diumenge, 1 de desembre de 2013

Coresponsabilitat d'un pacte educatiu


La corresponsabilitat d'un pacte educatiu
Francesc Florit Nin
(article pulicat al diari Ara Balears, el
 21 /11/13

Fa anys que clamam per un pacte polític per l'educació. Però no arriba mai, ni fa pinta que arribi de moment ateses les postures dels partits majoritaris. Ho va intentar el ministre Gabilondo, de bones maneres, però es va topar amb la intransigència dels sectors més dretans. L'Anuari de l'Educació 2013, que edita Caixa Colonya, és una eina de gran vàlua per a la comprensió de la realitat educativa de les illes, fet amb el rigor científic d'un equip docent de la Universitat. Enguany l'estudi reclama el pacte educatiu, una altra vegada. A Menorca fa més d'un any que una plataforma de docents, estudiants i pares treballen en aquest sentit. Sota el nom Menorca Edu21, la plataforma intenta de convergir en unes bases consensuades i duradores per sostreure l'educació del debat partidista. Tot i que el debat educatiu és necessàriament ideològic, es planteja la urgència que el marc legislatiu sigui prou flexible i prou generós com per fer confiança als centres perquè portin a terme la seva tasca amb responsabilitat governi qui governi. Com passa amb països de llarga tradició democràtica.

Durant la trobada de tardor, Menorca Edu21 va organitzar una conferència inaugural del director de la Fundació Jaume Bofill, el Sr. Ismael Palacín, Què fan els altres països per millorar l'educació? I entre altres coses va dir que l'autonomia de centre és una de les claus de l'èxit d'un sistema educatiu. Lògicament aquest factor ha d'anar acompanyat d'altres com la bona formació dels docents, el lideratge de l'equip director, el prestigi social de la tasca educativa, i... un pacte educatiu de país.

La moguda educativa d'aquest curs, la conflictivitat creada, la anormalitat de la situació fa pensar en les dificultats d'ara mateix per aconseguir-ho. I tanmateix cal intentar-ho. Hi som molt a guanyar si s'assoleix, hi som molt a perdre si es fracassa. Perquè l'educació és massa important per deixar-ho en mans només dels professors; i igualment és massa important per deixar-ho en mans només dels polítics. Cal avui que tots els agents socials sentin com a pròpia la responsabilitat educativa. Ja fa temps que l’escola, atesa la complexitat de la seva tasca, reclama la corresponsabilitat a la resta de les institucions educadores. Perquè l'escola ha deixat de ser l'única instància on es formen els infants i els joves. És allò que diem sempre i que no deixa de ser veritat: és cosa de tots. I per tant ens haurem de posar d'acord en uns mínims, tot respectant l'àmbit d'actuació propi de cadascú.

Tot això em du a pensar que l'escola no està sola i que no hi hauria d'estar. L'escola és com una petita societat en laboratori: allò que s'hi fa intramurs serà allò que es farà extramurs. Els dos mons de dins i de fora han d'anar lligats: una escola arrelada a l'entorn, un entorn implicat en l'escola. Perquè les dues grans dimensions de l’educació, la individual i la col·lectiva, la del desenvolupament integral de la persona i la del desenvolupament social de la comunitat, no es poden separar. Són dos dels quatre pilars fonamentals de l’Informe Delors per a l’educació del s. XXI: aprendre a viure, aprendre a conviure. En aquest sentit, una educació integral que doni sentit a l’escola passa obligatòriament per compartir-la. Tothom educa: l’escola, la família, l’entorn. Es tracta d’un treball cooperatiu en coordinació de tots els agents que d'alguna o altra forma incideixen en la formació dels ciutadans. Cal cercar la complicitat de totes les instàncies perquè tanmateix els reptes educatius són si fa no fa els mateixos reptes socials. Aprenem amb els altres, que és la forma més eficient d’aprendre. El problema de les identitats, de la convivència, de la sostenibilitat, de la democràcia... són centrals dins i fora de les aules. Els reptes pedagògics de la inclusió, de la mediació, de l’educació intercultural, de la participació són també els reptes de la ciutadania, i en conseqüència els centres educatius es converteixen en els laboratoris de recerca de les solucions del futur. Escola i entorn s’han de posar d’acord, s’han d’ajudar i han de compartir uns ideals que siguin fruit d’un consens: el compromís per una educació pública de qualitat. Per això és necessari el pacte.

Si aconseguir un pacte resulta difícil, almenys deixem de fer allò que sabem del cert que no milloren l'educació. Ho sabem per experiència, pels resultats, per les proves empíriques i per les dotzenes d'exemples d'altres països. A Menorca Edu21, Ismael Palacín també va parlar de les coses que no s'han d'evitar: reglamentar excessivament l'escola, posar-la en una cursa de competitivitat, aplicar-li les lleis del mercat, posar mesures de segregació (escoles bones, escoles no tan bones), desprestigiar els docents, rebaixar-ne l'autonomia, centralitzar les decisions... just allò que fa el Govern del president Bauzà a les Balears i allò que es proposa de fer la LOMCE del Govern Rajoy. Tenen i tenim feina. En som corresponsables, uns més que d'altres.