dimarts, 19 de febrer de 2019

Biblioteca: socialitzar els bens culturals

Biblioteca significa, etimològicament, casa dels llibres. I aquest és el seu origen. Però qui entri
avui en una biblioteca hi trobarà tot d’altres coses i serveis que no són pròpiament llibres. Al
llarg dels anys s’han anat incorporant altres “productes” i altres serveis culturals. No pot ser
d’altra manera si volem que la biblioteca sigui una entitat de profit per als ciutadans i açò
implica que s’ha d’anar adaptant a les necessitats de cada moment i a les circumstàncies de
cada època. Si una entitat no s’adapta, es momifica, perd el sentit de la seva existència i mor.
Cal entendre idò les biblioteques actuals no tant com a casa de llibres sinó com a centre
d’intercanvi cultural. En aquesta línia, al seu moment les biblioteques van afegir al fons altres
documents amb altres suports (música i audiovisuals) i últimament tot de productes digitals i
dels serveis que presta Internet. A partir del s. XXI moltes biblioteques deixen de centrar-se en
la col·lecció que alberga i s’encaminen cap a una funcionalitat de serveis digitals. Altres també
integren serveis d’aprenentatge de molt diversa índole: tallers específics, laboratoris de
pràctiques, intercanvis de coneixements, banc de recursos educatius, formació digital, grups
col·laboratius, seminaris temàtics, etc. La biblioteca d’Oakland presten eines de ferreteria, la
de Surrey del Canadà presta persones amb habilitats, la d’Annecy a França presten
instruments musicals, la de Hamilton a Anglaterra presten bicicletes, la de Toronto presta
ormejos de pesca, i algunes presten els propis espais: les històriques per fer-hi noces, les
sensibles per a refugi dels sensesostre com la d’Edmonton als EEUU.
Si miram l’evolució que han tingut les biblioteques en els últims anys, ens podem adonar que
es tracta de llocs on se socialitzen els bens, productes i serveis culturals. Entenem la biblioteca
com un servei públic bàsic, que com l’educació i la sanitat, són d’accés universal i gratuït,
gestionat pels fons de l’administració pública (ajuntaments, diputacions, governs). Tots hi
aportam perquè tots ho aprofitem.
Amb l’objectiu d’obrir-la a les noves funcions, la Biblioteca Pública de Maó engega a partir de
setembre una nova modalitat de préstec, la d’obres d’art original d’artistes de Menorca. La
idea és molt senzilla: de la mateixa manera que els usuaris es poden emportar a casa un llibre,
una revista, un disc de música o una pel·lícula en dvd, ara també se’n pot endur una obra d’art
en préstec. Hem elaborat una normativa per a aquesta nova modalitat per regular-ne el
préstec. Tots som conscients que prestar obres d’art és una forma especial de préstec.
L’objectiu és que la gent amb carnet de la biblioteca majors d’edat puguin disfrutar de l’art a
ca seva de la mateixa manera que disfruten d’una lectura o d’una pel·lícula.
Tenim la sort que els artistes que hi participen han acollit de bon grat la iniciativa i tots han
expressat que la troben innovadora i atractiva. Els agraïm el seu entusiasme. Amb ells o amb
les galeries que els representen la biblioteca ha signat un contracte complint amb el conveni
signat entre l’Associació d’artistes Visuals de les Illes Balears i el Consell Insular que estipula
que els artistes rebran en mínim del 15 % del cost de l’activitat a què van destinades les obres.
I de retop donam una mica més de visibilitat a la seva producció artística. La llista inicial és de
18 artistes i la selecció s’ha regit per criteris de diversitat: de totes les tendències i estètiques,
amb tècniques diverses, de joves i consagrats... perquè la nostra intenció és que responguin als
gustos també diferents dels nostres usuaris. En total són prop de 100 obres. Per a la millor
gestió i facilitat hem acotat les obres en formats petits i en suports en paper. Hem catalogat

totes les obres i seran mostrades en un expositor perquè els usuaris les puguin veure i triar.
Igualment hem fet un blog on es poden també visionar totes les imatges amb les seves
característiques a https://obresartmenorca.wordpress.com/ . Una volta escollida l’obra, la
biblioteca hi posaria el marc que prèviament ja tenim `preparat i l’obra ja està llesta per ser
penjada a la paret de casa i gaudir-ne per un període de 2 mesos. Aquets són els artistes
disponibles: Joan Brotons,Pacífic, Commeleran, Pau Faner, Jaume Fedelich, Alan Florit, Paca
Florit, Blas Garcia, Hutchinson, Marc Jesús, Kodomos, Adolf Lloveras, Pol Marban, Carles Moll,
Matias Quetglas, Xavier Salvador, Tomeu Sánchez i Mitico Shiraiva.

Ara es tracta d’una experiència pilot que si es consolida s’haurà d’ampliar amb noves obres de
nous artistes i també es podria estendre a tota la Xarxa de biblioteques de Menorca.

Cap comentari: