dimecres, 10 d’octubre de 2018

poema per a Toni Vidal

Aquest és el poema dedicat a l'obra fotogràfica de Toni Vidal que apareix al Catàleg de l'exposició Des de dins



Què ens deixareu?
Francesc Florit Nin

Qui viu en llibres, qui en fotografies,
i qui, en lloc d'aigua, cerca la set.
Un home es capfica rere el visor
amb un deix de dolçor i de tristesa.
Sereu talment testimoni i epíleg
dels ulls del demà forçats a l'oblit.
Qui escriu en clarobscurs la llum del dia
sense el consol de l'esclat del matí.
Potser sereu la guia dels records,
la memòria plena de nostàlgies,
la nostàlgia plena d'instantànies,
un panorama d'adeus saturat.
Éreu Tot just ahir mirada inquieta,
una renglera de pedres i núvols,
casals i barques, tanques i camins,
d’arades, nanses i xarxes al port.
El temps parat només ens porta enyor
i el desencís del pas sense retorn.
Proclama la vida un goig encès
més bell que el raig de sol esmorteït
sobre la pàgina d'aquesta illa.
Que és tendra i punyent la solitud
dels dies passats, de tants d’anys caiguts,
de la fatalitat dels temps perduts.
Ens deixareu una calma estancada
al fons del cor, un poal d'aigua fosca
pouat arran de les emocions,
xops de fragilitats i de silencis.
Les fotos confessen allò que callen,
geloses d'un tresor de porta oberta,
de camp llaurat i de canya calada,
atenta a pescar la parla i la gesta.
També ens deixareu la nostra conversa
pels costers de la vida que s'enfila
entre blancs de calç i ombres de figuera,
d'ullastres vinclats, de la mar cenyida.
Es colga la conversa de remors,
d'un brogit que torna a enfilar la vida.
Acceptem de grat aquestes llavors
que germinaran en dies venidors.

Cap comentari: