dimecres, 29 de gener de 2014

100 Quaderns de Folklore


100 Quaderns de Folklore

Francesc Florit Nin

Només amb el pas del temps ens adonam de certes virtuts. A Menorca, de tant en tant es produeixen miracles. L'enrenou mediàtic, les polítiques silenciadores i la mala bava ens amaguen aquests miracles. Us explic la meravella que em produeix un miracle menorquí: una obra col·lectiva, llargament desenvolupada, amb poques ajudes públiques i que té la dimensió d'una presa de consciència per revifar una part del patrimoni cultural malmès per la història. És la tasca del Col·lectiu Folklòric de Ciutadella durant 35 anys, especialment en l'edició dels Quaderns de Folklore que han arribat al número 100.

No hi ha en tots els nostres països catalans inexistents una empresa semblant. Avui per avui la col·lecció de materials de la cultura popular d'arrel tradicional que representen els Quaderns de Folklore és la més rellevant. No m'és fàcil resumir-ne la dimensió, però un dels seus artífexs més actius, que n'és l'ànima, l'historiador Josep Portella, ha fet un seguiment minuciós justament en el núm. 100. Aquestes són les magnituds: 6.254 pàgines publicades, més de 100 autors i més de 200 col·laboradors, 110.000 exemplars impresos. El conjunt configura el que Portella anomena una espècie d'enciclopèdia de la cultura popular menorquina. Josep Pla va definir Menorca com el territori més ben estudiat atesa la seva dimensió. Ara podríem traslladar aquesta mateixa apreciació a l'àmbit de la cultura tradicional de l'illa.

El Col·lectiu Folklòric de Ciutadella s'ha dedicat a moltes d'activitats que podem resumir en tres: les trobades de cultura popular, la promoció de l'expressió i manifestació tradicionals i la recerca i estudi d'aquesta cultura. Les trobades anaven de les ballades a sa plaça fins a exposicions, festivals de cançó, homenatges, audiovisuals, etc. La promoció passava per organitzar glosats, recuperar tradicions, actualitzar costums, etc. El tercer àmbit ha estat l'edició de 100 números d'uns quaderns senzills però molt interessants que tracten una gran diversitat de temes, especialment aquells que la tasca dels folkloristes de finals del s. XIX i principis del s. XX havien deixat més de banda, com Francesc d'Albranca, Fila d'Or o Andreu Ferrer Ginard.

La col·lecció es va iniciar amb una escrit fundacional d'un dels nostres cappares: Concepte de cultura popular de Francesc de Borja Moll. Els quaderns han tractat temes tan diversos com les eines, els malnoms, els llinatges, els jocs, la cuina, pedreres, trencadors, paredadors, etnobotànica, festes i celebracions, músiques, a més dels gèneres literaris tradicionals: codolades, gloses, goigs, dites i refranys, cançó, rondalles i llegendes, endevinalles, acudits... N'hi ha alguns de ben curiosos com Gent de Maó de Deseado Mercadal sobre personatges populars i escenes de la vida quotidiana; o Sa madona menorquina de Lucía Pons. Vaig trobar preciós Vida popular al Pati de sa Lluna de Lázaro Sintes, que descriu com vivien les famílies humils, algunes derrotades, en la immediata postguerra, talment un fresc gairebé cinematogràfic del realisme italià digne de Vittorio De Sica. També mereixen una menció especial els quatre nombres de La llengua de Menorca de Pere Melis en els quals recull els dialectalismes de l'illa. Alguns quaderns són sèries dedicats a temes, com els paratges singulars del territori, les festes dels pobles i un recull magnífic de la nova glosa actual, fruit del premi Josep Vivó de glosa escrita que se convoca cada any. La veritat és que no acabaríem mai. És un tresor. És clar que té els seus defectes, dels quals els promotors en són conscients: la poca sistematització, la manca de rigor científic en algun tractament, la sobreabundància de la descripció per sobre l'anàlisi. I tanmateix les virtuts superen de molt els seus inconvenients.

La proesa és admirable si tenim en compte les condicions en què es dóna. És una iniciativa de la societat civil, dels membres més actius de la recuperació cultural, que treballen de manera altruista i a contracorrent i que tracten els aspectes de la vida petita que la Història ha bandejat i que el Poder vol reprimir. Ho fan amb una mirada generosa, oberta i compromesa amb un concepte del folklore viu, configurador de la identitat del poble. En paraules seves: “Som conscients que vivim uns anys d'inquietud per la nostra cultura popular, una cultura que es basa en la nostra llengua i en uns valors compartits de societat que avui es veuen malmesos i en perill per una sèrie de decisions polítiques del Govern Balear de les Illes Balears amb la majoria absoluta del Partit Popular, que tenen seguiment també en el Consell Insular de Menorca; decisions que ataquen d'arrel la nostra llengua i la nostra cultura, decisions davant les quals no ens podem creuar de braços i esperar que escampi”. No cal dir que mai el Govern Balear va posar ni un euro i que el Consell Insular de Menorca ha retirat totes les ajudes. Un aplaudiment pels quatre membres que actualment formen el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella: Francesc Salord Faner, Josep Pons Gener, Pau Gener Marquès i Josep Portella Coll. Aquesta empresa ha de tenir continuïtat i els menorquins (i mallorquins i eivissencs) hi han de donar suport fent-s'hi Amics dels Quaderns.
Crec que la jove de la guiterra al centre de la foto és la meua germana Pili Florit