divendres, 9 de maig de 2014

Subvencions encobertes


Subvencions encobertes
Ara Balears


S'han acabat les subvencions. La situació de crisi econòmica obliga a eliminar tota forma de subvenció. Aquesta és la consigna dels governs, locals i estatals. Ens han alliçonat que vivíem massa bé. Ens criticaven el món acomodat a què ens havíem acostumat. A causa de la crisi que tothom s'espavili. La selva neoloberal imposa la seva llei. A partir d'ara no hi pot haver cap mena d'iniciativa, projecte, activitat, acció o actuació que no se sostengui per ella mateixa. Les regles del mercat lliure regulen l'oferta i la demanda segons les necessitats reals. Si un producte o un servei no es ven és perquè no es compra, si no es compra és perquè no és necessari. Els ajuntaments, els consells i el govern han tancat l'aixeta dels doblers públics. I aquesta decisió ha afectat sobretot el món cultural i l'assistencial. Per tant les associacions i entitats dedicades a la promoció cultural i l'assistència social que s'alimentaven bàsicament de les aportacions econòmiques públiques han quedat en faldaret, és a dir despullades de la font principal per desenvolupar la seva tasca.

Aquesta decisió política ha fet desaparèixer algunes d'aquestes entitats. Altres han restringit la seva àrea d'acció i d'altres han disminuït la seva activitat. S'han cercat altres fonts d'alimentació, però no resulta gens fàcil en temps de crisi. D'altra banda, en aquestes terres nostres tan desamparades no tenim gaire tradició en patrocini, vull dir d'empreses que dediquin una petita part dels seus beneficis a estalonar programes cívics de cultura, d'educació o d'assitència. Els bancs i les caixes abans també hi dedicaven una part minsa a allò que anomenaven obra social. Però açò ja és prehistòria i hem hagut de ser els ciutadans que hem donat les subvencions als bancs per salvar-los. La realitat capgirada.

De veritat que s'han acabat les subvencions púbiques? S'han acabat per segons qui i per segons que. Per a alguns altres les subvencions continuen i augmenten. És el cas dels bancs assistits. Dit així sona com un sarcasme: assistir a un banc perquè no s'enfonsi. La milionada donada als bancs ha estat una mena de subvenció encoberta, una subvenció a fons perdut. Perquè ja ningú no es pensa que aquests doblers que han sortit de les butxaques de tots retornin algun dia a la caixa de tots.

Per Menorca tenim un galifardeu que cada vegada que obre la boca, a més de disbarats, diu pestes de les subvencions a les associacions culturals. En diu pestes perquè gairebé totes les entitats o associacions culturals de Menorca es dediquen a la promoció de la cultura pròpia, no a l'aliena, com resulta natural a qualsevol racó del món. Però el galifardeu brama contra les antigues subvencions, sempre miserables, perquè per ell les subvencions no responen a cap criteri “objectiu” i no són altra cosa que eines d'ideologia política. Bé: resulta que ell és un empresari bijuter i com a tal ha rebut durant anys i panys una quantitat d'euros considerable per promocionar el seu negoci privat per a anar a fires d'arreu del món. Per al galifardeu el món de la cultura s'ha d'espavilar en el mercat lliure i obert que ell tan pregona, però la seva empresa reclama les ajudes que sempre li han donat governs de dretes i d'esquerres, perquè, gran argument, perilla un dels sectors econòmics importants de l'illa. Ja la dus.

Un altre sector que reb subvencions camuflades és l'hoteler, la gran estrella, el petroli de les illes, la nineta dels ulls del poder. Els doblers públics destinats a la promoció turística ha estat astronòmic. Els lectors al·legaran que açò no només ha beneficiat els empresaris hotelers sinó el conjunt de la ciutadania, que crea activitat econòmica, llocs de feina, oferta complementària, etc. No havíem quedat que ha de ser el mercat lliure, sense intervenció del sector públic, que ho reguli tot? Els grans capitalistes no són tan liberals com ens volen fer creure. Que bona part de la inversió pública abocada al nyap de Palau de Congressos de Palma no és altra cosa que una subvenció dissimulada sota la forma d'equipament públic (amb hotelet al costat, per suposat).

Les subvencions continuen allà on hi ha la pressió de poder suficient sobre les decisions polítiques. Han desaparegut d'aquells que, mesquinets, es dedicaven a activitats sense ànims de lucre. I és que les associacions i les entitats culturals i assistencials no tenen visió estratègica. Si s'haguessin dedicat a negocis privats, encara rebrien subvencions. Encobertes, camuflades, a l'ombra, tal com es fan les coses en aquest país.