dimarts, 4 de març de 2014

20 anys de la reserva de Menorca. Un fracàs, poques fites, resultats ínfims


20 anys de fracàs de la Reserva de Menorca
Francesc Florit Nin

Es té la percepció que Menorca a diferència de les altres illes ha sabut preservar la qualitat mediambiental. Mentida. Pensàvem que la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera seria l'oportunitat d'una gestió sostenible del territori a partir de polítiques respectuoses amb la biodiversitat, el foment d'energies netes, el transport públic... Però res de tot açò. O millor dit, ben poca cosa. Els resultats obtinguts de ser declarats Reserva de la Biosfera d'ençà el 1993 han estat tan migrats que fa pena de dir-ho. Els successius governs tan de dretes com d'esquerres, tant en l'àmbit estatal com l'autonòmic i el local, s'han caracteritzat per ser incapaços de traduir els reptes del programa MaB de la UNESCO en solucions concretes. Aquesta és la principal conclusió a què han arribat els tècnics de l'OBSAM, l'observatori ambiental que analitza els indicadors.

L'avaluació final dels 20 anys de la declaració és decebedora: “després de 20 anys, Menorca no disposa d'una gestió de la sostenibilitat diferenciada de la resta de l'arxipèlag. Els avenços en investigació i coneixement no s’han traduït en una gestió eficient vers la sostenibilitat. El fet de ser Reserva de Biosfera no ha servit, fins ara i amb algunes excepcions, per posar en marxa mesures o instruments d'actuació específiques. Encara més: els principals indicadors mostren que no s'ha aconseguit superar la contraposició existent entre desenvolupament econòmic i conservació dels recursos naturals, i que s'ha avançat molt poc en el model invers, aquell en el qual benestar i qualitat de vida no s'haurien d'acompanyar necessàriament de major pressió sobre els ecosistemes, els recursos i el patrimoni cultural”.

Diguem-ho per tant ben clar, estam davant d'un gran fracàs polític. Menorca no es pot presentar com a exemple, ni tenim cap experiència que pugui servir de model extrapolable per a la sostenibilitat. Gairebé tots els indicadors mesurats per l'OBSAM són negatius: la política energètica, el tractament dels residus, la gestió de l'aigua, la pressió urbana sobre el territori, la diversificació de l'economia, la preservació de la biodiversitat, la conservació del patrimoni cultural, etc. Per sort tota aquesta informació, que es pot consultar a la seva pàgina web, és inapel·lable i mai no es podran al·legar lectures polítiques més enllà de la constatació científica aportada per l'OBSAM. Amb tot cal dir també que hi ha alguna dada positiva. Per exemple no s'han obert noves urbanitzacions, s'ha augmentat les zones de territori protegit amb alguna figura legal, s'han duit a termes projectes interessants com el LIFE, les reserves pesqueres, les iniciatives de voluntariat com Líthica i GIBET respecte el patrimoni, els contractes agraris CARB i la custòdia agrària del GOB, i la mateixa creació de l'OBSAM.

Han fallat moltes coses. Però la principal ha estat la manca d'un lideratge polític per fer realitat aquella ilusió de fa 20 anys per convertir Menorca en un marc d'actuació de polítiques sostenibles. No ha estat així, però no té per què seguir pel mal camí perquè tenim la possibilitat de capgirar el rumb. Necessitam en primer lloc uns altres polítics, més valents, més atents al futur i no tant sotmesos als interessos immediats. Necessitam participació i la implicació de la ciutadania. Necessitam poder decidir més la nostra pròpia ruta i engegar projectes a llarg termini que eduqui en els nous paradigmes d'una economia sostenible. Ara per ara Menorca s'enfronta a greus problemes de concepció del seu futur. Les actuacions que es porten a terme no indiquen res en consonància amb els principis que fonamenten la Reserva de la Biosfera. Un exemple escandalós és el projecte sobredimensionat de reforma de la carretera de Maó a Alaior. Un altre exemple és la deriva que pren la modificació del Pla Territorial Insular. De moment la Declaració de Reserva només ha servit com a etiqueta de reclam turístic. Però fins i tot per açò tampoc no ha servit de gran cosa, més enllà del miratge de postal de platja verge. Tenc por que la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat dugui el mateix camí: una etiqueta i cap actuació, tal com va denunciar en Miquel Maria Ballester en un article a l'Ara Balears.

Quan es va declarar Menorca Reserva de la Biosfera va ser a instàncies de la comunitat científica a l'entorn del nounat Institut Menorquí d'Estudis. Jo mateix vaig participar en les primeres reunions i record les grans expectatives que hi vam posar. Es va proposar al Consell Insular la sol·licitud de Reserva en el programa MaB de la UNESCO com l'eina que faria possible el benestar social dels menorquins a partir d'un desenvolupament econòmic compatible amb la preservació dels valors ambientals, socials i patrimonials de l'illa. Aquella Menorca diferent no l'hem feta possible de moment. Però Menorca té encara les condicions per reconduir la situació perquè disposa de la consciència i del teixit ciutadà fortament identificat amb els valors ambientals i patrimonials, i també culturals del seu territori. Caldrà que s'hi sumin els agents econòmics i sobretot les forces polítiques que liderin governs compromesos amb aquest projecte de qualitat de vida de tots els menorquins, de tots!