divendres, 27 de març de 2009

com més a prop millor












Com més a prop, millor. És en les distàncies curtes que es comprova l’autenticitat i el valor. El món mundialitzat, quina redundància més paradoxal, ens acostuma a reduir distàncies i temps. La fruitera de sobre la taula és plena de plàtans de Canàries, peres d’Itàlia, raïm de l’Argentina, pomes d’Alaior, caquis de València. El món ens ha envaït l’espai domèstic i ens ha desviat l’atenció cap a la llunyania. De cop s’ha fet més present l’atac de cor d’un broker de Nova York que el càncer patit pel vesí que viu dos carrers més avall de ca nostra. Se’ns ha fet estranya la cara més pròxima; s’ha fet més familiar la cara distant. Contradiccions de la realitat, que és cada vegada més virtual que real.

No ‘nem bé, com diria Jordi Pujol. No crec que ens ajudi a viure millor. Crec que ajuden a viure millor les coses pròximes, tot i que, per la seua proximitat també fan patir més. Però les coses patides són les coses viscudes. Quan la mirada s’habitua als desastres llunyans, se’n fa una crosta d’insensibilitat insuportable. Alguns l’anomenen l’atracció de les runes, d’altres la terrible bellesa de l’abisme. És l’efecte que produeixen unes magnífiques imatges de Sebastião Salgado. Amb tot, cal apropar-se a la terra, perquè no hi ha cosa més sana que el sentit pagès, aferrat al concret, enganxat al contigu, lligat a l’immediat. La resta són rondalles.

La proximitat és una virtut, còmoda, econòmica, ecològica, de fructificació plena. Les persones pròximes són les que compten. Les distàncies pròximes donen qualitat. La proximitat és alhora segura per coneguda, tranquil·la i lenta, hi pots anar-hi amb bicicleta. Amb la paraula prop pots acumular ciència i humanitats: apropar-te, acostar-te, aproximar-se... i d’aquí ve el proïsme. Ciutadania pròxima, justícia pròxima, democràcia propera. Si cercam l’escola pròxima i l’hospital pròxim, per què no cercam també el jersei pròxim i la poma i la sabata i el moble i...La proximitat forma part d’una entesa de bona pràctica medioambiental. No fos el cas, però, que tanta proximitat ens faci veure només el propi llombrígol, amb tants llombrígols polits que hi ha pel món.