dilluns, 9 de setembre de 2013

Per un Can Saura Cultural


Per un Can Saura Cultural
Francesc Florit Nin


Els joves del MAC, Moviment Actiu Ciutadellenc, ha posat damunt la taula l'afer de Can Saura, el bell edifici de propietat municipal que va ser rehabilitat com a centre cultural. La qüestió en disputa és que l'actual govern municipal del PP amb el suport d'UPCM vol cedir Can Saura al Ministeri de Justícia per ubicar-hi uns jutjats amb l'argument que no pot fer front a les despeses que suposa posar-lo en funcionament i alhora assumir el cost del seu manteniment. En poques paraules, es vol desprendre's d'aquest emblemàtic edifici patrimonial com equipament cultural perquè no tenim ni un euro. Encara no han clarificat quina contrapartida concreta tindria la cessió al Ministeri. Al debat organitzat per MAC el passat 30 d'agost, tothom que va parlar pensa que Can Saura sí té viabilitat econòmica i, sobretot, té també viabilitat social i cultural. Tothom estava d'acord que Can Saura no es pot deixar perdre i que és un greu error destinar-lo a jutjats. En el debat hi havia moltes entitats i partits polítics (PSOE, PSM) prou representatius d'una bona part de la ciutadania. No hi van assistir els altres partits.

UPCM ha donat unes xifres que segons el seu criteri demostrarien les dificultats de mantenir Can Saura com a equipament cultural per als pressupostos municipals. Les xifres són extretes del Pla General de Cultura del 2003. Tanmateix aquesta és una lectura que no contempla molts altres factors que hi intervenen. Entre aquests factors hi ha l'impacte social i econòmic que un Can Saura cultural pot generar en el teixit de la ciutat. Els pressupostos que es van idear l'any 2003 no tenen per què ser els pressupostos que s'haurien de fer ara, perquè la situació per suposat no és la mateixa. No cal tampoc que tot l'espai sigui d'ús públic per a la cultura. Es poden cercar models mixtos de gestió. També podem llogar espais, però mai tot i quedar en faldaret. Necessitam uns nous pressupostos adients a la situació actual. Amb tot és d'agrair que un partit polític com UPCM hagi participat amb arguments sòlids al debat que ha reobert els joves de MAC. Però hi ha altres perspectives que intentaré exposar a favor d'aquells que estem per un Can Saura Cultural.

Però caldrà abans recordar que les obres de rehabilitació de Can Saura han estat un dels pitjors casos de corrupció (entre molts d'altres) en la gestió dels doblers públics que es van fer durant les legislatures governades pel PP. No surt a la premsa, però tothom ho sap. I qui més ho saben són les empreses que hi han treballat i que encara no han cobrat la feina feta. A Can Saura presumptament s'han robat doblers als ciutadans a cabassos. Açò juntament amb una direcció tècnica i una gestió política nefastes han fet que el que havia de ser un emblema per a Ciutadella s'hagi convertit en una estafa, una desgràcia i una vergonya sense cap profit per al poble. Encara ningú no n'ha demanat disculpes, com a mínim. I en aquesta mala gestió tenen responsabilitats tots els partits polítics, uns més que d'altres, però tots.

D'ençà la compra de Can Saura ha passat més d'una dècada i encara ni es pot obrir. Tot un exemple de desprestigi públic. Quan el PP va tornar a governar a l'ajuntament el 2003 es va desentendre del projecte perquè no era el seu i va desviar els recursos econòmics cap a altres negocis i empreses que s'ha mostrat inútils: piscines, observatoris, sala multifuncional...com la cotxeria del Canal Salat que havia de servir per tot i que no serveix per res, està infrautilitzada i com espai cultural resulta més un problema que una solució. Era el temps de les vaques grasses, era el temps dels imputats d'alguns regidors de memòria infausta, exemplars corruptes d'aquell partit que els ciutadellencs van tornar a donar la majoria absoluta el 2007.

Alguns ciutadellencs diuen que tot s'ho enduu Maó, les grans inversions, els grans equipaments, les grans obres. Però el fet és que els diversos ajuntaments ciutadellencs, amb alternances d'esquerres i de dretes, han estat incapaços de modelar, cercar i emprar els recursos com ho ha fet l'ajuntament de Maó. Açò explica, pel que fa al cas, com el projecte cultural de Can Oliver de Maó, independentment de qui governa, tira endavant i es troben els recursos per acabar-lo i posar-lo en funcionament. Can Oliver és en volum i en finalitat un projecte similar a Can Saura, aleshores com és que un té finançament i l'altre no? La majoria d'aquests projectes no solen ser finançats per les entitats locals perquè sobrepassen els seus pressupostos i per tant l'estratègia a seguir és cercar els euros en altres administracions. L'èxit o el fracàs depèn en bona mesura d'unes gestions ben fetes i no tant de la solvència econòmica municipal. En el cas de Ciutadella tot fa pensar que som davant un problema més de deixadesa, d'abandonament, de poques ganes i probablement també de la incapacitat dels polítics actuals. Tanmateix bé que s'hauran de posar les piles per posar en condicions el Teatre del Born. O també el llogaran perquè no tenim ni un euro?

La viabilitat econòmica d'un espai cultural com Can Saura no només és possible sinó que és desitjable. Tenim arreu exemples de dinamització econòmica a partir d'equipaments culturals. Bona part de les ciutats turístiques europees implementen les seves actuacions a partir de polítiques culturals ben planificades i ben finançades perquè entenen que aquest és el motor de la dinamització social i econòmica de futur. Ciutadella té aquest potencial de turisme cultural, que està per explorar. Quan serem capaços de veure-ho i posar-ho en pràctica? Perquè, ja hem dit, més enllà dels beneficis econòmics també s'han de calcular els beneficis de cohesió social i cultural, el sentit de pertinença i el valor afegit que els projectes culturals aporten. El cas de Medellín, a Colòmbia, és paradigmàtic.

Les inversions estatals a Menorca i a Ciutadella en particular són penoses. El nostre dèficit és tan escandalós que el primer que haurien de fer els nostres representants públics (locals i autonòmics) és exigir més atenció i deixar de ser tractats com una colònia. Can Saura sí és possible amb uns altres polítics o si més no amb una altra actitud política dels governants actuals. Han d'exigir que el Ministeri de Justícia inverteixi el que calgui per als nous jutjats en un edifici nou i funcional i no aprofitar-se'n d'un patrimoni local com Can Saura que ha costat tant d'aconseguir. El que no pot ser de cap manera que Can Saura quedi hipotecat per sempre per a la cultura, que per açò el vam comprar i per açò el vam rehabilitar. El tema és prou seriós que convindria un consens en les decisions. En aquets casos les majories no tenen carta blanca. Dit clarament: ningú els va votar perquè donin Can Saura al Ministeri de Justícia. Cal consultar els ciutadans, les entitats, les associacions de vesins, els comerciants, etc. Seria bo que d'aquesta participació en sortís un compromís públic.

Com és viable Can Saura? Les xifres interpretades per UPCM són pessimistes. És la visió de qui no veu en la cultura més que un luxe que ens podem permetre si tenim la butxaca plena. Una altra visió més optimista, i més òptima, veu en Can Saura la possibilitat de teixir un Quadrat d'Or cultural a la Ciutadella antiga, un vertader nucli de vitalitat format pel Bastió de Sa Font, la sala d'exposicions de El Roser, el complex del Socors amb el seu museu i l'auditori (i la inversió estatal promesa?), la catedral, l'arxiu i el centre d'art de Can Saura-Morell, la sala de Sant Josep, la Casa de cultura amb la biblioteca, el tetare del Born, el grup de galeries d'art privades i també el conjunt de les cases senyorials. Feim que sigui possible aquest magnífic conjunt catalogat com a històrico-artístic fins que sigui una referència cultural.

El sector cultural és el més puixant en l'actualitat. Ocupa una franja de població cada vegada més gran. És un dels filons amb més projecció econòmica, que crea més llocs de treball i, a més a més, està en consonància amb un turisme de qualitat del qual tothom s'omple la boca però que no s'hi posen les bases per a desenvolupar-lo. Una gestió austera i eficaç de Can Saura permetria una economia sanejada per les possibilitats que té l'edifici.