central al projecte educador ja que són la porta d’entrada al tractament intercultural que l’educació del futur –i d’ara mateix- necessita. Cal veure-hi una oportunitat que ens permet obrir l’escola a les diverses visions del món i establir el diàleg intercultural com a eix estratègic de la nostra intervenció docent. Quines són les mesures a prendre per materialitzar aquest eix?

La primera mesura és fer més visible la riquesa cultural i lingüística de l’escola per mitjà de la participació de les diverses cultures en els treballs i activitats escolars. Per altra part cal que el Projecte Lingüístic de Centre incorpori l’educació plurilingüe i l’atenció específica a l’alumnat nouvingut, a més de la preservació i normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia, amb l’objectiu final de promoure la convivència i la comunicació. Com a activitats extraescolars cal organitzar classes de llengua d’aquells alumnes d’origen estranger suficients com per fer-ne un grup per tal d’aprendre la seva llengua, o per continuar aprenent-la. Les classes de llengua d’origen en horari escolar es poden organitzar en col·laboració d’ajuntaments o d’entitats cíviques com les associacions d’immigrants, o a través de l’associació de pares i mares.

L’adquisició-aprenentatge de la seva llengua d’origen per part de l’alumne té uns beneficis molt importants per a l’autoestima i el progrés acadèmic. Les transferències d’una llengua en l’aprenentatge d’una segona és possible si hi ha un bon assentament de la llengua pròpia familiar. El desenvolupament del llenguatge i les capacitats comunicatives fetes en la llengua familiar permet la millora de les habilitats socials i la seva integració social. A més, el reconeixement de les llengües diverses per part de l’escola ajuda a una bona predisposició per a aprendre les llengües escolars, català i castellà.

Tot plegat, les altres llengües de l’escola ens possibiliten la incorporació de l’enfocament intercultural com a resposta educadora a la diversitat. Aquestes mesures propicien una aplicació innovadora de l’educació i produeix un salt en la qualitat pedagògica del centre.